Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estat de mínima consciència

En un estat de mínima consciència, el pacient presenta una greu alteració cerebral però conserva algunes de les funcions fisiològiques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 14deSetembrede2007

ImgImagen: Wikipedia

L’estat de mínima consciència (EMC) és una condició neurològica amb greu alteració de la consciència, amb mínima però definida percepció de l’entorn, mantenint algunes funcions fisiològiques com el cicle de vigília i somni, obertura d’ulls espontània i alguns petits i limitats moviments. En aquest estat, el pacient és capaç d’obeir ordres senzilles, responent
afirmativa o negativament, amb aparent sentit, a una estimulació verbal, amb vocalització o gesticulació en resposta directa a preguntes realitzades.

Mínima consciència

La conducta característica de l’EMC inclou moviments intencionals, o conductes afectives en relació amb estímuls de l’entorn, i no com a activitat reflecteix. També és comú que l’afectat present riure o plor enfront d’un estímul auditiu o visual amb significat emocional. Així mateix, intenta tocar un objecte amb seguiment o fixació de la mirada en resposta al moviment de l’objecte. Habitualment són pacients que han evolucionat des del coma o estat vegetatiu cap a la recuperació d’algunes funcions neurològiques amb diverses respostes, però pobres a l’estimulació.

L’afectat d’EMC presenta riure o plor enfront d’un estímul auditiu o visual amb significat emocional

Recentment, científics del Departament de Fisiologia, Biofísiques i Neurologia de la Universitat de Washington (Seattle, EUA) han aconseguit, mitjançant una tècnica d’estimulació cerebral profunda, amplificar els nivells d’activitat cerebral ja existents. Aquesta intervenció, publicada en Nature i que ha estat motiu de gran revolada mediàtica, és la primera vegada que s’utilitza en un pacient en estat de mínima consciència. No obstant això, aquesta tècnica ja s’usa de manera habitual com a millor opció terapèutica per a alguns pacients amb epilèpsia i per a afectats de parkinson, en aquells casos en els quals ha fracassat la teràpia farmacològica.

Despertar al cervell

El pacient en qüestió, un home de 38 anys que romania en estat de mínima consciència des de feia vuit, ha aconseguit realitzar algunes de les activitats de la vida diària com menjar i comunicar-se, encara que de forma limitada, gràcies a una intervenció en la qual es van implantar uns petits elèctrodes cerebrals en una determinada zona: el tàlem. Es van practicar una sèrie de descàrregues elèctriques amb la finalitat d’estimular les zones-diana en aquesta zona. El tàlem és una regió cerebral que constitueix la via d’entrada per a tots els estímuls sensorials, a excepció de l’olfacte, on s’han identificat neurones específiques que activen xarxes de l’escorça cerebral.

Després de 50 dies de la primera descàrrega, els especialistes van tornar a estimular els elèctrodes. El pacient millorava el seu estat i, a més, ho mantenia en el temps. Gradualment va ser recuperant facultats com el fet de mastegar i empassar, la parla, la memòria de fets remots, la coordinació i, fins i tot, el moviment. Encara que els moviments complexos els duu a terme amb dificultat per la immobilitat soferta durant tant temps.

Els neuròlegs nord-americans veuen un futur prometedor per a pacients amb lesions cerebrals encara que matisen, en un comentari en Nature, que l’estudi s’ha realitzat en un sol pacient amb una lesió cerebral específica, i són necessaris més estudis per fer-ho extensiu. Per a això, ja tenen un projecte per aplicar-ho a 12 pacients més. A més insisteixen que, perquè la tècnica tingui èxit, la zona del còrtex cerebral ha de mantenir-se en bon estat. Per aquest motiu, encara que el pacient estudiat tenia danys irreparables en gran part de l’escorça cerebral, mantenia preservades zones essencials.

TEST DE GLASGOW

ImgImagen: Clarita
Per determinar el nivell de consciència d’un individu i valorar exhaustivament la severitat del coma s’utilitza l’escala de Glasgow (GCS, en les seves sigles angleses). Per a això, s’avaluen com a indicadors, l’obertura ocular, la resposta verbal i motora. Els valors dels tres indicadors se sumen i donen el resultat en la GCS, que en un individu sa correspon a 15 (amb 4, 5, 6, respectivament). Amb la puntuació resultant es determina l’estat neurològic del pacient, el seu pronòstic, indicacions clíniques i seguiment.

No obstant això, encara que el GCS és d’ús universal, alguns especialistes assenyalen que té certes limitacions. L’any passat, un equip de neuròlegs de la Clínica Maig de Rochester, Minnesota (EUA), van desenvolupar una nova escala que permet mesurar l’abast del coma cerebral. Aquest nou mètode, publicat en la revista Annals of Neurology, és conegut com a escala FOUR (Full Outline of UnResponsiveness), i els neuròlegs assenyalen que és fiable i ràpid.

L’escala FOUR puntua entre zero i quatre en les categories ocular, motora, tronc cerebral i funció respiratòria, sent quatre el funcionament normal. Segons els experts, aquesta nova escala té l’avantatge que els resultats obtinguts es correlacionen millor amb l’evolució dels malalts.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions