Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fertilització in vitro i embarassos múltiples

Els tractaments de fertilitat són més econòmics i eficaços quan es transfereix un únic embrió

Des del 25 de juliol de 1978, data en la qual va néixer l’anomenat primer bebè proveta del món, més de 3,5 milions de nens han nascut gràcies a les tècniques de reproducció assistida. No obstant això, l’embaràs múltiple és un dels riscos durant un tractament de fertilitat que augmenta de forma significativa la probabilitat d’avortaments espontanis i naixements prematurs, sense menyscabar el risc que pot suposar per a la mare. Ara, una nova tècnica, que s’ajuda d’un programa informàtic, permet seleccionar millor els òvuls per escollir l’idoni i ofereix major possibilitat d’aconseguir un embaràs a terme.

En la fertilització “in vitro”, solen implantar-se diversos embrions per aconseguir una major probabilitat d’èxit d’arribar a un embaràs a terme, ja que es té en compte que alguns d’ells no seran viables. El problema es planteja en implantar diversos embrions amb la idea que només sobreviuran un o dues i, quan les previsions fallen, es produeixen embarassos múltiples.

Embrions múltiples

El debat sobre embrions múltiples es va reiniciar aquest any després que una dona a Califòrnia (EUA) rebés tractament de fertilitat i donés a llum octillizos. Un estudi que s’acaba de publicar corrobora que la fertilització “in vitro” és més econòmica i eficaç quan es transfereix un únic embrió. Es van comparar els resultats d’1.510 dones que van efectuar un tractament de fertilitat en una clínica entre 1995 i 1999, quan la doble transferència d’embrions era més comú, i des de 2000 a 2004, quan la transferència d’un sol embrió era més habitual.

L’anàlisi dels resultats va mostrar que en el període en el qual les dones rebien un embrió van néixer més bebès al final del període de gestació, amb una taxa de naixement per dona propera al 42% enfront del 37% aproximadament d’aquelles a les quals es van implantar diversos embrions. El fet de transferir un únic embrió també resulta més rendible des del punt de vista econòmic si es tenen en compte els costos relacionats amb els embarassos múltiples.

Nivells elevats de compostos perfluorinados en sang es relacionen amb major taxa d’infertilitat

L’estudi, publicat recentment en la revista “Human Reproduction” ha estat efectuat per investigadors de la Universitat d’Oulu, a Finlàndia. El secret està a intentar identificar l’òvul idoni que, una vegada fecundat, tindrà majors possibilitats d’èxit. Un equip de científics britànics liderats per Simon Fishel, que va formar part de l’equip que va portar al món al primer bebè proveta, ha emprat una nova tècnica que permet seleccionar millor els òvuls d’una dona amb major possibilitat d’arribar a un embaràs.

El tractament afegeix a les tècniques habituals un programa informàtic que permet detectar els òvuls amb defectes en els cromosomes que probablement conduirien a un avortament espontani. La primera pacient en la qual s’ha aplicat la tècnica és una dona britànica de 41 anys en la qual havien fracassat 13 tractaments de fertilitat i que, actualment, es troba a la recta final de l’embaràs.

Nous compostos químics

Un estudi publicat en la mateixa revista assenyala un nou grup de compostos químics susceptibles de formar part de la llista de substàncies que causen infertilitat en les dones. Aquests compostos són coneguts com perfluorados (PFOS i PFOA) i s’usen com a additius químics en aliments, tèxtils i productes d’higiene i cura personal. La recerca, duta a terme pel Departament d’Epidemiologia de la Facultat de Salut pública de la Universitat de Califòrnia i Los Angeles (UCLA, EUA), apunta que aquestes substàncies redueixen la fertilitat en parelles que intenten quedar-se embarassades.

L’equip d’investigadors va analitzar la concentració en sang d’aquests components en 1.240 dones participants de la cohorte nacional danesa de naixements. Les mostres van ser obtingudes durant la quarta setmana d’embaràs i classificades en quatre grups segons els nivells de PFOS i PFOA trobats. Després, durant la dotzena setmana d’embaràs, les dones van ser entrevistades per conèixer el temps que havien trigat a quedar-se embarassades després de començar a intentar-ho.

Els resultats van revelar que les dones que tenien nivells més elevats de PFOS i PFOA eren menys fèrtils en comparació de les dones que presentaven nivells inferiors dels compostos. Es va estimar que aquelles amb nivells elevats de PFOS havien trigat entre un 70% i un 134% més de temps que les que tenien una concentració inferior i, de la mateixa manera, el temps havia augmentat entre un 60% i un 154% en les dones amb nivells elevats de PFOA en comparació de les altres.

Els investigadors apunten que encara es desconeix el mecanisme pel qual els compostos podrien alterar la fertilitat de les dones, però sospiten que podia afectar a les hormones que participen en la regulació de l’aparell reproductiu. No obstant això, els resultats encara es consideren preliminars. Altres estudis relacionats revelen que els compostos PFOS i PFOA podrien tenir efectes tòxics per al fetge, el sistema immunitari i l’aparell reproductor, així com per al desenvolupament del fetus.

Per aquests motius, els industrials porten anys treballant per aconseguir substituir aquestes substàncies per unes altres no tòxiques. A EUA, l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) es va comprometre amb vuit fabricants per reduir en un 95% les emissions d’aquestes substàncies per 2010 i extingir-les de manera definitiva abans de 2015.

MÉS A ESPANYA

ImgImagen: RWJMS IVF Laboratory
Espanya és el tercer país europeu amb més tractaments de fertilitat, per darrere de França i Alemanya. El 2% dels naixements registrats durant el 2006 es van deure a aquestes tècniques, mentre que en 2005 el percentatge va ser de l’1,6%. Aquestes dades han estat recentment publicats per la Societat Espanyola de Fertilització, que ha efectuat un registre en el qual han participat 130 centres que realitzen aquestes tècniques. En l’informe també es recull que en l’anys 2006 es van registrar 80.000 tractaments dels quals 30.000 van ser d’inseminació artificial i 50.000 van ser de fecundació “in vitro” convencional i microinjecció intracitoplásmica d’espermatozoides.

L’èxit d’aquestes tècniques, aconseguint embarassos viables, està a Espanya molt per sobre de la mitjana europea, amb un 39%, enfront del 30% de la Unió Europea (UE). En el revers de la moneda està que la taxa d’embarassos múltiples en les dones que se sotmeten a aquests tractaments és lleugerament superior a Espanya ja que el 24% d’aquests embarassos són múltiples, enfront de la mitjana europea que és del 20%. Concretament, un de cada quatre parts ha estat únic, un de cada cinc, gemelar, i l’1,7%, triples.

Per reduir aquesta major taxa d’embarassos múltiples s’ha de començar a transferir només un embrió, manifesta el president de la Societat Espanyola de Fertilitat, Buenaventura Coroleu. Segons es recull en l’informe, el 80% de les pacients que demanden aquests tractaments es troba entre els 30 i 40 anys, i més del 50% superen els 40 anys. Quant a les causes d’esterilitat, en un 32,7% el problema era masculí, el 26,4% femení i, en la resta, els problemes eren mixts.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions