Aproximadament, entre un 1 i un 2% de la població espanyola sofreix trastorn bipolar, una greu malaltia mental que fa transitar al malalt d’un estat d’eufòria exagerada a la depressió més incapacitant. La malaltia afecta en un percentatge més alt a les dones. La incidència mitjana de la malaltia a Europa oscil·la entre l’1% i el 5%. Aquestes dades han estat presentats per una comissió d’experts en malalties depressives reunits a Madrid.
La malaltia bipolar, més coneguda com a maníac-depressiva, consisteix en una alteració dels mecanismes que regulen l’estat d’ànim, de manera que els canvis habituals d’humor que experimenta qualsevol persona s’exacerben, amb la conseqüència que en la meitat dels casos el pacient ingressa en un hospital.
Les persones que sofreixen aquest problema presenten, durant dies, setmanes o mesos, períodes de pèrdua d’interès en les seves activitats habituals, falta de concentració, intensa apatia i alteracions del somni i de l’apetit. Les persones que pateixen aquests trastorns poden estar fins a deu anys vivint amb la malaltia sense saber-ho.
Més del 50% dels malalts maníac-depressius estan sense diagnosticar o arrosseguen a més un cas d’esquizofrènia o de depressió. El 80% dels pacients ingressats en urgència als hospitals espanyols durant aquest any el van fer en la seva fase d’eufòria. Aquests pacients sofreixen episodis cíclics, en els quals se senten capaços de qualsevol cosa, gasten els seus diners, creuen portar la raó, fases que reben el nom de mania o hipomanía, segons la seva intensitat.
Els símptomes més apreciables són entre altres, la irritabilitat, hiperactivitat, eufòria, loquacitat, augment de l’impuls sexual i al·lucinacions. En la seva fase depressiva, pateixen apatia, tristesa, falta de concentració, baixa autoestima, i ansietat. Les temptatives de suïcidi es donen en el 25-50% dels pacients bipolars.
Segons els experts, amb un tractament i una supervisió mèdica adequada, es poden prevenir les fases i aconseguir que el pacient porti una vida normal. Referent a això, el president de l’Associació de Bipolars de Catalunya, Marià Lleis, que compta amb més de 600 associats, va afegir que “el problema està en el fet que quan el malalt es veu bé no vol continuar medicant-se, ja que al dia, de mitjana, els pacients han d’ingerir entre 6 i 8 pastilles”.
