La hipertensió arterial s’opera? Encara que no seria correcte afirmar-ho de forma taxativa, sí pot dir-se que hi ha una nova tècnica per tractar-la en pacients que no responen als fàrmacs antihipertensivos. Es calcula que a Espanya hi ha almenys un milió de persones en aquesta situació, que malgrat prendre quatre o cinc fàrmacs cada dia, no aconsegueixen que les seves xifres de pressió arterial baixin. Aquesta nova tècnica, denominada denervación renal percutánea, molt semblada als cateterismos cardíacs que es realitzen per accedir a les artèries del cor, permetrà tractar la hipertensió i disminuir la quantitat de medicaments que els pacients no respondedores necessiten. Als hospitals espanyols ja hi ha professionals preparats per dur-la a terme. Així ho explica en aquesta entrevista Eulogio García, director executiu del grup TEAM (Teràpia Endovascular i Miocárdica) i consultor en exercici de cardiologia intervencionista de la Clínica Sant Carlos, de Madrid. La primera demostració a Espanya d’aquest procediment s’ha realitzat recentment, amb motiu de l’IX Curs Internacional de Teràpia Endovascular i Miocárdica, celebrat a Madrid.
És difícil d’establir. Encara que hi ha moltes persones que mai arriben a saber-ho, es calcula que entre 6 i 10 milions de persones sofreixen hipertensió.
Tampoc tenim una xifra exacta, però es calcula que prop d’un milió de persones tenen dificultats per controlar la seva hipertensió, malgrat prendre medicació.
“La nova tècnica és eficaç en hipertensos refractaris al tractament que prenen almenys quatre fàrmacs cada dia, per reduir les xifres de pressió arterial”Hi ha diverses teories, però es considera que és aquell pacient que, malgrat múltiples fàrmacs, no aconsegueix reduir la seva hipertensió per sota de 130 mmHg de màxima i, sobretot, les seves complicacions: afectació del ronyó, el cor i el cervell. Però també es considera que ho són els pacients amb dificultats per mantenir la pressió arterial per sota de 130 mmHg amb tres o quatre fàrmacs.
En realitat no és una cirurgia, sinó una aplicació de radiofreqüència a través d’un catèter que s’insereix de forma percutánea, a través d’una burxada, com si fos un cateterismo normal. Aquest catèter es porta fins a les dues artèries renals, connectat a una font d’energia de radiofreqüència (igual que en les ablacions per a les arrítmies). Amb tres o cinc aplicacions, de dos minuts cadascuna, en cada artèria renal, s’aconsegueix denervar les terminacions nervioses del sistema simpàtic-parasimpático, que estimula la producció dels principis que causen la hipertensió.
Sí, per ser exactes. S’aplica una radiofreqüència, semblada a la calor, perquè es cremin i inutilitzin les terminacions nervioses de les artèries renals.
“Mitjançant un catèter s’aplica una radiofreqüència en cada artèria renal perquè s’inutilitzin les seves terminacions nervioses”S’ha vist que és un tractament eficaç i s’han dut a terme dos estudis ben controlats, el “Simplicity 1” i “el Simplicity 2”, les conclusions del qual assenyalen que és eficaç en hipertensos refractaris al tractament que prenen almenys quatre fàrmacs al dia, per reduir les xifres de pressió arterial una mitjana de 36 mmHg.
Depèn de les xifres de les quals es parteixi. Per norma general, són pacients que necessiten prendre quatre i cinc fàrmacs cada dia, la pressió màxima del qual és de 150 mmHg. Amb aquesta tècnica, se’ls aconsegueix baixar per sota de 120 o 110, que és la situació adequada.
En més d’un 90%.
Sí. El que no sabem encara és el temps que dura, perquè el seguiment màxim que hi ha és de dos anys. Amb un període d’observació de més llarga durada podrem conèixer quant perdura aquest efecte.
“Els efectes d’aquest tractament no són immediats, comencen a notar-se al cap de 30 dies”En principi, està disponible i hi ha professionals preparats per realitzar-la. No és un procediment molt complex i es podrà realitzar en molts hospitals.
Aquesta és una de les seves característiques: té una part bona, que és la seva eficàcia, i una altra que no ho és tant. La seva efectivitat no es nota immediatament, sinó al voltant de 30 dies després.
En els pacients en els qui s’ha realitzat, s’ha observat que el procediment és molt segur. Solament hi ha hagut un cas en el qual ha ocorregut una dissecció d’una artèria (trencament) i s’ha tractat amb un stent (petites malles metàl·liques). D’altra banda, no té efectes o complicacions.
“Encara que es millorin les xifres de pressió arterial, el pacient haurà de seguir hàbits de vida saludable”No, en principi. El pacient primer es controla amb la medicació i a poc a poc se li disminueix el nombre de fàrmacs que pren per a la hipertensió, de manera que li quedi una mitjana de dues. Però cal esperar per saber fins a quin punt es poden disminuir. Un aspecte molt important és que també es redueixen els seus efectes secundaris sobre òrgans com el ronyó, el cor i el cervell. No és igual haver de prendre quatre o cinc fàrmacs i, malgrat això, no aconseguir controlar la pressió arterial, que prendre dues i tenir-la baix control.
Cal seguir amb uns hàbits de vida saludable. Però, sens dubte, gràcies a aquesta tècnica augmentarà la qualitat de vida d’aquests pacients hipertensos.
La preparació per sotmetre’s a aquesta nova tècnica amb la qual es tracta la hipertensió és similar a la de qualsevol cateterismo cardíac. S’administra al pacient sedació (no anestesia) perquè l’aplicació de la radiofreqüència pot comportar cert dolor en accedir a les terminacions nervioses. No és necessària cap preparació, segons informa Eulogio García. Dura entre 30 i 40 minuts i consisteix a introduir, a través de l’artèria femoral, un petit catèter que s’insereix en un altre catèter més petit, perquè aquest últim pugui entrar en les dues artèries renals: primer en una, on s’aplica la radiofreqüència, i després en l’altra, amb el mateix procediment.
Una vegada que conclou el procediment, es deixa al pacient en observació. García precisa que, “en principi, com és una tècnica nova, roman en observació un dia sencer, però està previst que, en el futur, aquesta observació es redueixi a dues o tres hores i la tècnica es realitzi de forma ambulatòria”. Quant a la recuperació, en haver-se-li punxat una artèria, en els dies posteriors a la intervenció, els pacients han d’abstenir-se de realitzar esforços excessius i de caminar durant dos o tres dies.
Després poden portar una vida normal, amb els hàbits saludables que precisin per a la seva condició. Els efectes d’aquest tractament mèdic no són immediats, sinó que comencen a notar-se al cap de trenta dies, quan baixen les xifres de pressió arterial. Transcorreguts sis mesos, molts d’aquests pacients hipertensos que no responien als medicaments antihipertensivos aconsegueixen una reducció d’uns 30 mmHg de la seva pressió arterial i se’ls pot reduir el nombre de fàrmacs que necessiten, segons informació d’Eulogio García i el Grup TEAM.
