Els errors en la dispensació de fàrmacs en l’àmbit hospitalari han estat reconeguts com un problema de gran importància per a la salut pública, segons recull un informe del Consell d’Europa. D’acord amb l’informe, han d’establir-se pràctiques efectives de seguretat en tots els països de la Unió. Al Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària, celebrat recentment a Màlaga, els científics s’han mostrat unànimes en afirmar que la manera idònia per millorar la seguretat de l’assistència als pacients hospitalaris és augmentar la qualitat de tots els processos: dispensació, administració i seguiment dels tractaments farmacològics.
No són la incompetència o la desídia. La causa dels errors de medicació que es produeixen als centres hospitalaris és l’existència de fallades en el sistema sanitari, com asseguren els experts. A Espanya, segons indica Manuel Alós, president de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària, els errors de medicació motiven entre un 4,7% i un 5,3% dels ingressos hospitalaris, amb un cost mitjà per estada proper a 3.000 euros, i que poden causar esdeveniments adversos en l’1,4% dels pacients. A més, existeix una taxa d’errors de medicació en pacients hospitalitzats del 12,8% (errors de transcripció, dispensació i administració), i d’entre el 3,5% i el 7,9% a causa d’errors d’administració.
A EUA, un informe de l’Institut de Medicina assenyala que les fallades de medicació és l’error assistencial més prevaler-te i ocasionen més de 7.000 morts anuals, superant a les causades pels accidents de treball. La millor manera d’evitar el risc de cometre aquests errors? Manuel Alós està convençut que la clau està a augmentar la qualitat de l’assistència prestada i la seguretat en tot el procés farmacològic, des que s’adquireix o elabora un compost fins que aquest arriba a un pacient, a més del seguiment de l’efecte que sobre el malalt té la medicació prescrita.
Qualitat assistencial
Perquè la Farmàcia d’hospital ha evolucionat, sorgeix l’Atenció Farmacèutica, un model d’actuació professional que es basa a garantir la qualitat, seguretat i eficiència dels tractaments farmacològics. I en aquest procés és fonamental comptar amb l’actuació de tots els professionals, «una labor d’equip, braç a braç, amb metges i infermeres», assegura Alós. També amb l’ajuda dels avanços tecnològics com a històries clíniques informatitzades, prescripció electrònica o dispensadores automatitzats.
Per augmentar la qualitat en l’assistència al pacient la Farmàcia hospitalària està cada vegada més especialitzada. «Una superespecialización de fet, encara que encara no de dret», segons assenyala el president de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària. Perquè encara que es contempla en la llei, aquesta encara no s’ha desenvolupat, amb el que la realitat va per davant del reconeixement legal. Àrees com a Oncologia, Nutrició o Malalties Infeccioses, requereixen contínuament de la col·laboració i presència de farmacèutics, que de fet participen en tasques tals com la selecció dels medicaments adequats. Què altres funcions realitza un farmacèutic d’hospital?
Les funcions
Els farmacèutics són responsables de custodiar i dispensar els productes que es troben en fase de recerca clínica
El servei de Farmàcia d’hospital, que ha d’estar sempre sota la supervisió d’un farmacèutic especialista en Farmàcia Hospitalària, és responsable de moltes i diverses actuacions. Òbviament, és responsabilitat seva l’adquisició de medicaments i productes sanitaris precisos per a l’hospital, així com d’assegurar la qualitat, la seva correcta conservació, la seva custòdia i dispensació. A més, han de prestar especial atenció als fàrmacs que s’utilitzen en tractaments extra hospitalaris, que solen requerir una particular vigilància, supervisió i control.
Els galenos que desenvolupen el seu treball a l’hospital han de, a més, elaborar i dispensar fórmules magistrals i preparats, i establir un sistema racional de distribució de medicaments que garanteixi la seguretat, rapidesa i control del procés, així com prendre les mesures per garantir la seva correcta administració. També és la seva responsabilitat custodiar i dispensar els productes que es troben en fase de recerca clínica, vetllar pel compliment de la legislació sobri substancies estupefaents i psicotrópicas i la resta de medicaments que necessitin un especial control.
La labor investigadora i de formació és també de considerable importància, i els farmacèutics han de formar part de les comissions hospitalàries en què puguin ser útils els seus coneixements. És la seva obligació crear un servei d’informació de medicaments per a tot el personal de l’hospital i dur a terme activitats educatives sobre qüestions de la seva competència dirigides al personal sanitari de l’hospital i als pacients. El servei de Farmàcia Hospitalària té també que efectuar treballs de recerca propis o en col·laboració amb altres unitats o serveis i participar en els assajos clínics amb medicaments i productes sanitaris.
Fins a no fa molt temps, els responsables de Farmàcia hospitalària es dedicaven exclusivament a atendre als pacients ingressats, però cada vegada existeixen més casos de pacients no hospitalitzats que acudeixen als seus serveis. Es tracta de casos en els quals per aconseguir que un tractament es realitzi de manera correcta, es requereix una informació molt detallada; en altres casos, es tracta de fàrmacs que necessiten una especial vigilància i un seguiment molt estret per poder controlar la seva eficàcia i evitar toxicitats. En aquests casos els pacients acudeixen a la farmàcia de l’hospital ja que en el mitjà hospitalari també es troba l’equip de metges adequat per portar el control del tractament de la manera més segura i eficaç.
La Farmàcia Hospitalària és una especialitat que té com a objectiu l’ús racional dels medicaments dins d’un hospital, així com donar suport a totes les tasques assistencials del mateix mitjançant les funcions d’adquisició, preparació, control analític i dispensació de medicaments a tots els serveis. A Espanya va començar a funcionar quan en 1974 es va crear una legislació específica que estableix que en tots els centres hospitalaris ha d’existir un servei de farmàcia amb un farmacèutic al capdavant.
Els impulsors van ser Juan M. Reol Tejada i Manuel Ruiz-Jarabo, que van veure la importància de millorar l’ús racional del medicament i la situació dels farmacèutics a l’hospital, al mateix nivell que el metge. Fins llavors aquesta labor la realitzaven monges, que gestionaven els magatzems de medicaments que existien als centres hospitalaris.
Espanya és un dels països on aquesta especialitat està més desenvolupada i serveix de referència i model a altres països europeus. Però les actuals atribucions dels farmacèutics hospitalaris procedeixen d’EUA, ja que van ser ells els qui van desenvolupar l’especialitat a nivell mundial, donant a la Farmàcia un enfocament clínic dirigit al pacient. Així mateix, són pioners a disposar de farmacèutics hospitalaris especialitzats en camps com la nutrició, malalties infeccioses o oncologia.
