Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Exercici físic compulsiu en adolescents: què és i per què es produeix

Practicar exercici en excés provoca lesions, però si així i tot es continua fent de manera compulsiva i s'altera la conducta de l'adolescent, estem davant una addicció

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els nostres adolescents dediquin almenys una hora diària a practicar activitat física d’intensitat moderada a intensa, en la seva major part aeròbica, i considera que convindria que fessin com a poc tres vegades a la setmana activitats vigoroses que enforteixin músculs i ossos. Tot això, amb la finalitat de millorar les funcions cardiorespiratòries i musculars i la salut òssia i de reduir el risc de malalties no transmissibles, com la diabetis o les malalties cardiovasculars. No obstant això, el 76% de nois i noies d’entre 11 i 17 anys no compleixen amb aquests mínims. En el costat oposat estan els joves que realitzen un exercici físic compulsiu. En les següents línies expliquem en què consisteix aquesta addicció, els senyals que poden alertar-nos d’estar sofrint-la i què fer per a tractar-la i prevenir-la.

Practicar exercici físic ens reporta beneficis físics i psicològics a qualsevol edat. En el cas dels adolescents, tal com explica Víctor Arufe, director de la Unitat de Recerca de l’Esport Escolar, Educació Física i Psicomotricitat (UNIDEF) de la Universitat de la Corunya, és recomanable pel següent:

  • Millora la condició física i augmenta capacitats físiques, com la força o la resistència.
  • Enforteix les relacions socials, el compliment de normes, aporta valors, ètica, etc.
  • Contribueix a generar sensació de benestar, calma i felicitat i millorar l’atenció i el rendiment acadèmic.
  • Prevé i rehabilita de diverses patologies, especialment les associades al sedentarisme, com el sobrepès o l’obesitat. I millora la capacitat cardiorespiratòria i muscular, la salut òssia i cardiometabólica.
  • Influeix de manera positiva en variables psicològiques com l’autoestima, l’autoconcepte o l’autoconfiança.

No obstant això, també pot perjudicar la salut física i mental. Així ocorre en el cas que la persona, en aquest cas el jove, faci exercici físic de manera repetitiva i freqüent, sense ser capaç de controlar-ho o reduir-ho, malgrat els danys que li provoca. Estaríem llavors davant un exercici físic compulsiu (excessiu, abusiu…) també conegut com a addicció a l’exercici físic o dependència de l’exercici.

Què és l’exercici físic compulsiu?

David González-Cutre, professor de Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, ha investigat sobre aquesta addicció que es descriu com “un fort desig de realitzar activitat física, fins a tal punt que pot suposar una falta de control expressada en la forma de símptomes fisiològics (tolerància, abstinència) o símptomes psicològics (ansietat, depressió)”.

L’addicció a l’exercici no està reconeguda oficialment com un trastorn mental. Però moltes recerques ja apunten al fet que en futures edicions del ‘Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals’ (DSM), de l’Associació Americana de Psiquiatria, podria estar definida com una addicció conductual, alguna cosa que ja succeeix amb el joc.

adiccion ejercicio adolescente
Imatge: sahinsezerdincer

Segons un treball de González-Cutre i el seu col·lega Álvaro Sicília, de la Universitat d’Almeria, sobre la dependència de l’exercici físic en usuaris espanyols de centres de condicionament físic (fitness), el risc de caure en aquesta addicció és major entre els joves, les dones i els que practiquen activitats de musculación (en el cas dels homes) i activitats aeròbiques i de crema de greixos (en dones). Altres estudis afirmen que la prevalença en estudiants universitaris de Ciències de l’Esport és més elevada, sí com en els ultramaratonianos. Persones amb autoestima baixa o amb un elevat narcisisme són factors de risc. També el perfeccionisme constitueix un altre addicional per a aquest comportament addictiu.

Per què els adolescents fan exercici físic en excés?

El que al principi pot ser un hàbit saludable, fer esport, es pot convertir en un problema en l’adolescència. La pressió per aconseguir millors resultats per part de l’entrenador, companys d’equip, pares i un mateix pot fer que el jove caigui en un exercici físic compulsiu.

Però per a l’expert, sobretot a aquestes edats, incideix l’estètica, el culte al cos i la comparació social: “Amb les xarxes socials es manifesta més el fet d’aparentar, de tenir un cos bonic… La publicitat i els missatges per al consum de productes van enfocats a això. I no sols per a dones, també per a homes; a ells els inciten a voler incrementar el volum muscular”.

L’exercici físic compulsiu també està molt relacionat amb els trastorns de la conducta alimentària (TCA). “Les persones que s’obsessionen per l’exercici també el poden fer per l’alimentació. Fer exercici de manera compulsiva pot ser un trastorn en si mateix, però també un derivat dels TCA. Qui té anorèxia o bulímia també pot utilitzar l’exercici físic com a mitjà per a perdre pes”, assenyala González-Cutre.

A la fi de 2020, experts de la Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària (UTCA) de el Hospital Provincial de Castelló apuntaven que l’exercici físic compulsiu apareix com a “denominador comú” en els casos de trastorns de conducta alimentària detectats durant la pandèmia. “La majoria de casos semblen haver-se desencadenat per l’intent d’introduir hàbits saludables durant el confinament, en iniciar l’exercici físic a casa o per la influència incisiva de les xarxes socials”, comentaven. I és que també en el confinament es va utilitzar l’esport per a combatre l’ansietat i omplir temps morts. “L’exercici físic servia per a marcar una rutina i mantenir-te sa. Però quan sobrepasses aquest límit, ja no és saludable”, assegura González-Cutre.

Quins símptomes alerten d’una addicció a l’exercici físic?

Els criteris que es consideren per a determinar que una persona és addicta a l’exercici són similars als establerts per a l’addicció a substàncies com les drogues. L’expert els resumeix en quatre:

  • Abstinència. “Provoca síndrome d’abstinència, com amb el consum de drogues o alcohol: necessites fer exercici, perquè quan no ho fas, et trobes malament”, comenta. Ansietat, irritabilitat o problemes del somni són molt característics.
  • Tolerància. Es necessita incrementar contínuament la quantitat d’exercici per a aconseguir l’efecte desitjat.
  • Continuació. Es continua fent exercici, malgrat els problemes reiterats que puguin aparèixer.
  • Temps. S’ocupa molt temps lliure a la realització d’exercici, per la qual cosa pot afectar altres aspectes de la vida, com a estudis, família o parella.

I en el cas dels adolescents? Aquests senyals es tradueixen, per exemple: en què no pot en cap cas perdre un entrenament, mai està satisfet amb els seus assoliments físics o deixa als seus amics per a fer més exercici.

Conseqüències de fer exercici físic compulsiu

deporte adolescente adiccion
Imatge: pasja1000

L’exercici en excés, per descomptat, provoca dolors i lesions, sobretot pròpies de la sobrecàrrega del cos i de la repetició de certs moviments o per la falta de descans. També hi ha major risc de sofrir malalties cardiovasculars. “Si et piques massa i, a pesar que puguis tenir algun tipus de dolor o lesions provocades per l’exercici, continues fent, al final el cos el sofreix”, sosté l’especialista. La pèrdua excessiva de pes que podria suposar, en el cas de les noies, també podria implicar desarreglos hormonals.

Però també es donen alteracions importants en la conducta. La baixa autoestima o la pressió pel rendiment poden portar trastorns emocionals com l’ansietat o la depressió. González-Cutre incideix en un altre aspecte: “Si la passió per l’exercici, no és harmònica (equilibrada) sinó obsessiva, li poses massa passió i t’obsessiones amb això, t’afecta altres aspectes de la teva vida”. L’aïllament social és el més clar.

Diagnòstic i tractament d’aquesta dependència

Per a avaluar l’addicció a l’exercici, existeixen diversos qüestionaris, com per exemple l’Escala de Dependència de l’Exercici (EDS) o l’Inventari d’Addicció a l’Exercici (EAI).  Com exposen en aquest treball, aquests qüestionaris en concret no identifiquen quan un subjecte pateix addicció, sinó el risc de desenvolupar-la. L’EDS, per exemple, permet categoritzar els subjectes en tres grups: en risc, simptomàtics no dependents i asimptomàtics no dependents.

Però, a més, per descomptat fa falta també que un psicòleg clínic mitjançant una entrevista en profunditat, la seva experiència i judici clínic reconegui als nois i noies que se senten obligats a fer exercici fins al punt o més enllà de lesionar-se.

El tractament es basa en intervencions de tipus cognitiu-conductual psicològic que ajudin el jove a canviar la seva actitud sobre l’exercici i a aprendre a aconseguir un equilibri entre la pràctica moderada d’esport i la seva vida social. Per a això, és important que reconegui el seu problema i les conseqüències negatives que té sobre la seva salut i que s’abordin les creences i comportaments que han portat a aquesta dependència, així com la seva situació emocional i les possibles alteracions en l’autoestima. Tatar altres afeccions, com a trastorns alimentaris, depressius o obsessius (TOC), també han d’incloure’s.

Com prevenir l’addicció a l’exercici?

Per al professor de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport és primordial canviar el missatge que es dóna en la societat sobre l’exercici. “Moltes vegades es diu que és bo per a perdre pes, tenir menys panxa o malucs. I cal tractar de lluitar contra aquest missatge que fa molt mal. Hem d’enfocar l’exercici físic com a bo per a la salut”, manifesta.

Als pares els recomana fer exercici físic amb els seus fills i gaudir d’això. I els xavals, no donar tanta importància a l’aspecte estètic. “En això el grup d’iguals té més efecte. Els missatges que es llancen els uns als altres tendeixen a fomentar les addiccions”, reconeix.

Practicar exercici guiat per un llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport és un altre dels seus consells. “Aquest professional ha estudiat quines càrregues són les millors per a suportar i com podem fer una progressió d’entrenament guiada i lògica. La probabilitat de tenir una addicció és menor”, comenta l’especialista sobre aquesta figura que veu necessària no sols en gimnasos i sales de musculación, sinó també en parcs biosaludables, de workout o calistenia a l’aire lliure.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions