Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els tensiòmetres i la seva fiabilitat

En els últims anys han aparegut en el comprat multitud d'aparells per mesurar la pressió arterial, encara que no tots compleixen els mínims requisits de qualitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 30deMarçde2008
Img tensiometro Imatge: Jos van Galen

La pressió arterial es pot mesurar tant en la consulta del metge o de la infermera, com en la farmàcia i, fins i tot, actualment a casa, per part del propi pacient. En els últims anys han proliferat nous models de tensiòmetres, bona part d’ells electrònics, que permeten mesurar les xifres de pressió arterial. Però, són tots igual de fiables? Ara comprovar la seva fiabilitat ja està a l’abast de l’usuari.

Diferents sistemes permeten mesurar les xifres de pressió arterial (PA) en diferents situacions. En la consulta del metge o diplomat d’infermeria es disposa de tres tipus d’aparells: els tensiòmetres de mercuri, que han caigut en desús, per ser tòxic (encara que només per inhalació, ingestió i contacte); els aneroides, que poden ser mòbils o de paret, i els tensiòmetres electrònics. En el cas dels aneroides i els electrònics no contenen mercuri, segons detalla Joan Bayó Llibre, metge de família de l’Equip d’Atenció Primària El Clot, a Barcelona, i especialista en l’automedición de la pressió arterial.

AMPA I MAPA

Però, a més d’aquests sistemes, disponibles en les consultes mèdiques, des de fa uns anys també és possible mesurar la PA fos d’elles. Per a això s’han ideat dos sistemes: l’automedida de la pressió arterial (AMPA) i el monitoratge ambulatori de la pressió arterial (MAPA). L’AMPA és un sistema de mesura que s’aplica de manera habitual al domicili. És un aparell electrònic, com els quals hi ha en les consultes, que algun centre de salut deixa al pacient perquè, durant uns dies, realitzi lectures de forma estandarditzada, o bé que els mateixos pacients compren per al seu ús particular.

Després, el tensiòmetre amb les lectures registrades en la seva memòria o en paper es porta a la consulta. Aquest sistema permet avaluar quin és el control de la PA però, de moment, no està indicat per al diagnòstic de la hipertensió (HTA). D’altra banda, la MAPA consisteix a mesurar les xifres de PA al llarg de 24 hores seguides, amb un tensiòmetre electrònic. No tots els centres d’atenció primària disposen d’aquests aparells d’ús clínic que se solen cedir als pacients, després de les quals es valoren les lectures de les xifres de PA. D’aquesta forma es recullen totes les variacions de PA en un mateix dia.

Fiabilitat

Un tensiòmetre fiable ha d’estar validat per la Unió Europea i els protocols de les Societats d’Hipertensió

La fiabilitat dels tensiòmetres varia en funció del model o la marca. Per comprovar si un tensiòmetre és fiable hauria d’estar validat, això és, han de complir les normes de fabricació de la Unió Europea (tenen la marca CE) i els protocols de les Societats d’Hipertensió que asseguren la seva fiabilitat. Complir-los implica que ha d’elaborar-se un estudi amb pacients per comprovar que les lectures del tensiòmetre de referència coincideixen amb les de l’electrònic. A més, l’estudi ha de publicar-se en una revista científica de reconegut prestigi.

No obstant això, tot aquest procés suposa un cost afegit pel que no tots els fabricants se cenyeixen a aquests estàndards de qualitat, la qual cosa implica que no tots els tensiòmetres del mercat estan validats. El més important és el protocol Internacional, obra de la Societat Internacional d’Hipertensió (OMS/ISH). Abans, la Societat Americana d’Hipertensió i la Societat Europea d’Hipertensió tenien el seu propi protocol, però a l’últim congrés van unificar criteris i, des de llavors, existeix només un únic recomanat.

Els usuaris poden consultar a les pàgines web de la Societat Britànica d’Hipertensió i de la Societat Espanyola d’Hipertensió-Lliga Espanyola per a la Lluita contra la Hipertensió Arterial, SEH-LELHA, quins tensiòmetres estan validats. Així mateix, també existeixen llistats per comprovar la validació dels aparells per mesurar la PA que s’empren en les farmàcies.

En qualsevol cas, davant el menor dubte, és molt important que els usuaris consultin al seu metge de família o diplomat d’infermeria, doncs «en els últims cinc anys l’aparició de nous aparells ha estat una autèntica explosió; cada vegada apareixen més que es venen per televisió, a través de programes de teletienda, i que no han passat els estàndards de qualitat», puntualitza Bayó. Una altra característica que l’usuari ha de tenir en compte és que els tensiòmetres electrònics tinguin tant l’opció d’utilitzar-se amb corrent elèctric -i no de piles- com de piles recarregables, una opció que protegeix el medi ambient.

Xifres, control i compliment

Les persones hipertensas tenen unes xifres de PA de 140/90 mmHg (mil·límetres de mercuri). En les persones diabètiques, a més d’hipertensas, el control de la PA ha de ser més estricte. Aquests pacients no haurien de superar els 130/80 mmHg. Si les persones no són hipertensas el recomanat és que, abans dels 40 anys, es mesurin la PA una vegada cada quatre anys i a partir dels 40 anys una vegada cada dos anys, en la consulta del seu diplomat d’infermeria. Quan els pacients hipertensos tenen les xifres de PA controlades, el seguiment pot realitzar-se cada tres i sis mesos.

Quan el control no és òptim, el seguiment hauria de ser mensual fins que les xifres es normalitzin. Els estudis realitzats respecte al control de la HTA assenyalen que entre el 30% i el 40% dels pacients hipertensos tenen ben controlada la PA, encara que en alguns centres sanitaris el percentatge podria ser una mica més elevat. No obstant això, aquest nivell de control aconseguit no pot considerar-se òptim i dista molt del registrat en els assajos clínics, on el grau de control que s’aconsegueix és del doble, d’entre el 60% i el 70%. Quant al compliment terapèutic, es calcula que entre el 50% i el 70% de pacients hipertensos compleixen de forma correcta el tractament, seguint les pautes de fàrmacs, dosis i hores prescrites pel metge.

Bayó informa que s’ha posat de manifest que el fet de disposar d’un tensiòmetre pot influir en aquest resultat, en el sentit que els pacients, en disposar d’un aparell, s’impliquen més en la malaltia. «Sembla que els tensiòmetres sí que ajuden a millorar el grau d’autocontrol i el compliment», admet Bayó. De fet, la SEH-LELHA està duent a terme un estudi a nivell nacional, denominat AMPAPRES, en el qual els centres d’atenció primària i hospitalària distribueixen aparells d’automedida a pacients hipertensos per estudiar quin és el grau de control que aconsegueixen amb el tractament prescrit.

EL FUTUR DELS TENSIÒMETRES

ImgImagen: Andreas D.
Una part important de la població hipertensa supera els 50 anys i, sovint, no és usuària de les noves tecnologies. A mesura que vagi transcorrent el temps, en 10 o 15 anys, i es diagnostiquin nous hipertensos que ja estiguin habituats a utilitzar noves tecnologies com els mòbils o els ordinadors, es potenciarà encara més l’ús dels tensiòmetres electrònics. Aquesta evolució de la població d’hipertensos podria facilitar l’engegada d’una consulta ‘virtual’ de la hipertensió, explica Joan Bayó Llibre, metge de família de Barcelona.

Aquest especialista ha explicat que el pacient, que tindrà el seu aparell per mesurar la PA a casa, podrà prendre les lectures i enviar-les-hi per sms a través del mòbil o per internet al metge. Però aquesta consulta virtual, que permetria descongestionar en part l’atenció primària on entre el 20 i el 25% de les consultes a metges o infermeres són per aquest motiu, no implicaria que el pacient deixés d’acudir a elles; una vegada a l’any hauria de fer-ho per realitzar-se analítiques i un electrocardiograma, segons Bayó.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions