Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Esquizofrènia i qualitat de vida, un repte pendent

Aquesta malaltia suposa tal impacte que, en molts casos, la vida familiar, social i laboral de qui la pateix no tornarà a ser com abans

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Diumenge, 10deAgostde2008

L’aparició de l’esquizofrènia traça una frontera en la vida dels afectats i del seu entorn. Així mateix, la sobrecàrrega que experimenten familiars i amics pròxims en la cura d’aquests malalts és un repte pendent de solució per part de les autoritats sanitàries. No obstant això, existeixen recomanacions i associacions de suport que poden alleujar-la.

Malaltia crònica

/imgs/2008/07/esquizo3.jpgEstigma social, incapacitat per a treballar, deterioració de les relacions familiars i distanciament dels amics són algunes de les conseqüències que sofreixen les persones amb esquizofrènia. Aquest trastorn mental marca un punt d’inflexió en la biografia dels qui conviuran amb ella des del moment en què es manifesta, amb gran impacte en la seva qualitat de vida. La persona que la pateix es converteix en un malalt crònic i l’entorn més pròxim en el seu cuidador.

Al voltant d’un 1% de la població pateix aquesta malaltia, una dada similar per sexe, edat i per països. Encara que aquest percentatge sembli baix, significa que a Espanya hi ha uns 400.000 malalts d’esquizofrènia i, per tant, d’altres famílies afectades.

Què és l’esquizofrènia?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix com a persona amb esquizofrènia a aquella que, sense raó aparent, mostra una conducta anòmala que dura més d’un mes ininterrompudament i que es caracteritza per distorsió de la percepció, del pensament i de les emocions. Els afectats creuen que els altres comparteixen els seus pensaments, sentiments i actes més íntims i arriben a creure’s el centre del món, segons defineix la guia “Entre la incertesa i l’esperança. L’esquizofrènia en família”, editada per la Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Malalts Mentals Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Malalts Mentals (FEAFES).

Els símptomes de les fases més greus de la malaltia són agitació, insomni, idees delirants i al·lucinacionsNo és un estat de “doble personalitat”, ni fruit de la baixa escolarització, ni el resultat d’un trauma psicològic infantil, reconeix la “Guia interactiva per a pacients amb malalties de llarga durada”, de Miquel Bernardo, director del Programa d’Esquizofrènia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Cada vegada es coneixen més factors relacionats amb la malaltia: fins ara s’han identificat 15 marcadors genètics de risc, encara que no són condició suficient per a sofrir-la. Se sap que la base genètica de cada persona predisposa a patir-la, però no és determinant. Perquè ho sigui, ha d’haver-hi un factor ambiental que la posi en marxa.

Entre aquests factors s’han identificat agents químics (els fumadors de marihuana tenen més risc) i factors ambientals com la malnutrició (a la Xina i a Holanda es va observar, durant la Segona Guerra Mundial, un augment de casos). Encara que encara està en fase d’estudi, també s’ha vist que pot tenir relació amb alguna infecció del fetus durant l’embaràs. Un repte de la recerca actual és conèixer millor el puzle dels factors que la propicien per a poder prevenir-la.

Ventall de símptomes

Els símptomes que desperten la sospita dels psiquiatres davant un cas d’esquizofrènia són els prodròmics o inicials. Tenir pensaments estranys i màgics, tendir a l’abstracció i aïllament, timidesa molt forçada, imaginació exagerada, sobtades pèrdues d’interès, minvament del rendiment acadèmic, absentisme escolar, sobtat interès per temes d’ocultisme i psicologia o tornar-se summament religiós poden posar en guàrdia que s’aveïna un brot psicòtic, que sol manifestar-se en forma de brots o crisis, als quals segueix un període de remissió.

Els malalts tenen dos grans tipus de símptomes, els positius i els negatius, que no significa que siguin bons i dolents. Els positius són els que les persones sanes no tenen i els negatius són conductes normals, que també formen part de la vida de les persones sanes, i que els afectats van perdent. Els més “aparatosos” són els positius, propis de les fases més greus de la malaltia, com l’agitació, l’insomni, les idees delirants i les al·lucinacions, segons les quals els pacients pensen que els persegueixen, senten veus o es mostren més agressius.

En canvi, entre els símptomes negatius figura la falta de voluntat per a fer coses senzilles, no experimentar sentiments en certs casos o no tenir un pensament coherent i fluid.

Segons els símptomes que predominin, es distingeixen diferents tipus d’esquizofrènia. La més freqüent és la paranoide, que es caracteritza per un predomini dels símptomes delirants i al·lucinacions. Altres formes són l’esquizofrènia hebefrénica o desorganitzada, en la qual predomina el comportament desinhibit (com riure sense motiu) i desorganitzat sobre les al·lucinacions; i la catatònica, que es defineix per l’impacte en la psicomotricitat (gran rigidesa o agitació).

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions