Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espanya se situa al capdavant d’Europa en donació i fecundació amb òvuls de donant

En 2003 es van realitzar 3.398 donacions que van acabar en 2.711 tractaments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 30deAbrilde2007

Espanya encapçala el rànquing europeu quant a donació i fecundació amb òvuls de donant. Només en 2003 -últimes dades de la Societat Europea de Reproducció Humana (ESHRE, les seves sigles en anglès)- va haver-hi 3.398 donacions d’òvuls. Després d’Espanya se situen el Regne Unit, Bèlgica i Finlàndia.

Les 3.398 donacions van acabar en 2.711 tractaments de fertilitat dels quals es van beneficiar parelles espanyoles i també italianes, franceses, suïsses o alemanyes, països on la donació d’òvuls no es permet o està molt restringida.

La llei no limita el nombre de donacions d’òvuls sinó el de fills nascuts a partir d’una donant

La donació d’òvuls a Espanya ja ha provocat una interpel·lació al Parlament Europeu.

La legislació espanyola és més flexible i per això atreu a parelles amb problemes de fertilitat de tota Europa i també a donants amb dificultats econòmiques. Això ha provocat el ressentiment de la Societat Europea de Reproducció Humana, que ha demanat explicacions sobre la forma en què es capta i paga a les donants.

Sense registre nacional

Espanya manca d’un registre nacional en el qual s’anoti cadascuna de les donacions realitzades. Els experts afirmen que aquest registre donaria transparència al procés perquè se sabria qui dona i quantes vegades ho fa.

La llei actual no limita el nombre de donacions d’òvuls sinó el de fills nascuts a partir d’una donant per evitar problemes de consanguinitat.

Per accelerar l’engegada d’aquest registre, la Societat Espanyola de Fertilitat ha enviat una carta a la ministra de Sanitat, Elena Salgado. En ella es demana la creació del mateix i un organisme que vigili el compliment de la legislació.

Més transparència

Les dades del registre europeu són voluntaris i en el cas del nostre país només recull l’activitat de 44 de les 187 clíniques que exerceixen la seva activitat.

Però “no hi ha gens que ocultar. No existeix un comerç d’òvuls i així l’hi vam fer saber a la delegació europea”, assegura Alfonso de la Font, coordinador del grup de bones pràctiques de la Societat Espanyola de Fertilitat. No obstant això, de la Font entén els dubtes dels seus col·legues europeus davant la falta d’un registre nacional que anoti cadascuna de les donacions realitzades. “Aquest registre donaria transparència al procés. Sabríem qui dona i quantes vegades ho fa una dona i evitaríem donants professionals a la recerca de diners”, assevera.

La llei que regula la reproducció assistida, aprovada fa un any, preveu la creació d’aquest registre al costat d’altres dos més per controlar la donació d’esperma i les taxes de resultats de les clíniques. Cap d’ells està en funcionament.

Amb la llei a la mà, no podria haver-hi més de sis fills per donant. L’exigència és difícil de complir perquè a les clíniques només els queda confiar en els seus donants i assumir que no han donat en altres centres.

La legislació espanyola avala la cessió d’òvuls amb finalitats reproductives, però també per a ús científic. El que no explica és com s’ha de controlar aquest tipus de donacions per evitar una comercialització del material biològic. Si, en teoria, una dona no pot donar més òvuls si ja han nascut sis fills amb el seu material biològic, gens es diu dels òvuls que es destinen a la recerca.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions