Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Feliços somnis?

Tres de cada deu espanyols sofreix algun tipus de trastorn del somni que equival a una despesa anual indirecta de 36.000 milions d'euros

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 19deFebrerde2007

Aproximadament el 30% de la població espanyola presenta alteracions relacionades amb el somni que, al costat de la mala qualitat de vida, l’alta probabilitat de presentar accidents i el baix rendiment laboral que se li suposa al mal dormir, costa al Sistema Nacional de Salut espanyol aproximadament 36.000 milions d’euros anuals. Recents recerques assenyalen que un bon descans és altament beneficiós per a la salut, ja sigui evitant l’obesitat en els nens o disminuint l’estrès a través de la migdiada.

Aproximadament el 30% de la població espanyola presenta trastorns relacionats amb el somni que suposen una despesa farmacèutica de 2.400 milions d’euros anuals, segons dades aportades pel conseller de Sanitat de la Comunitat valenciana, Rafael Blasco, en un curs sobre «Atenció Farmacèutica sobre Trastorns del Somni». Els experts estan d’acord en què la primera mesura que s’ha d’adoptar enfront del trastorn del somni és el seguiment d’uns hàbits com seguir un horari de somni i unes rutines regulars abans de ficar-se al llit, evitar menjars copiosos, alcohol o substàncies estimulants. També recomanen no ingerir líquids a l’excés unes tres hores abans de ficar-se al llit, fer una migdiada curta i realitzar exercici físic durant el matí per evitar l’insomni.

Per a Blasco, la figura del farmacèutic comunitari és bàsica per al sistema sanitari perquè «pot detectar els problemes relacionats amb el medicament en els trastorns del somni, com l’autoconsumo, la prescripció inadequada, les interaccions farmacològiques i les seves reaccions adverses, així com per participar a l’educació sanitària dels pacients i els seus familiars». La falta o la mala qualitat del descans nocturn provoquen deterioració de l’estat d’alerta, de la memòria i de l’estat d’ànim que poden convergir en una disminució del rendiment laboral fins a provocar accidents domèstics, laborals i de tràfic. Segons dades del Sistema Nacional de Sanitat, els seus costos indirectes s’estimen en aproximadament 36.000 milions d’euros a l’any.

La migdiada i el cor

La revista Arxivis of Internal Medicine ha publicat recentment una recerca en la qual assenyala els beneficis de la migdiada per a la salut del cor. Aquesta recerca, dirigida per Androniki Naska, epidemiòleg de la Facultat de Medicina de la Universitat d’Atenes (Grècia) i Dimitrios Trichopoulos, epidemiòleg de l’Escola de Salut Pública de la Universitat d’Harvard (EUA), avalua de forma prospectiva una població de més de 23.600 persones que, al principi de l’estudi, no presentaven signes de patologia cardíaca, ictus o càncer.

Dormir de forma regular una migdiada de 30 minuts com a mínim tres vegades a la setmana podria disminuir la taxa de mortalitat cardíaca fins a un 37%

Entre altres hàbits, com l’alimentació o l’exercici físic, es va valorar el costum de dormir la migdiada, definida pels autors com un període de somni al migdia de 30 minuts que es realitza, com a mínim, tres vegades per setmana. Durant el seguiment es van produir 792 morts, 133 d’elles degudes a malaltia cardiovascular. Els resultats entre dones treballadores no van ser significatius com per poder extreure conclusions.

Els resultats de l’estudi van mostrar que les persones que regularment dormien la migdiada després de l’esmorzar presentaven una taxa de mortalitat coronària un 37% més baixa que aquells que es mantenien desperts durant tota la jornada. Els qui dormien ocasionalment o els caps de setmana van presentar una reducció estadísticament no significativa del 12%. Les dades també van posar de manifest que la migdiada repercutia positivament en els homes actius laboralment i disminuïa el seu efecte en els jubilats. Segons assenyalen els autors, això es deuria al fet que l’efecte protector de la migdiada actua enfront de l’estrès, factor de risc cardiovascular demostrat a llarg i curt termini, que es presenta en menor nivell en les persones jubilades.

El somni contra el sobrepès infantil

Les dades d’un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Northwester (EUA) apunten que dormir una hora addicional a la nit ajudaria a mantenir a ratlla l’obesitat infantil, amb un índex de massa corporal (la relació entre pes i alçada) més baix i a estar menys exposats a l’obesitat els cinc anys posteriors. L’estudi, publicat fa uns dies Child Development, revela que només una hora de més disminuiria fins a un 36% la possibilitat que els nens sofreixin sobrepès.

Mitjançant l’enquesta Suplement de desenvolupament infantil de l’enquesta de panell de dinàmica d’ingressos realitzada a aproximadament 2.300 nens d’edats compreses entre tres i dotze anys, es van recollir dades durant un període de cinc anys. També els pares van registrar informació relacionada amb els hàbits de somni dels nens, com l’hora de ficar-se al llit i aixecar-se. Els resultats van revelar que els nens que dormien menys tenien un IMC més alt, però influïa més negativament el fet de ficar-se al llit més tard entre els nens menors de vuit anys, i d’aixecar-se més primerenc entre els vuit i 13 anys.

Per a Emily Snell, principal autora de l’estudi, ficar-se al llit més primerenc sembla importar més i, així mateix, és alguna cosa que els pares poden controlar, encara que va afegir que tampoc pot concloure’s que els molt madrugadores acabessin sent grossos. No obstant això, les evidències assenyalen que un horari d’inici molt primerenc, sobre les set del matí, sobretot per preadolescentes i adolescents, trenca el ritme del seu rellotge biològic. Els experts estan d’acord que un nen que no dorm prou està cansat i menys actiu i, a més, estar despert durant més hores dona més temps per menjar. Des de la National
Sleep Foundation
es recomana que els nens entre els 5 i els 12 anys dormin entre 10 i 11 hores cada nit i els adolescents, entre 8 i 9.

ALIMENTS PER SOMIAR

Img col1
Existeixen aliments i plantes que, lluny d’igualar-se als fàrmacs sedants i hipnòtics, poden ajudar a conciliar més tranquil·lament el somni o obtenir una descans de millor qualitat. Per exemple, els aliments rics en vitamina B, C, en calci i magnesi podrien afavorir el somni. Les vitamines del grup B es troben majoritàriament en cereals integrals, en fruita seca, verdures i llevat de cervesa, entre uns altres. Entre les principals fonts de vitamina C estan els cítrics, el kiwi i aliments com el pebrot vermell, l’acerola o l’escaramujo. Els minerals recomanats s’obtenen de llegums, vegetals verds o fruita seca, en el cas del calci, i de mongetes, espinacs o germen de blat, el magnesi.

Entre les plantes que afavoreixen el somni, usades tradicionalment, els experts en fitoteràpia recomanen la valeriana, l’enciam o la pasiflora, la flor del taronger, la melisa, la menta, el llimoner o l’espígol. Malgrat que la Fitoteràpia és una disciplina científica que estudia la utilització de les plantes amb finalitat terapèutica per prevenir, atenuar o guarir un estat patològic, cal tenir en compte que molts dels usos d’aquestes plantes estan basats en la tradició, teories científiques o recerca limitada. Per tant no s’ha provat la seva completa seguretat i eficàcia. En determinades afeccions es fa necessària la recomanació d’un professional de salut.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions