Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Esport: entre l’hàbit saludable i l’obsessió

Practicar exercici de manera inadequada pot provocar lesions físiques, desenvolupament d'obsessions i, fins i tot, depressió

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 09deDesembrede2016
img_deporte exceso salud hd

Moltes recerques assenyalen a l’exercici físic com un factor positiu associat a la salut i la qualitat de vida de les persones, sigui el que sigui la seva edat. Fins i tot en persones d’edat avançada s’ha demostrat que augmenta el seu nivell d’independència. No obstant això, en alguns casos, la seva pràctica pot posar en perill la salut. En aquest article s’apunten els beneficis que reporta la pràctica regular d’exercici físic i, de la mà d’una experta, quan l’esport és més un perill que un aliat per a la salut.

Img deporte exceso salud art
Imatge: aletia

Beneficis de l’exercici físic

La pràctica regular d’exercici físic, sobretot si és aeròbic, enforteix el cor i manté a ratlla el sobrepès i l’obesitat ja que, a més de cremar calories, redueix l’apetit. També disminueix les xifres de pressió arterial i eleva els nivells d’HDL (colesterol bo). A més, manté el sistema musculoesquelético en les millors condicions de força, elasticitat, flexibilitat, estabilitat postural i de percepció i augmenta la capacitat pulmonar. Per això, l’activitat física té un impacte positiu en la prevenció i tractament de les malalties cardiovasculars, la diabetis, l’asma, l’osteoporosis, l’obesitat i, fins i tot, en determinats tipus de càncer.

Però els seus beneficis no es limiten al plànol merament físic de l’organisme. També provoca l’alliberament d’endorfinas que fan que, després de la seva pràctica, envaeixi una sensació de benestar i relaxació molt gratificant. Això, a més d’ajudar a mantenir controlats l’estrès, l’ansietat i els símptomes depressius, afavoreix tenir un somni més reparador. Les últimes evidències sobre aquest tema assenyalen que millora la concentració, el funcionament intel·lectual i també el desenvolupament cognitiu, a més de que podria ser un factor per tenir en compte en la prevenció de malalties neurodegenerativas com les demències.

Quan l’esport es converteix en perillós

Però l’exercici físic es torna perillós quan és mal entès o practicat. Pot posar en risc la salut perquè es produeixen lesions físiques de diversa gravetat o pel desenvolupament d’obsessions i, fins i tot, depressió. Marisa Navarro, doctora en Medicina i psicoterapeuta, concreta una mica més: “Els casos en els quals la pràctica de l’esport pot posar en risc la salut són, per exemple, quan es fa de forma compulsiva i es dedica a ell tot el temps lliure. És clar, l’esport enriqueix, però cal conrear tant el cos com la ment i no descurar la pràctica d’altres activitats”.

Fixar-se metes molt altes en esport augmenta les possibilitats de lesionar-se o fracassar, i això afecta a l’estat d’ànim i l’autoestima

En termes mèdics, el trastorn derivat de l’obsessió per l’esport es denomina vigorexia, una situació que ve derivada de problemes de baixa autoestima i de tenir una visió del cos que no agrada. A més, “donada la pròpia exigència i les aspiracions tan elevades, els afectats són propensos a sofrir lesions físiques que poden empitjorar més encara el seu estat, quan els aparta, temporal o definitivament, de les seves aficions”, explica la doctora Navarro.

D’aquesta situació neix un altre perill: quan l’afectat no accepta que una lesió li impedeixi desenvolupar l’activitat física, quan els objectius que es tenen o els entrenaments ja no són o tenen la mateixa intensitat que abans. L’especialista adverteix que a moltes persones això els fa sofrir de tal manera, que poden arribar a desenvolupar depressions com, per desgràcia, els succeeix a alguns atletes d’elit en finalitzar la seva carrera esportiva.

També és un inconvenient prevaler el benefici estètic sobre el benefici de l’esport en la salut. Buscar solament un model corporal concret, molt prim o musculado, basat en certs cànons predeterminats és perjudicial. Cada persona és diferent i té una estructura òssia, uns músculs i un metabolisme determinat, i pot ser que mai s’arribi a aconseguir aquest “ideal tan concret”. Això provoca obsessions per defectes, per norma general, imaginats. A aquest trastorn se li denomina dismorfofobia.

Finalment, un altre perill és no acompanyar l’exercici amb una pauta d’alimentació equilibrada. “El fet d’haver sortit a córrer, nedar, passejar, etc. no significa que es tingui via lliure per no cuidar altres aspectes de la nostra vida. No es tracta de perdre calories d’una banda, per posar-ho com a excusa i ingerir massa greixos, sucres o aliments processats per l’altre, perquè les males pràctiques alimentoses acaben generant alteracions metabòliques i hormonals”, adverteix l’experta.

Esport: senyals de perill

Llavors, quins senyals poden alertar que s’està convertint en una obsessió? Navarro apunta que cal sospitar quan:

  • La persona ocupa tot el seu temps en les seves pràctiques esportives i abandona altres activitats que abans li semblaven satisfactòries.
  • L’activitat física provoca que deixi de relacionar-se amb els altres i s’aïlli.
  • La persona es força a realitzar determinats exercicis o marques pels quals no està preparada o que superen les seves condicions físiques.
  • Es nota deprimida per no haver pogut dur a terme la pràctica esportiva.
  • Està obsessionada pel seu cos i el seu pes i fa constantment exercici per muscularse o aprimar.

Recomanacions per practicar exercici físic amb salut

Per a Marisa Navarro, qui a més és autora del llibre ‘La Medicina Emocional’, el consell general és “prendre consciència d’això, del que ens està passant, i adoptar l’esport no com una competició, sinó com un hàbit saludable que ens ajuda a estar ben física i psicològicament”. Perquè la pràctica d’esport no es torni un hàbit perjudicial, aquesta experta adverteix que tot a l’excés pot arribar a ser perjudicial i insisteix que “fer esport és el més sa del món, però sempre que estigui en concordança amb les nostres capacitats i notem que és alguna cosa que ens senti bé, ens asserena i ens relaxa, no alguna cosa que ens obsessiona i ens pressiona”.

L’esport triat sempre ha de concordar amb les capacitats d’un. “I és que realitzar exercici, per poc que sigui, és bo per a la nostra salut. No fa mancada ser un esportista d’elit per notar els seus beneficis”, puntualitza la doctora Navarro. Si un es fixa entrenaments o metes molt altes, hi ha més possibilitats de fracassar, lesionar-se o abandonar, la qual cosa, en conseqüència, afecta a l’estat d’ànim i l’autoestima. No cal oblidar que l’esport és salut. “L’idoni és pensar que a cada moment, edat o circumstància es pot realitzar algun tipus d’exercici físic, i que el que puguem efectuar segur que és el que millor va a asseure”, sentència.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions