L’exposició al fum del tabac durant una hora equival a fumar tres cigarrets, la qual cosa cobra importància si es té en compte que, d’acord amb els estudis estadístics que maneja el Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme, el 40 per cent dels espanyols que no tenen aquest hàbit es veu sotmès de manera involuntària a respirar-lo almenys una hora al dia, i que el 12 per cent ho fa fins a vuit hores.
Com a conseqüència d’aquest problema, cada any moren a Espanya almenys 700 persones, si bé algunes estimacions eleven la xifra fins a les 3.000. De fet, el fum del tabac, amb 42 substàncies cancerígenes, és considerat en si mateix per l’Agència de Protecció Ambiental com un carcinogen de classe A, sent 57 vegades més contaminant que qualsevol altre tòxic o radiació ambiental. Entre la població adulta, augmenta entre un 25 i un 30 per cent les possibilitats de patir càncer de pulmó i en aquest mateix percentatge el risc de morir per malalties coronàries, segons apunta Javier Ayesta, professor de Farmacologia de la Universitat de Cantàbria i un dels experts que participen en el Congrés Nacional de Prevenció i Tractament del Tabaquisme que se celebra fins avui a Saragossa.
Els efectes del tabaquisme passiu són encara més perniciosos en els primers anys de vida, perquè els nens de poca edat estan més exposats al fum, de manera que “la influència és molt major entre zero i dos anys que entre dos i cinc”, adverteix Ayesta. En aquest sentit, es considera que aquesta és una de les principals causes de la síndrome de mort sobtada del lactant i incrementa en un 50 per cent el perill dels bebès de sofrir-lo. A més, pot provocar en la població infantil otitis mitjanes i cròniques, processos respiratoris i aguditzar les crisis d’asma, la qual cosa al seu torn genera problemes com l’augment d’absentisme escolar.
Per aquests motius, els experts volen l’extensió dels espais sense fum, “no sols en llocs públics, sinó també en les empreses”, va assenyalar el president del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme, Joan Ramón Villalbí, qui va incloure aquesta entre les mesures que s’han d’adoptar per a fer front a aquesta malaltia.