La hiperhidrosis o transpiració excessiva ocorre sense que es presentin factors desencadenants, com a exercici o calor ambiental, i té un gran impacte en la qualitat de vida dels afectats tant a nivell físic com a emocional. Encara que sembla un trastorn sense importància, en les formes més generalitzades cal descartar malalties sistèmiques com a trastorns de tiroides o diabetis. Des de fa anys existeixen diverses opcions per tractar-ho, des d’alternatives més senzilles com l’aplicació de productes tòpics fins al més recent com l’ús de la toxina botulínica.
La sudoració és un líquid salat produït per les glàndules sudoríparas la funció de les quals és la de mantenir la temperatura de l’organisme. És a causa d’aquesta funció reguladora que, com més calor fa, més se sua, i quan la transpiració s’evapora de la pell redueix l’excés de calor. El que arriba a suar una persona depèn de quantes glàndules sudoríparas tingui i sol presentar-se en aixelles, en peus o en el palmell de les mans. Una persona neix amb aproximadament de dues a quatre milions d’aquestes glàndules, que es tornen totalment actives en la pubertat, sent les dones superiors en nombre, que no en activitat, que és on destaquen els homes.
Causes de l’excés
La sudoració està controlada per diferents sistemes neurològics interrelacionats que van des de l’hipotàlem fins a la medul·la espinal, els nervis perifèrics i les glàndules sudoríparas, tots ells interconnectats pel sistema autònom simpàtic. Des del punt de vista psicològic el sistema nerviós simpàtic ens prepara per a l’acció i està associat amb la psicopercepción d’un estímul de caràcter emocional. Per aquesta raó, a part de produir-se més suor front temperatures altes o en resposta a l’exercici físic, també s’indueix més transpiració en resposta a situacions que provoquen reaccions de vergonya, fúria o temor. Quan la sudoració excessiva afecta a mans, peus i aixelles es denomina hiperhidrosis primària o focal, i afecta entre l’1,5% i el 2,8% de la població, encara que els experts assenyalen que menys del 40% dels afectats busca consell mèdic.
Malgrat que en la majoria dels casos no es coneixen les causes que provoquen hiperhidrosis, sí existeixen situacions patològiques que relacionen hiperactivitat de les fibres simpàtiques amb un augment de la resposta perifèrica sudomotora. Aquesta forma de sudoració excessiva, que pot arribar a afectar a diversos membres d’una mateixa família, sol localitzar-se en zones concretes del cos, com són els palmells de les mans, les plantes dels peus, les aixelles, les regions submamarias i els engonals. En la majoria dels casos aquestes zones solen tenir un color de pell rosáceo o blanc-azulado i, en les formes més greus, pot aparèixer macerada o fisurada, especialment en els peus.
La solució més senzilla és l’aplicació de compostos de sals d’alumini presents en la majoria de desodorantes comercialitzats en farmàcies
Ansietat, estrès, febre, hiperactivitat de la tiroide, menopausa, consum de drogues, abstinència d’alcohol i la ingesta de menjars condimentats són algunes de les causes que expliquen l’aparició d’hiperhidrosis. En aquest últim cas, la qual cosa es denomina sudoració gustativa, el consum d’aliments com el formatge i la xocolata es relaciona amb sudoració excessiva en cuir cabellut i cara, sobretot en casos de lesions medul·lars i parotidectomia. En altres casos, com en patologies oncològiques, el problema és l’efecte d’una alteració de la termorregulación.
Tractament
La primera acció és demanar consell al dermatólogo. En el passat s’optava per la no intervenció però des de fa anys existeixen nombrosos tractaments per resoldre o, en qualsevol cas, reduir aquest trastorn. No obstant això, els especialistes recalquen, majorment en les formes generalitzades, descartar malalties sistèmiques com a diabetis o trastorns de tiroides. Una de les solucions més senzilles és l’aplicació de compostos de sals d’alumini presents en la majoria de desodorantes comercialitzats en farmàcies. Els experts assenyalen que aquests desodorantes és millor aplicar-los quan la pell està bé asseca després d’una dutxa més aviat freda, abans de ficar-se al llit. A l’inici han d’utilitzar-se cada nit durant unes setmanes i després només dues vegades a la setmana. El problema resideix, en els productes més concentrats, que un ús habitual pot provocar reaccions cutànies, especialment en zones sensibles com les aixelles.
Els fàrmacs anticolinérgicos, usats per al control de la rigidesa o debilitat muscular, tremolors o problemes per deglutir i parlar, administrats de forma oral, ajuden a reduir la sudoració. No obstant això, la seva funció és a costa d’alguns efectes secundaris com a visió borrosa, sequedat de boca, retenció urinària i problemes de restrenyiment, debilitat, marejos o somnolència, entre uns altres. Recents estudis revelen la utilitat del glicopirrolato tòpic, que manca d’efectes indesitjables.
La iontoforesis redueix la hiperhidrosis mitjançant un corrent elèctric de baix voltatge a través de la superfície cutània. Això provoca una reducció de la producció per part de les glàndules sudoríparas. Aquest tractament es realitza per sessions diàries de mitja hora durant diverses setmanes fins que és efectiu. L’opció més nova és la injecció subcutània de toxina botulínica, que produeix un bloqueig de la transmissió nerviosa amb resultats esperançadors sobretot en hiperhidrosis axil·lar i palmar, encara que els dermatólogos adverteixen que no és definitiu i que cal repetir-ho de forma periòdica, i encara existeix poca experiència.
En casos d’hiperhidrosis axil·lar rebel pot plantejar-se l’extirpació quirúrgica de les glàndules sudoríparas mitjançant liposucción o extirpació de l’àrea afectada. La simpatectomía, d’elecció en casos d’hiperhidrosis palmar i axil·lar intensa, és el tractament més radical. Consisteix en l’extirpació o electrocoagulación, mitjançant laparoscòpia i sota anestèsia general, del gangli simpàtic. L’efecte de la intervenció és immediat, amb una eficàcia del 90% que es manté a llarg termini. Encara que els experts assenyalen que, en un elevat percentatge, es dona un fenomen conegut per sudoració compensatòria, que és el cessament a les mans però l’augment en altres parts del cos i que té difícil solució.
L’anhidrosis, definida com a absència anormal de sudoració en resposta a la calor, no és un trastorn habitual. Normalment pansa inadvertida i no és perillosa. No obstant això, si existeix una absència total de la sudoració, l’organisme no pot regular la temperatura i pot arribar a ser mortal. Per això, de donar-se el cas, els experts recomanen consultar de forma immediata al professional de salut corresponent.
En ocasions és secundària a malalties dermatológicas (com a èczema vulgar psoriasis, liquen ruber, eritrodermias o displàsies ectodèrmiques, entre altres) o grans cremades. La diabetis mellitus pot causar un augment de la sudoració en extremitats superiors i una disminució de les inferiors. Pot formar part d’una síndrome poca freqüent que cursa amb insensibilitat congènita al dolor (anodinia). L’anhidrosis secundària a l’absència congènita de glàndules sudoríparas és també excepcional i també alguns medicaments com els anticolinérgicos poden ser una de les causes d’aparició.
