Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Esquizofrènia guiada

Una guia dirigida a malalts d'esquizofrènia i els seus familiars pretén incrementar el coneixement d'aquesta malaltia i fer-los partícips en la presa de decisions
Per Jordi Montaner 20 de desembre de 2007

Acaba d’aparèixer una guia interactiva per a pacients amb esquizofrènia, destinada a avaluar i compensar la repercussió de la malaltia sobre la vida del pacient. El seu autor, Miquel Bernardo, director del Programa d’Esquizofrènia de l’Hospital Clínic de Barcelona, defensa que la confortabilidad de l’esquizofrènia «depèn de l’actitud amb la qual s’afronti».

Miquel Bernardo, director del Programa d’Esquizofrènia de l’Hospital Clínic, és el coordinador de la ‘Guia interactiva per a pacients amb malalties de llarga durada’, destinada a proporcionar informació sobre com afrontar l’esquizofrènia. A través de textos, vídeos i infografies, la guia interactiva explica en què consisteix aquesta malaltia psiquiàtrica, detalla quins són els seus símptomes, com es diagnostica, quin és l’evolució dels pacients, com es pot tractar i quins riscos o complicacions solen presentar-se.

D’aquesta manera, la guia publicada s’orienta a les persones que pateixen esquizofrènia i als seus familiars per brindar-los una posada al dia sobre una malaltia mental que afecta al 1% de la població mundial i que a Espanya acapara prop de 400.000 casos diagnosticats. «L’esquizofrènia és una malaltia que no pot minimitzar-se», destaca Bernardo, «encara que tampoc ha de dramatitzar-se». L’especialista assegura que els esquizofrènics, igual que tants altres pacients amb malalties de llarga durada, poden viure dignament i realitzar-se en tots els sentits, tant en el personal com en el professional.

Malalts, no bojos

Bernardo reivindica el caràcter patològic de l’esquizofrènia, reclamant una correcta consciència de malaltia i l’adequada utilització de tots els recursos assistencials disponibles, tant farmacològics com psicoterapéuticos. «El pacient té dret a reclamar qualitat de vida i informació sobre les repercussions de la malaltia, que en certa manera dependran de l’actitud amb la qual un l’afronti».

«L’esquizofrènia és una malaltia que no pot minimitzar-se ni ha de dramatitzar-se»

L’actitud positiva cap a la malaltia ha de tenir el seu màxim exponent en la família del malalt, explica Bernardo, «posat que moltes de les angoixes, temors i distorsions que provoca es manifesten en un context familiar». Per aquest motiu, la guia fa un important recalcament en el paper dels familiars i els convida a conèixer com escometre les situacions més complicades que pot plantejar un pacient esquizofrènic des de la perspectiva d’una rectitud clínica.

Tractaments eficaços

La guia interactiva difon sense pal·liatius l’eficàcia del tractament farmacològic a força d’antipsicóticos. «En aquesta malaltia en concret els fàrmacs resulten absolutament imprescindibles per comptar amb les màximes garanties de recuperació i per evitar les recaigudes». Bernardo no eludeix que els antipsicóticos clàssics són famosos per efectes adversos que poden arribar a condicionar tant la salut física del pacient com el compliment terapèutic i, en conseqüència, l’eficàcia de la prescripció.

«Els antipsicóticos de primera generació destacaven pels seus efectes sobre el sistema nerviós motor i provocaven alteracions del tipus d’una rigidesa o tremolors incontrolats (símptomes denominats, clínicament, extrapiramidales). Els antipsicóticos de segona generació van minimitzar aquests problemes motors i els seus efectes adversos es van orientar a l’esfera del metabolisme». L’especialista del Clínic reconeix que alguns antipsicóticos de segona generació s’han destacat per causar un augment de pes en els pacients que, al seu torn, deriva en risc de malaltia cardiovascular.

«Així mateix, afecten al sistema neuroendocrinológico, especialment a l’activitat de l’hormona prolactina», afegeix l’expert. Una alteració en els nivells de prolactina pot provocar ginecomàstia (augment de la grandària de les glàndules mamàries) i alteració de la funció sexual. Bernardo va prendre partit per aquells fàrmacs de segona generació que minimitzen els efectes metabòlics i cardiovasculars i que han obert la porta a una tercera generació d’antipsicóticos més segurs i eficaços.

RESPONSABILITAT DE

ImgImagen: GabrielTOTS Un altre aspecte important que la guia subratlla és la conscienciació social. «Per aconseguir que el pacient pugui portar una vida normal», subscriu Miquel Bernardo, «cal acabar amb l’estigma i la incomprensió que envolten a l’esquizofrènia». Critica l’especialista que els mitjans de comunicació, quan parlen de l’esquizofrènia, ho facin molt sovint amb notícies o cròniques de successos que contribueixen a l’estigmatització de la malaltia.

«És necessari que entre tots aconseguim millorar el context en el qual han d’afrontar la malaltia el pacient i els seus familiars», conclou el director del Programa d’Esquizofrènia de l’Hospital Clínic. L’esquizofrènia és un trastorn mental que interfereix en la capacitat per pensar i actuar racionalment, controlar les emocions, relacionar-se socialment i prendre decisions. L’esquizofrènia afecta per igual a dones i homes de tots els grups ètnics i nivells socials.

Apareix habitualment al final de l’adolescència: en els homes, comença en el transcurs de les dues primeres dècades de vida, mentre que en les dones es desenvolupa fins a una dècada més tard.