La malaltia pulmonar obstructiva crònica o EPOC és una malaltia respiratòria prevenible i tractable, però no curable. Aquesta patologia es caracteritza per l’obstrucció del flux aeri i la dificultat per buidar l’aire dels pulmons. L’EPOC, segons dades del 2015 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la quarta causa de mort al món. A Espanya, dels 21.400.000 habitants d’entre 40 i 80 anys que hi ha, s’estima que pateixen EPOC més de 2.185.000 de persones, però 1.595.000 no estan diagnosticats; per això es diu que és una malaltia molt freqüent, però desconeguda. En aquest article s’expliquen les causes de l’EPOC, els seus símptomes, el diagnòstic i el tractament.
L’EPOC és provocada, fonamentalment, per la inhalació de partícules procedents del fum del cigarret o el generat per la utilització de la biomassa com a font de calor.
El principal símptoma és la dispnea o sensació d’ofec, que al principi es relaciona amb l’activitat física intensa, però amb el temps la dificultat respiratòria pot produir-se en activitats de baixa intensitat, fins i tot en repòs. Altres signes són la tos crònica¸ que sol tenir un inici insidioso, amb freqüència als matins; aquesta tos crònica es tornarà persistent amb el pas del temps. Al seu torn, també pot originar-se un augment en la quantitat d’expectoració o canvi de color d’aquestes secrecions.
Pot sospitar-se de l’existència d’EPOC quan apareixen aquests símptomes i s’ha estat o s’està exposat a factors de risc. Però per establir el diagnòstic definitiu és imprescindible la realització d’una espirometría amb la finalitat d’estudiar la funció pulmonar.
Com és el tractament de l’EPOC?
El tractament de l’EPOC consta dels següents passos:
- Deixar de fumar. Indispensable, ja que el tabac és la causa del 90% dels casos amb EPOC.
- Medicació inhalada. Serveix per ajudar a controlar els símptomes i disminuir la freqüència i gravetat de les agudizaciones. Aquest tractament arriba d’una forma més directa al pulmó i la seva eficàcia és més ràpida. Qualsevol dispositiu d’inhalació és efectiu si es realitza de manera correcta; per a això és necessari revisar com es fa la tècnica de manera habitual. Encara que el pacient es trobi bé, no ha de deixar de prendre-la, tret que ho prescrigui el metge.
- Mantenir un pes saludable. És comú que els pacients amb EPOC tinguin alterat el seu pes, ja sigui per defecte o per excés. Un excés de pes, especialment al voltant del ventre, pot augmentar la sensació de falta d’aire, a més d’incrementar el risc de sofrir malalties coronàries, hipertensió arterial i diabetis. Mentre, en els casos de desnutrició, empitjora la funció pulmonar, la qualitat de vida de la persona i la seva força muscular i pot patir alteracions immunològiques que poden generar una agudización de la malaltia.
- Fer exercici. Realitzar activitats físiques augmenta la sensació d’ofec en les persones que sofreixen EPOC, per la qual cosa aquests pacients solen reduir el seu nivell d’activitat per evitar la dispnea. No obstant això, és necessari mantenir una vida activa i fer exercici per tots els efectes beneficiosos que té en l’organisme. Per això, l’exercici físic és el tractament no farmacològic més recomanat en aquestes persones. Per controlar els símptomes és fonamental coordinar l’activitat física amb la tècnica de respiració amb llavis frunzits.
- Dormir bé. Per tenir una bona qualitat de vida és necessari descansar ben tots els dies. L’EPOC, unida al tabaquisme, el consum d’alcohol, l’obesitat… pot contribuir a l’aparició de la síndrome d’apnea-hipoapnea del somni, per la qual cosa els qui tenen problemes per dormir, que ronquen o s’aixequen amb sensació de falta de descans, irritabilitat o mal de cap matutino, deuen consultar al seu metge.
- Superar l’ansietat o depressió. Patir una malaltia crònica incrementa el risc de sofrir depressió, estrès i ansietat, però l’aparició de qualsevol d’elles pot empitjorar símptomes, com la falta d’aire.
- Oxigenoteràpia. És un tractament necessari quan els nivells d’oxigen en sang són inferiors al normal. No produeix dependència, sent necessària la seva administració tant temps com hagi estat pautat. És poc probable que l’administració intermitent d’oxigen li aporti beneficis.
Continuar amb la seva vida social. Sofrir EPOC no implica haver de quedar-se a casa i no gaudir del temps lliure; solament es requereix una mica més de planificació.
Una exacerbación és un empitjorament de la malaltia que produeix un canvi, en general brusc, de l’estat de salut. Per detectar-ho cal actuar davant qualsevol signe d’alarma, com l’augment de la dispnea, de la tos, canvis en l’aspecte i quantitat de les secrecions, pitjor tolerància a l’activitat habitual, increment de la necessitat de més medicació, febre o inflor de les cames.
Per obtenir més informació, des de la Fundació Lovexair conviden a realitzar “El viatge del pacient amb EPOC”, on es desenvolupen tots els aspectes més importants d’aquesta patologia. A més, es pot consultar amb educadors experts a través del correu electrònic cuentanos@lovexair.com.
