Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

En 2003 es van realitzar més de 2.000 trasplantaments de ronyó a Espanya, el 3% de donants vius

La tècnica laparoscòpica per a extreure l'òrgan de donants vius ha fet que el seu número s'hagi triplicat en els tres últims anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 07deJunyde2004

Segons les últimes dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) els hospitals espanyols van realitzar 2.131 trasplantaments de ronyó en 2003. Malgrat ser una dada positiva l’ONT ha lamentat que tan sols el 3% d’aquests van correspondre a un donant viu.

Per al president de l’Associació Espanyola d’Urologia (AEU), Óscar Leiva, l’escassetat d’òrgans procedents de donants vius al nostre país es deu, entre altres raons, al programa “tan actiu” que existeix actualment de donació de cadàver. En la mateixa línia, l’expert va aclarir que des de fa una dècada el perfil del donant ha canviat, perquè si “abans responia al d’una persona jove morta en accident, ara es tracta de donants cadàver amb més de 60 anys”.

De totes maneres, Leiva també ha admès que “des que s’utilitza la tècnica laparoscòpica per a extreure l’òrgan, el trasplantament de ronyó de donant viu està experimentat una tendència a l’alça i s’ha triplicat en els tres últims anys”.

Així mateix, el doctor va afegir que els trasplantaments de ronyó són els més freqüents a Espanya, amb una taxa de supervivència del pacient a l’any d’haver rebut l’òrgan entorn d’un 95 o 100%, mentre que la supervivència de l’empelt ronda un 90% al cap de tres anys d’haver-se practicat l’operació, i un 75% passats 10 anys.

D’altra banda, en els últims anys, a Espanya s’ha registrat “cert equilibri” entre el nombre de donants i el nombre de receptors. Així mateix, els centres hospitalaris del nostre país registren els majors índexs de trasplantaments dobles.

Quant al perfil del donant ideal, Leiva explica que aquest correspondria a una persona amb edat compresa entre els 10 i els 50 anys, morta per un traumatisme cranioencefàlic i sense antecedents de malaltia vascular. En el cas del receptor, les millors condicions es donen en nens amb un pes inferior a 30 quilograms, adolescents i adults fins als 50 anys, perquè “a partir d’aquesta edat els riscos augmenten”, va asseverar aquest especialista.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions