Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els tics afecten al 16,86% de la població infantil a Espanya

La seva incidència és major en els nens que en les nenes i disminueixen amb l'edat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 08 de Setembre de 2011

Els tics no són un trastorn poc freqüent entre la població infantil a Espanya, ja que fins a un de cada sis nens (16,86%) registra algun d’aquests moviments o sons sobtats i repetitius, segons un estudi liderat per una investigadora de l’Hospital General Yagüe de Burgos. A més, la incidència és major en els nens que en les nenes i solen desaparèixer o disminuir amb l’edat, segons els resultats que publica l’últim nombre de la revista “Pediatric Neurology”.

“Els tics són un trastorn molt freqüent”, segons assegura Esther Galleda, autora principal de l’estudi. No obstant això, “la majoria són trastorns lleus que no tenen repercussió funcional”, precisa. Aquests trastorns solen ser hereditaris en el desenvolupament tecnològic de la infància i es caracteritzen per moviments sobtats, repetitius i estereotipats, amb un resultat longitudinal de millora gradual en la majoria dels subjectes.

Si bé s’han realitzat diferents estudis epidemiològics, est és el segon que es fa a Espanya i posseeix una major grandària poblacional que el primer, que solament va registrar dades de dos centres escolars. En aquest treball s’ha determinat la prevalença dels trastorns de tic en una mostra d’1.158 escolars a la província de Burgos, encara que les xifres, segons els autors, són extrapolables a la resta de la població espanyola. A més, en l’estudi han observat que mentre a les escoles ordinàries un 16,86% dels estudiants tenien tics, el percentatge ascendia fins al 20,37% als centres d’educació especial.

Els autors van analitzar també l’existència d’altres trastorns associats, com el trastorn per dèficit d’atenció, després del que van observar que fluctuen i augmenten en un context d’estrès, com poden ser problemes en la família o a l’escola. A més, els diagnòstics més greus van ser tics motors crònics (6,07%) i síndrome de Tourette (5,26%).

Els estudis epidemiològics assenyalen que, a mesura que passen els anys, si no desapareixen, disminueixen quant a intensitat i freqüència. Encara que la causa és encara desconeguda, els investigadors assenyalen que es tracta d’un trastorn de supressió de moviment involuntari en el circuit entre els ganglis basals i l’escorça motora. En estudis de neuroimagen funcional s’ha comprovat que en les persones amb tics hi ha certes àrees del cervell que estan sobreactivadas o no s’activen correctament per suprimir aquests moviments o sons involuntaris.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions