Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Es pot viure sense il·lusió?

La il·lusió pot ser una eina útil per viure millor i, fins i tot, com a palanca per promoure canvis positius en la persona

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 08deAgostde2014
Img ilusion hd Imatge: Montse Arboix

La il·lusió està lligada a les conductes i al comportament de les persones. Aquest terme associat al somni, la fantasia i a l’esperança va lligat a les emocions, sensacions, pensaments i actituds positives de les persones. I, per això, pot ser una clau per generar canvis positius en la vida d’un mateix. En aquest article es posa l’accent en qüestions com què és la il·lusió, si es pot viure sense ella o què fer per recuperar-la quan s’ha perdut.

Img ilusion art
Imatge: Montse Arboix

La paraula il·lusió ve del llatí illusio, -ionis, que significa “engany”, del verb illúdere que vol dir “burlar-se de” i “jugar contra”. Per aquest motiu en espanyol, com en altres idiomes, tingui a veure amb engany, idea irreal o distorsió de la percepció dels sentits, que es fa patent en expressions com a “il·lusió òptica”, “ser il·lús”, “d’il·lusió també es viu” o “fer-se il·lusions”, entre unes altres.

No obstant això, també té un segon significat, el més popular i arrelat en l’actualitat, i que es refereix a alguna cosa positiu, favorable i optimista o a expectatives favorables dipositades en persones o coses. Així, alguns diccionaris també la defineixen com la il·lusió que implica alegria o felicitat que s’experimenta amb la possessió, contemplació o esperança d’alguna cosa (María Moliner) o esperança el compliment de la qual sembla especialment atractiu o viva complacencia en una persona, cosa, tasca, etc. (Real Acadèmia Espanyola).

Què és la il·lusió

Segons Lecina Fernández, psicòloga clínica, “la il·lusió significa una cosa diferent per a cada individu: a l’interior de cadascun ha germinat i crescut una idea de la il·lusió associada a les ganes de viure que motiven, a projectes, o a l’alegria, entre uns altres. Per això, la il·lusió implica un conjunt i una successió d’actes i actituds tals com: creure en els somnis; sentir-se capaç per dissenyar-los i fer real l’imaginat; emprendre conductes per perseguir-los; mantenir, perseverar en comportaments per aconseguir-los; tenir esperança a aconseguir-los malgrat la incertesa i de les adversitats; i, a més, realitzar tots aquests passos amb ganes i alegria”.

La il·lusió es pot perdre a causa d’un cúmul de diverses decepcions
Així, doncs, la il·lusió convida a l’acció, fa referència al temps present i al futur, habita en la imaginació i va lligada a emocions, sensacions, pensaments i actituds positives de les persones. I, encara que sembla que té molta semblança amb la motivació, no és el mateix. Aquesta experta aclareix que “quan tenim il·lusió estem motivats, però no sempre que estem motivats tenim il·lusió”. Posa com a exemple que es pot estar motivat per estudiar i aprovar una assignatura, però no tenir il·lusió per ella ni estar il·lusionat per dedicar la professió a ella.

Altres trets que les distingeixen és que la motivació se centra més en el present, en l’ara, mentre que la il·lusió acompanya per construir el futur. Per estar motivats cal buscar un argument, donar explicacions per suscitar interès per sentir-se animat a fer alguna cosa; per estar il·lusionats no fan mancada explicacions, la pròpia il·lusió comporta l’ànim, el desig i l’argument. A la motivació li acompanya saber que s’obtindrà un premi al final; en la il·lusió no se sap si hi haurà recompensa, la pròpia il·lusió i el perseguir-la és el premi, amb independència de si al final s’aconsegueix el proposat.

La il·lusió: es fa o es neix amb ella?

Sobre la il·lusió no s’imparteix formació a cap àrea escolar ni familiar ni laboral ni de salut. Solament es compta amb aquest llegat popular que manté visqui la flama de la il·lusió i cada persona recull un sentit o significat de la mateixa. “Sí naixem -uns més altres menys- amb característiques personals afins a il·lusionar-nos, com l’entusiasme , l’ànim, la facilitat per somiar, dissenyar projectes, sensibilitat per percebre, la raó i l’anàlisi, etc. I també, a mesura que creixem, l’aprenem o ens la contagien”, especifica Fernández.

“La il·lusió forma part de la vida, del comportament. I el comportament inclou conductes, pensaments, sentiments i actituds. I si la il·lusió és una actitud davant la vida, la psicologia, com a ciència del comportament humà, ha mostrat que es pot aprendre, canviar i conrear“, puntualitza. “Els conceptes, valors i fortaleses de l’ésser humà es poden conrear i potenciar”, afegeix aquesta experta.

La il·lusió en la vida, imprescindible?

La gran majoria de les persones dona a la il·lusió un sentit positiu, encara que cadascun té la seva pròpia definició i vivència. Són sensacions positives sobre si mateix, les seves ganes de viure i el seu potencial a crear el seu futur. Vol dir això que les persones que no tenen il·lusió, no tenen aquest tipus de vivències i sensacions positives sobre si mateixes en el seu present i cap al seu futur?

La resposta és complicada. Però en realitat la il·lusió i l’esperança ajuden a viure millor. Per a Fernández no és igual la vida amb il·lusió que sense ella: “En ocasions serveix perquè la vida sigui més agradable i atractiva i, en unes altres, perquè no sigui tan lletja, ajuda a viure encara sort”.

A la recerca de la il·lusió perduda

No obstant això, per circumstàncies de la vida, la il·lusió es pot perdre, i per molts motius. Per exemple, a causa d’un cúmul de diverses decepcions. Quan no s’aconsegueix l’esperat, de vegades, un es desil·lusiona, però com es comptava amb aquesta possibilitat, es remunta. Però quan aquest fet es repeteix una vegada i una altra, és possible que es perdi la il·lusió.

També es pot perdre quan la tristesa envaeix de tal forma que no deixa buit a altres emocions ni pensaments. O quan se sofreix algun trastorn afectiu com la depressió o la distimia. De la mateixa manera, quan una persona deixa de pensar en ella mateixa i en el que li agradaria arribar a ser o fer, en definitiva, quan es tanca o es posen límits a la pròpia trajectòria cap al futur.

Quan un està il·lusionat tot flueix, però des de la sensació de buit o falta d’il·lusió és difícil. Però es pot recuperar, encara que el camí per fer-ho no és fàcil i requereix un treball personal intens. La psicòloga Lecina Fernández ho explica així: “Recuperar la il·lusió serà un camí d’esforç en el qual cal caminar a poc a poc, viatjant al nostre interior, per buscar i recordar com era la il·lusió i trobar com érem nosaltres amb ella. Recordarem, i amb aquests records cal imaginar-nos cap a davant. Serà necessari persistir i no abandonar i, sobretot, passar a l’acció”.

Claus per potenciar la il·lusió

Encara que el procés de potenciar la il·lusió comporta molts elements, Lecina Fernández ho resumeix en tres claus:

  • 1. Potenciar la imaginació. La il·lusió habita en la imaginació, que és on cadascun crea la seva història. Com més entrenat s’estigui a imaginar, més s’amplien les possibilitats de la història de cadascun.
  • 2. Confiança a aconseguir l’imaginat. Potenciar les capacitats i fortaleses que cadascun posseeix ajuda a teixir la història imaginada i a vèncer els obstacles.
  • 3. Passar a l’acció. Per fer realitat la història que cada persona es confecciona de la seva vida, cal passar a l’acció i ser perseverantes.
  • RSS. Sigue informado

    Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions