Es calcula que una de cada cinc parelles en edat fèrtil no aconsegueix l’embaràs de forma natural o, quan ho aconsegueix, aquest no es desenvolupa de manera correcta fins al final. En alguns casos el problema està en la dona, però en molts altres ocorre en l’home, bé per la qualitat o la quantitat d’esperma. En qualsevol cas, cada vegada és més reduït el grup de parelles per les quals es desconeix la causa de la seva esterilitat. Però encara existeixen creences molt arrelades sobre la fertilitat, la majoria sense fonament científic. L’article explica quin és la diferència entre esterilitat i infertilitat i quins són els principals mites sobre la fertilitat que encara avui persisteixen.
Una de cada quatre parelles presenta un problema relacionat amb la fertilitat, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Espanya, les dades indiquen un augment de l’esterilitat en els últims anys, que se situaria en un 19,2% de prevalença, amb prop d’un milió de parelles afectades. Per investigar la raó és necessari estudiar tant a l’home com a la dona, ja que es calcula que el 40% de totes les parelles infèrtils presenten una combinació de causes, segons l’article ‘Definició i causes de la infertilitat’.
Esterilitat i infertilitat, és el mateix?
L’esterilitat és la dificultat per aconseguir un embaràs després d’un any de relacions sexuals freqüents sense proteccióA pesar que es pugui pensar que infertilitat i esterilitat són dos termes sinònims, no signifiquen el mateix. Segons l’OMS, l’esterilitat és la dificultat per aconseguir un embaràs després d’un any de relacions sexuals freqüents sense protecció.
En canvi, en la infertilitat sí hi ha fecundació, però o no es produeix la implantació o se sofreix avortament, és a dir, és la impossibilitat per finalitzar la gestació amb el naixement d’un nen sa. Segons els experts de l’Institut Bernabeu, referent en medicina reproductiva especialitzada a aconseguir solucions individuals, es parla d’infertilitat quan hi ha dues pèrdues gestacionales. També es fa una distinció entre infertilitat primària i secundària. La primària és quan s’aconsegueix un embaràs espontani, però no arriba a terme. La secundària és quan una parella, després d’un embaràs i un part normal, no aconsegueix una altra nova gestació amb un nounat sense problemes.
5 mites sobre la fertilitat
Hi ha creences molt arrelades sobre la fertilitat, la majoria sense evidència científica que les sostingui. Myriam Ribes, ginecòloga i sexóloga, llança una mica de llum en el seu blog:- 1. Aconseguir un embaràs és fàcil. La probabilitat de gestació per mes en condicions adequades ronda el 20%, d’acord amb les estadístiques (2 de cada 10 dones). Aquesta xifra disminueix amb l’edat i arriba al 10% als 40 anys.
- 2. L’edat de la dona influeix per aconseguir l’embaràs. Sí és important, però no l’únic, ja que les causes de la infertilitat són múltiples. A partir dels 35 anys no solament baixa la qualitat dels ovòcits (òvuls o gàmetes femenins), sinó que també disminueix la dels espermatozoides, encara que a menor velocitat.
- 3. La postura és molt important per quedar en estat. Cap posició ha demostrat ser més útil que una altra (encara que la del missioner s’associa a una major probabilitat). Tampoc hi ha dades que corroborin que romandre tombada després de les relacions, com aconsellen alguns especialistes, sigui més efectiu.
- 4. Quantes més relacions sexuals, més probabilitat d’embaràs. Hi ha uns dies fèrtils al mes, per tant, mantenir relacions durant aquest període augmenta les possibilitats de gestació. Però tenir-les més d’una vegada al dia disminueix el recompte d’espermatozoides. És recomanable tenir relacions en els dies propers als de major fertilitat, encara que sense arribar a obsessionar-se.
- 5. L’esterilitat és un problema psicològic. Si ben l’estrès afecta al sistema reproductor, la majoria dels casos d’infertilitat es deu a un problema físic.
La qualitat del semen del 57,8% dels joves espanyols és, segons l’I Estudi Nacional del Semen en Joves, inferior al que l’OMS considera normal. Aquesta recerca la va realitzar en 2008 el Servei de Reproducció Assistida de l’Institut Marquès de Barcelona, sota els auspicis de l’Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva (ASESA) i l’Associació Nacional de Clíniques de Reproducció Assistida (ANACER).
Altres treballs científics en aquest àmbit revelen que el 20% dels casos d’infertilitat es deriven d’un problema específic de l’home i que el 30% estan causats per factors combinats masculins i femenins. En el 30%-40% dels casos no s’identifica cap factor associat a la infertilitat masculina, segons la‘ Guia Clínica sobre la infertilitat masculina‘, publicada per l’Associació Europea d’Urologia. En la majoria dels casos es registra una disminució del nombre d’espermatozoides, reducció de la motilidad d’aquests o formes anormals, uns problemes que s’explicarien sobretot per factors com a trastorns endocrins (contaminació ambiental, anomalies genètiques o radicals reactius de l’oxigen).
Segons aquesta guia, alguns senyals que pugues haver-hi problemes són tenir varices en els testicles (responsables del 15,6% dels casos d’infertilitat masculina); caiguda del borrissol corporal i canvis en la veu (poden alertar d’hipogonadismo, disfunció testicular relacionada amb baixos nivells de testosterona); i infeccions en els òrgans sexuals (inflor testicular, dolor en l’escrot o en orinar poden ser la causa del 8% de la infertilitat masculina).
En qualsevol cas, el recomanable és anar a l’especialista perquè determini la causa i estableixi el diagnòstic més apropiat.
