Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estrès durant l’embaràs

Les hormones de l'estrès passen de la mare al fetus a través de la placenta, segons assenyala un estudi

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deAgostde2007

Les situacions d’estrès durant l’embaràs no són alguna cosa desitjable, ni per a la mare ni per al futur fill, segons desvetllen investigadors britànics. Com succeeix en punts altres aspectes durant la gestació, la qual cosa li passa a la mare afecta en major o menor mesura al fetus. Malgrat que l’estudi, publicat en la revista “Clinical Endocrinology”, indica que a les 17 setmanes es produeix exposició a hormones de l’estrès, encara es desconeix com a afecta al fetus.

Les hormones d’estrès es bolquen en el torrent sanguini d’una persona quan està en situació d’ansietat. Aquestes hormones tenen un efecte positiu a curt termini perquè ajuden al cos a enfrontar-se a una situació percebuda com a perillosa. No obstant això, la durada excessiva d’aquest estat té efectes perjudicials, com el cansament, la depressió o la facilitat per emmalaltir. L’estrès durant l’embaràs es traspassa de la mare al fetus, segurament mitjançant les hormones de l’estrès a través de la placenta.

Presència de cortisol

Des de les 17 setmanes de gestació, la quantitat de l’hormona principal de l’estrès, el cortisol, en el líquid amniòtic que envolta el fetus, està relacionada de manera directa amb el nivell d’aquesta hormona en la sang de la mare, segons han comprovat científics britànics en 267 dones embarassades. És el fetus el que produeix en el seu major parteix el líquid amniòtic, de manera que la presència del cortisol reflecteix la seva exposició a la substància. És una relació química directa, asseguren els autors de l’estudi, que es fa més fort a mesura que avança la gestació.

Una de les etapes en la qual l’ésser humà resulta més susceptible a la influència de l’ambient és quan s’està desenvolupant en l’úter

En animals ja s’havia demostrat que alts nivells d’estrès en la mare durant l’embaràs poden afectar a la funció cerebral i al comportament dels descendents. No obstant això, els mecanismes d’afectació i els terminis de major afectació del fetus en humans segueixen sense estar clars. L’estudi ara publicat, en la revista “Clinical Endocrinology”, és el primer que indica que ja a les 17 setmanes ja es produeix exposició a hormones de l’estrès.

Susceptibilitat fetal

«Som tots el producte de la nostra història de desenvolupament», comenta la investigadora Pampa Sarkar, «i una de les etapes en la qual resultem més susceptibles a la influència de l’ambient és quan ens desenvolupem en l’úter». L’experta assenyala que encara cal investigar més per desentranyar els mecanismes pels quals l’estrès maternal afecta al fetus, tant durant la seva vida fetal com la seva infantesa. «No volem preocupar sense raó a les dones embarassades. Recordem que una de les millors formes que la gent eviti l’estrès no específic és que portin una vida sana i equilibrada».

No obstant això, totes les dones que estan embarasses o ho han estat saben que no és gens fàcil evitar l’estrès durant aquest període, per exemple, el que sofreixen en sotmetre’s a proves diagnòstiques com l’amniocentesis (anàlisi del líquid amniòtic) per conèixer si el fetus sofreix alguna malaltia que aconselli l’avortament, com és el cas de la trisomia 21, indicativa de la síndrome de Down.

Un estudi anterior del mateix equip publicat l’any passat, també sobre embarassades d’al voltant de 17 setmanes, va avaluar l’estat d’ansietat d’aquestes abans de la prova així com el seu nivell de cortisol en sang i ho va comparar amb un nombre de gairebé el triple d’embarassades com a control. Les proves psicològiques van indicar un estat de gran ansietat en les dones a l’espera d’amniocentesis, i es va confirmar que anava acompanyat d’un augment de cortisol en la sang (la traducció fisiològica d’aquest estat), encara que aquest increment va ser només moderat.

ANSIETAT MATERNAL

Img
A Cadis es va realitzar fa uns anys un curiós estudi per dilucidar si existeix relació entre el nivell d’ansietat maternal durant l’embaràs i el comportament del fetus, que es va basar en el supòsit estat de major ansietat precedent a la prova d’amniocentesis. A l’hospital universitari de Port Real es va estudiar un petit grup d’embarassades a les 15 setmanes de gestació, la meitat de les quals anaven a sotmetre’s a la prova. Es van mesurar diverses substàncies presents en la sang, entre elles la glucosa i el cortisol, així com unes altres en el líquid amniòtic de les quals es van sotmetre a l’amniocentesis.

A més, es van observar els moviments del fetus al mateix temps, distingint entre puntades, singlot, moviments bruscs i contacte entre la mà i la cara. Els investigadors van concloure que no hi havia diferències constatables entre els moviments del fetus en les dones que mostraven un major estat d’ansietat i les que mostraven un estat menor. No obstant això, sí van observar una possible relació entre el nivell de glucosa en la mare i el major o menor moviment del fetus.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions