Estrès laboral

L’estrès és un mecanisme programat en els gens dels nostres avantpassats prehistòrics que els permetia fugir o lluitar davant una amenaça, segons la definició de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Fisiològicament, incrementa la producció de les dues hormones necessàries per a l’activitat física, l’adrenalina i el cortisol, elevant el ritme cardíac, la pressió arterial i el metabolisme.

En alguns casos l’estrès resulta beneficiós, ja que ens estimula per a afrontar nous reptes. No obstant això, a cert nivell també pot provocar ansietat i depressió, indigestió, palpitacions i trastorns musculars.

A la UE l’estrès relacionat amb el treball és el segon problema de salut laboral més comuna, després del dolor d’esquena. Afecta al 28% dels treballadors de la Unió, o cosa que és el mateix, a 41,2 milions de persones, segons la Tercera enquesta europea sobre les condicions de treball publicada en 2001 per la Fundació Europea. Aquesta xifra és major que la població total d’Espanya o la suma dels habitants de Portugal, els Països Baixos i Bèlgica.

L’estrès pot afectar qualsevol persona, en totes les organitzacions i sectors i a tots els nivells. Amb tot, la proporció de dones que diuen experimentar estrès és més elevada que la dels homes, segons dades de l’estudi Salut i seguretat dels treballadors elaborat per Eurostat en 2002.

Causes principals

Els estudis de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (AESS) demostren que l’estrès laboral es deu a un desajustament entre els treballadors i les seves condicions de treball, el contingut del mateix o la manera en què està estructurada l’organització. Les causes que destaca l’AESS són les següents:

• Excés i falta de treballAbsència d’una descripció clara del treball o de la cadena de comandament
• Falta de reconeixement o recompensa per un bon rendiment laboral
• No tenir oportunitat d’exposar les queixes
• Responsabilitats múltiples, però poca autoritat o capacitat de prendre decisions
• Falta de control o de satisfacció del treballador pel producte acabat fruit del seu treball
• Superiors, col·legues o subordinats que no cooperen ni secunden
• Inseguretat en l’ocupació, poca estabilitat de la posició
• Veure’s exposat a prejudicis en funció de l’edat, el sexe, la raça, l’origen ètnic o la religió
• Exposició a la violència, a amenaces o a intimidacions.
• Condicions de treball físic desagradables o perilloses
• No tenir oportunitat de servir-se eficaçment del talent o les capacitats personals
• Possibilitat que un petit error tingui conseqüències serioses o fins i tot desastroses.

Segons diverses recerques independents publicades per la Comissió Europea en la Guia sobre l’estrès relacionat amb el treball de la UE, les malalties cardiovasculars -que són la causa principal de mort en la Unió- apareixen relacionades amb l’estrès en un 22% del total de casos de treballadores i un 16% de treballadors.

La Guia remarca també la relació entre l’estrès i el càncer; si bé no el causa de manera directa, diversos comportaments relacionats amb aquest augmenten de manera secundària el risc de patir la malaltia. Els més importants són l’abús del tabac i la sobrealimentació, especialment a base d’aliments grassos.

L’estrès es troba relacionat amb trastorns musculoesqueléticos, sobretot dels braços, el coll i la regió lumbar; i gastrointestinals, entre els quals destaca la síndrome del còlon irritable, que causa dolorosos espasmes de l’intestí gros.

L’ansietat, els sentiments de tristesa i aflicció i els seus comportaments relacionats també solen formar part de les reaccions a l’estrès per part de moltes persones. L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball apunta que també és probable que contribueixi als 5 milions d’accidents laborals amb més de tres dies de baixa, als 48.000 suïcidis i els 480.000 intents de suïcidi que es van registrar a la UE en 2001.

Finalment, la Guia sobre l’estrès relacionat amb el treball subratlla la vinculació entre l’estrès i les malalties relacionades amb l’alcohol, el tabac i l’abús de drogues.

Impacte econòmic

Segons la Comissió Europea, l’estrès relacionat amb el treball i els problemes mentals que implica costen a la UE 20.000 milions d’euros anuals. A més, apunta que entre el 50% i el 60% de les jornades laborals perdudes estan relacionades amb aquest trastorn.

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball destaca que l’estrès laboral està relacionat amb un elevat volum de rotació del personal, menor productivitat i mesures de seguretat, i la baixa moral i majors demandes de compensació per part dels treballadors, així com amb la falta d’innovació.

L’AESS afegeix que segons informes no confirmats, una organització o departament que tingui més del 40% del personal amb problemes d’estrès no és comercialment viable.

En aquests moments no existeix una legislació específicament dedicada a evitar l’estrès laboral, ni a escala comunitària i nacional. No obstant això, existeixen normatives que poden aplicar-se amb tota claredat a aquest problema.

La legislació de la Unió Europea -d’obligat compliment als països membres- inclou la Directiva Marco (89/391/CEE), que diu: “els empresaris hauran de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball”.

A més, les Directives 90/270/CEE i 92/85/CEE es refereixen respectivament a les mesures mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització i a la millora de la seguretat i la salut laboral de les treballadores embarassades. Ambdues es refereixen específicament a la necessitat de tenir en compte la fatiga mental.

A Espanya la Llei de Prevenció de Riscos Laborals aborda el problema de l’estrès d’una forma parcial. No obstant això, Charo Rodríguez, tècnica en Salut Laboral d’UGT, considera que aquesta llei no és suficient. L’especialista apunta que existeix una relació directa entre l’estrès i els accidents laborals, i es lamenta que “mentre resulti més barat un accident que la prevenció no s’acabarà tan fàcilment amb aquest problema”.

Per part seva, Juan Chozas, Secretari General d’Ocupació, reconeix que l’estrès caracteritza el mercat de treball espanyol però l’Administració no compta amb informació suficient sobre aquest problema. Per això, ara s’està elaborant l’Enquesta Nacional sobre Condicions de Treball, que permetrà conèixer millor les causes per a evitar-les.

Solucions al problema

En la lluita contra l’estrès, l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball recomana a les empreses considerar qüestions com la influència dels treballadors en la manera de fer el seu treball i la càrrega de treball i els riscos físics. Suggereix també que s’ha de parar esment a la comunicació interna, el suport de col·legues i superiors i al fet que els treballadors rebin la formació necessària per a complir amb la seva tasca.

Per part seva, Amaia Bakaikoa, psicòloga especialitzada en estrès i trastorns d’ansietat, explica que la relaxació muscular i el control de la respiració són opcions que ajuden a l’adaptació del problema. A més, en alguns casos serà necessària una reconstrucció cognitiva per a enfrontar-se a les idees irracionals relacionades amb el treball i aprendre a solucionar problemes i delegar funcions.

La terapeuta recomana millorar la qualitat de vida mitjançant l’exercici, l’esport i el descans suficient; així com no consumir alcohol, tabac i drogues en excés.

Empreses que lluiten contra l’estrès

La prevenció de l’estrès laboral pot desenvolupar-se en tot tipus d’empreses, al marge de la seva grandària o l’activitat que duguin a terme.

El Llar D’Ancians de Calvia, per exemple, va rebre un guardó europeu per la seva lluita contra els riscos psicosocials i l’estrès en el lloc de treball. En aquesta residència d’ancians es va realitzar un estudi de les necessitats dels treballadors per a després prendre mesures tendents a millorar les seves condicions de treball, els horaris o les tasques que exercides per cadascun.

A una escala totalment diferent, el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 ha realitzat també una consulta a les seves 70.000 treballadors, en tots els nivells de l’organització. L’objectiu d’aquest estudi -el primer que s’ha realitzat en uns Jocs Olímpics- era conèixer els coneixements, les actituds, els dies perduts i les mesures que la plantilla proposava per a lluitar contra factors com l’estrès, la violència, el tabaquisme i el consum de drogues i alcohol.

Els seus resultats indiquen diferències en la forma en què l’estrès afecta als treballadors en funció del gènere, el nivell educacional i el treball. A més, ressalten que tots estan afectats per l’estrès més enllà del càrrec que ocupin.

Marios Rivans, membre del Comitè Organitzador, considera que en aquests moments els nivells d’estrès són positius, però reconeix que els treballadors estan preocupats perquè perdran la seva ocupació després dels Jocs. Per això, l’empresa organitzadora dels mateixos ja els està formant en habilitats que puguin aplicar després a un altre treball.