Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Esport en temps de pandèmia: individual o en grup?

Practicar esport sempre és beneficiós, ja sigui individual o col·lectiu. Però amb la crisi de la covid-19, la decisió ja no és sol quin fer, sinó com, quan i on realitzar-ho.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 26deSetembrede2020
deporte equipo Imatge: taoonex

El curs escolar condicionat per la pandèmia ja ha començat de forma més o menys presencial. Les classes d’Educació Física han canviat per intentar evitar els contagis per covid-19. I fins al calendari de l’esport escolar ha sofert modificacions per no expandir el coronavirus. A més, la majoria dels gimnasos en tota Espanya ja han obert les seves portes adaptats a les noves circumstàncies. Practicar esport a l’aire lliure de manera segura en aquests temps és possible. Però, entre esport individual o col·lectiu, quin triar en aquests moments? T’expliquem els beneficis de cada tipus d’activitat i com realitzar-los de forma segura. 

Està demostrat. Tant per a nens o joves en desenvolupament com per a adults, realitzar algun tipus d’exercici físic completa i garanteix una vida saludable. No solament a nivell metabòlic, respiratori i cardiovascular, sinó també des del punt de vista anímic i social, segons la guia de l’esport de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport (SEMED-FEMEDE). L’activitat física constant també podria reduir el risc de desenvolupar malalties greus com a diabetis, càncer de mama i de còlon. Per contra, el sedentarisme ocupa el quart lloc entre els principals factors de risc de mortalitat a nivell mundial, d’acord a l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Psicològicament, tant l’esport individual com en grup generen un impacte diferent en les persones, reconeix Brenda Torres, psicòloga i fisioterapeuta de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. “No és el mateix exercitar-te en solitud que fer-ho en companyia, ja que en estar en contacte amb altres individus generes sentiments d’autoconfiança; l’esport també es converteix en una activitat recreativa”, comenta.

No obstant això, amb la crisi de la covid-19, la decisió ja no és sol quin deporti fer, sinó com, quan i on practicar-ho. Moltes disciplines i activitats físiques recreatives depenen del contacte humà. Davant aquest panorama, on la convivència propera facilita la propagació del virus, els col·legis, gimnasos i acadèmies particulars treballen en protocols per mantenir la distància social.

Els esports més segurs en temps de pandèmia

deporte individual
Imatge: ollivves

Activitats individuals com a atletisme (carrera individual, salts i llançaments), els esports de raqueta (tennis, pádel i bàdminton, sobretot), gimnàstica, natació, saltar la corda i ball són els exercicis més fiables per realitzar aquests dies. No obstant això, el repte més gran és sempre mantenir la distància personal (mínim de dos metres) i adaptar totes les normes dels jocs per brindar garanties de seguretat als alumnes i pares. Així ho explica Víctor Pérez Samaniego, catedràtic de la Universitat de València (UV) i integrant del grup de Recerca Activitat Física, Educació i Societat (AFES).

Aquest grup de recerca, precisament, va dissenyar una sèrie de pautes que pretenen guiar als professors d’Educació Física i a l’alumnat a continuar exercitant-se de la manera més adequada en temps de pandèmia, en un país on prop del 40 % dels nens d’entre tres i vuit anys tenen obesitat o sobrepès, segons les últimes dades de l’Estudi ‘Nutricional de la Població Espanyola’ (ENPE) publicat per la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). Això sí, són consells generals que haurien d’adaptar-se a cada centre educatiu, perquè tots compten amb espais i realitats diferents, aclareix Pérez Samaniego. Les recomanacions es desglossen en els següents punts:

➡️ Per als esportistes:

  • Portar un joc d’ús personal d’educació fisíca, sabó de mans i/o gel hidroalcohólico, roba de recanvi i ampolla d’aigua.
  • Desinfecció, abans i en finalitzar la sessió, en mans i sabatilles.
  • Accés escalonat al vestuari, foment de les rutines de neteja personal i ventilació natural de l’aula.

➡️ Per als responsables de les instal·lacions:

  • Desinfecció del material, evitar retornar-ho al magatzem sense sanitizar, implicar a l’alumnat (de major edat) en la neteja i evitar l’ús de l’equip en classes consecutives.
  • Distància interpersonal: distribuir l’espai de treball i consensuar horaris per evitar coincidències a les aules d’Educació Física.
  • L’ús de pictogrames i cartells per recordar les mesures d’higiene i protecció.
  • Seguretat emocional: enfortir un ambient de seguretat i evitar crear alarma innecessària.

Esports amb més contacte físic, amb més risc

Esports d’equip com el futbol, bàsquet, voleibol i disciplines de combat (judo –habitual en els col·legis– karate, taekwondo i boxa) són els que comporten més risc de contagi. En aquestes activitats hi ha una sèrie de regles més estrictes, perquè són especialitats en les quals es necessita a un contrincant obligatòriament. “Quan no és possible que l’esportista se sotmeti a una PCR és primordial que utilitzi la mascarilla durant tota la sessió, per molt incòmode que sigui”, assegura Pérez Samaniego. “Si no, es posa en perill el filtre de seguretat, i això és alguna cosa que no es pot consentir perquè res és més important que la seguretat; aquesta seria el principal desavantatge”, comenta.

deporte individual
Imatge: markuzsm

Els esports d’alt impacte (que requereixen més esforç i resistència) es podrien veure afectats amb l’ús obligatori de la mascarilla, no perquè representen un problema per a la salut (oxigenación), com ja ho va demostrar un informe de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, sinó perquè l’ocupació perllongada de tapabocas pot representar una incomoditat per a l’esportista, vaticina Luis Alberto Fernández Reeonda, professor d’Educació Física en el Col·legi Manuela Rial Mouzo, a Cee (la Corunya). “Un adult sap que ha d’utilitzar la mascarilla a l’hora de fer esport encara que resulti molest, però difícilment un nen ho entendrà; a més, si la mascarilla es mulla amb la suor perd la seva eficàcia”, estima aquest docent, qui també és entrenador nacional de voleibol.

Com fer-los més segurs? Entre els protocols que aquest professor ha implementat, destaquen l’ús de cons per delimitar la distància entre cada alumne i prioritzar les activitats a l’aire lliure. Per a aquest professor és important que no es cancel·lin els esports en equip (sempre que no siguin de competició), ja que considera que milloren les relacions socials i es creen amistats, però sempre adaptant les normes del joc a la nova situació. És el cas del futbol, on el jugador no es podrà apropar al seu contrincant, per la qual cosa la seva pràctica perilla en moltes categories de base. La regla —difícil de complir— consistirà que solament se li podrà llevar la pilota si és tallant una passada a uns metres de distància. “Si es té menys contacte amb la pilota, en teoria el risc de contagi és menor”, assegura.

Una altra cosa diferent succeeix en els esports individuals, com els de raqueta, que requereixen d’un utensili en l’ús del qual s’utilitzen les mans. En el cas del bàdminton, per exemple, en el col·legi Manuela Rial desinfectaran les raquetes en cada ús i es demanarà que cada nen utilitzi guants de manera obligatòria, la qual cosa minimitza el risc de contagi entre alumnes i el personal educatiu.

Aquestes mesures també són una bona forma de tranquil·litzar als pares, que cada dia es desvetllen per la salut dels seus fills. A més, Fernández Reeonda creu que en donar-li rellevància als esports individuals se li concedeix oportunitat a les activitats lúdiques menys practicades a les aules com les relacionades amb l’expressió corporal, el ritme i la coordinació. Aquest tipus d’exercicis fomenten la seguretat i l’autoestima entre els nens.

I en els gimnasos?

Des que l’OMS va acceptar al juliol de 2020 que en els entorns tancats es propicia el contagi, ja que les partícules que contenen el virus es concentren amb major facilitat en llocs reduïts i sense ventilació, els gimnasos tenen un gran desafiament: brindar les majors mesures de seguretat i distanciament social als seus clients. Per això, gairebé tots els centres de fitness d’Espanya estan seguint una normativa similar per evitar focus d’infecció:

  • Reduir l’aforament.
  • Ús obligatori de mascarillas.
  • Accés a material desinfectant tant personal com per a les màquines.
  • Bona ventilació.

No obstant això, una dels desavantatges més notables és la gairebé inexistent atenció personalitzada. Lugo Fernández, entrenador en diversos gimnasos de Madrid, assegura que els clients prefereixen utilitzar solament les màquines per un temps reduït, tenir el mínim contacte possible amb els altres i tornar a casa. “Això podria generar lesions corporals ja que no compten amb una supervisió adequada”, comenta.

Les dutxes, les saunes i els spas s’utilitzen molt poc, fins i tot alguns gimnasos han deshabilitat aquests serveis. No obstant això, els preus econòmics i la flexibilitat d’horari són els punts a favor dels gimnasos. “La clau està a respectar les mesures de distanciament social entre els assistents, notificar al personal quan es desocupi una màquina per procedir a la seva immediata neteja i demanar assessoria personalitzada respectant l’espai de seguretat”, conclou Fernández.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions