Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Experts alerten sobre les seqüeles socials de l’assetjament entre escolars

S'indica que almenys un 25% acaben tenint problemes amb la justícia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 05deMaigde2002

El professor val·lisoletà i psicòleg José María Avilés acaba de concloure la seva tesi doctoral sobre aquest tema, una dels vessants de l’assetjament que es reflecteix també en l’empresa (“assetjament psicològic”) i en el maltractament en l’àmbit familiar. Després de realitzar un qüestionari a 731 alumnes d’ESO de cinc centres representatius de Valladolid, el 90% dels enquestats ha estat testimoni d’una conducta d’aquest tipus en el seu entorn, el 30% ha participat bé com a víctima o com a agressor en alguna ocasió i un 5,6% és actor o pacient d’una intimidació sistemàtica.

En aquest escenari hi ha tres perfils ben definits. «La víctima sol ser un menor amb personalitat insegura, baixa autoestima i sobreprotegido per la seva família, amb la qual manté una bona relació», explica Avilés. Suportar el setge continu li porta normalment al fracàs acadèmic i, al contrari del que es pugui pensar, que porti ulleres, sigui obès o tingui les orelles de soplillo no és, en principi, el detonant de l’agressió. «L’agressor tria a víctimes que no poden respondre al setge i després sí que explota aquests factors externs», revela el psicòleg.

Una emotivitat mal canalitzada en la família, la permissivitat dels pares respecte a l’accés del nen a la violència i el reflex de com exerceixen sobre ell l’autoritat marquen el retrat de l’atacant, físicament més potent que les seves víctima, autosuficient i amb capacitat exculpatòria.

Al costat d’ells, tres classes de públic. Els pares, als quals «la llei del silenci» per la por a les represàlies que tenen els seus fills, converteixen en absents fins que el problema esclata. Els professors, als quals també els costa detectar aquest tipus d’agressions pel fet que no es produeixen a l’aula, sinó en els canvis, de classe, al pati durant l’esbarjo o en els voltants del centre. I, finalment, els companys, testimonis directes que contemplen sense fer res per a no entrar a formar part del «club de la víctima», la xarxa social de la qual s’afebleix dia a dia, segons apunta el docent val·lisoletà.

Les seqüeles del “bullying”, un fenomen estudiat sobretot en l’àmbit anglosaxó i del qual el noruec Donen Olweus és un dels majors experts, deixen petjada també en els tres actors. «Les víctimes solen tenir problemes d’adaptació en la vida adulta pel trauma sofert, poden patir depressions, baixa autoestima…», subratlla Avilés. En el cas dels agressors sistemàtics, almenys un 25% acaben tenint problemes amb la justícia. Per a l’espectador, acostumar-se a l’assetjament i a silenciar-lo _normalitza_ aquesta conducta, que atenta contra valors tan importants com el respecte als altres i la solidaritat

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions