Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els trastorns de la veu que requereixen intervenció d’un especialista afecten al 5% de la població espanyola, segons els otorrinolaringòlegs

En la majoria dels casos la causa de la disfonía és el mal ús i abús vocal
Per mediatrader 20 de abril de 2006

Amb motiu del Dia Mundial de la Veu, que se celebra aquesta setmana a Espanya, organitzat per la Federació Internacional de Societats d’Otorrinolaringologia, el doctor Secundino Fernández, especialista del servei d’Otorrinolaringologia de la Clínica Universitària de Navarra, va recordar que “el 5% de la població espanyola sofreix algun trastorn de la veu que requereix la intervenció d’un especialista, en aquest cas un otorrinolaringòleg”.

Els trastorns de la veu són més freqüents entre els 25 i 45 anys i són lleugerament superiors en les dones respecte als homes. A més, els professors de col·legi són els professionals més afectats per les disfonías, amb una prevalença en aquest col·lectiu d’aproximadament un 22,5%. No obstant això, les estadístiques destaquen el fet que entre el 40% i el 60% dels nens pateixen trastorns de la veu, preferentment entre els 6 i 8 anys i en l’època de la pubertat.

“La veu té unes possibilitats limitades d’ús que depenen de com se sàpiga utilitzar i de la capacitat de cada persona per a la parla”, va indicar Fernández. “En la majoria dels casos la causa de la disfonía és el mal ús i abús vocal, és a dir, l’esforç vocal”, va agregar l’especialista.

“Les disfonías més freqüents són les de tipus funcional. En aquests casos no s’identifica cap lesió anatòmica en els òrgans fonatorios, sinó que s’han de l’abús i mal ús vocal: parlar excessivament i amb una intensitat o to superior al normal, cridar, gargamellejar i tossir freqüentment, cantar amb una tècnica inadequada o inhalar pols, fum de tabac i gasos irritantes, a més de beure alcohol”, va afirmar Fernández.

Per la seva banda, les disfonías orgàniques comporten l’existència d’una lesió en els òrgans fonatorios, sent les més freqüents els nòduls i els pòlips. “De fet, la patologia benigna més diagnosticada en relació a les cordes vocals és la presència de nòduls (17%-24% dels casos), que es produeixen de forma habitual entre la segona i cinquena dècades de la vida i de forma predominant en les dones. En els homes, no obstant això, és més freqüent l’existència de pòlips, en una proporció de quatre a un pel que fa a les dones i es produeixen generalment entre els trenta i els seixanta anys”, va comentar l’especialista de la Clínica Universitària de Navarra.

“Qualsevol persona amb trastorns de la veu ha d’acudir a l’otorrinolaringòleg quan l’alteració es perllongui durant més de 15 dies o quan es repeteixi amb freqüència. L’otorrinolaringòleg és l’especialista capacitat per establir el diagnòstic i tractament adequats. A més, aquelles persones per les quals la veu és una eina bàsica de treball, com és el cas de cantants, actors o locutors, han de realitzar una revisió almenys una vegada a l’any”, va explicar Fernández.

Tres són els pilars sobre els quals s’assenta el tractament de les disfonías: la medicació, la rehabilitació i la cirurgia. A més, s’han de considerar les mesures preventives. “L’ordre en què s’han d’establir ha de determinar-ho l’otorrinolaringòleg. No obstant això, convé assenyalar la importància que té el treballar en equips multidisciplinaris en els quals l’especialista coordina el tractament amb logopedes, professors de cant i dicció, i fins i tot psicòlegs”, va assenyalar l’expert.