Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els túnels europeus suspenen en eficiència de les seves condicions de seguretat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 24deAbrilde2002
img_tunelp 1

Tunel
Una avaluació duta a terme per l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) en 2002 sobre 30 túnels de carreteres europees revela l’escassa eficàcia de les seves condicions de seguretat. Així, solament nou han obtingut la qualificació de “bo” o “molt bo” respecte a l’eficiència de les seves mesures de seguretat i al nivell de probabilitat que es produeixin emergències. Els quatre túnels espanyols inclosos en l’estudi obtenen una mitjana satisfactòria, encara que el de Sant Joan, a Alacant, és el cinquè pitjor valorat.

Estadísticament, el risc de sofrir un accident a l’interior d’un túnel és inferior al d’una carretera exterior. No obstant això, un accident en un túnel és més difícil de controlar i comporta el risc afegit de la possibilitat d’un incendi. El fum tòxic i les altes temperatures, que poden aconseguir els 1200 graus, es converteixen en un parany tant per als conductors com per als equips de rescat, que només disposen d’una mitjana de sis minuts per poder controlar el foc. Transcorregut aquest temps, les flames es propaguen sense possibilitat alguna de ser controlades.

Tragèdies com les recentment ocorregudes en els túnels del Mont Blanc, Tauern i Gotthard no fan sinó recordar la necessitat de millorar els punts febles d’aquestes estructures i d’informar a la població de les actuacions a seguir en cas d’emergència. A més, cal esperar que la Comissió Europea prengui cartes en l’assumpte, dictant aquest mateix any directrius comunes que imposin les condicions mínimes de seguretat. Aquests són precisament els objectius dels estudis que des de fa quatre anys realitzen els principals clubs automòbils europeus -entre ells, el Real Automòbil Club de Catalunya (RACC)- en el marc del programa Eurotest.

Entre el 20 de gener i el 5 de març d’aquest any, i amb la col·laboració dels explotadors de les instal·lacions, els responsables de l’avaluació van revisar in situ 30 túnels d’onze països europeus, quatre d’ells a Espanya. Itàlia -disgustada per resultats anteriors desfavorables si escau- no ha volgut prendre part en aquesta ocasió. Els criteris de selecció utilitzats van ser la longitud i importància en l’àmbit dels viatges internacionals.

Dos són els criteris que configuren l’avaluació. En primer lloc, el potencial de seguretat, suma de les mesures que contribueixen a prevenir les emergències i a limitar la gravetat dels incidents. A aquest factor s’afegeix el potencial de risc, que descriu la probabilitat que es produeixin xocs i incendis i la gravetat dels danys previsibles. Aquesta segona variable és determinant a l’hora d’obtenir una de les cinc “qualificacions” globals: molt bé (que compleix com a mínim el 90% de la puntuació total), bé (80%), acceptable (70%), insatisfactori (60%) i molt insatisfactori (menys del 60%).

Només 9 dels 30 túnels presenten condicions òptimes, és a dir, obtenen una avaluació global bona o molt bona. Al capdavant se situen El Cointe (túnel urbà a Bèlgica) i el túnel del Mont Blanc, que uneix França i Itàlia, completament reformat i obert de nou a la circulació al març d’aquest any, després de l’incendi de 1999. A la cua de la llista, figura el de Loibl, a Eslovènia, construït en 1966.

Quant als espanyols, obtenen una mitjana d’aprovat, encara que amb diferències. Si El Folgoso (La Corunya-Vigo) i Parpers (Mataró-Granollers, a Catalunya) ocupen una posició intermèdia, el túnel de Sant Joan (València-Alacant) obté un resultat “molt insatisfactori”, el cinquè pitjor d’Europa. De fet, la Direcció general de Carreteres ja ha presentat al Ministeri de Foment una proposta d’Acció d’Emergència, a l’espera de ser aprovada. Mentre, El Castellot, a Catalunya, aconsegueix la millor valoració dels quatre i figura entre els cinc millors.

En els túnels espanyols els punts febles són, en general, la falta de sistemes de megafonia, de telèfons d’emergència insonoritzats, d’il·luminació d’emergència en les vies de fuita, i, en algun cas, la falta d’un conducte d’aigua a pressió al llarg de tot el túnel per poder atallar el foc immediatament.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions