Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fototerapia

El tractament amb llum artificial ajuda a combatre la depressió mitjançant llums fluorescents que simulen la llum del sol

La depressió pot estar relacionada amb el descens de les hores de llum. Estacions com la tardor o l’hivern, en les quals les nits són més llargues i els dies més curts, afavoreixen un estat d’ànim baix, com a conseqüència d’una major producció de melatonina o hormona del somni. Aquesta malaltia, denominada Trastorn Afectiu Estacional i que afecta el 20% de la població, pot combatre’s amb medicaments antidepressius, psicoteràpia i una tècnica, encara nova a Espanya, anomenada fototerapia. L’objectiu és exposar al pacient cada dia a l’acció d’una llum artificial fluorescent, que simula la lluminositat d’un dia assolellat i augmenta la producció de serotonina, l’hormona de l’activitat. El tractament pot realitzar-se en la consulta del psicòleg o en la pròpia llar, ja que aquests llums són de venda lliure, però convé comptar amb l’assessorament mèdic i recordar que, malgrat els bons resultats, res substitueix a la llum del sol.

Beneficis

/imgs/2006/10/fototerapia7.jpgA la tardor i hivern les hores de llum natural disminueixen considerablement i s’incrementen els casos de depressió. Es calcula que un 20% de la població experimenta aquest decaïment de l’ànim, conegut com a Trastorn Afectiu Estacional (TAE), i que afecta d’una manera severa a un terç d’aquest percentatge i d’una forma més lleu als dos terços restants. El TAE es caracteritza, a més de per la depressió, per una gran irritabilitat, pèrdua d’energia, estrès, cefalees, augment del somni, augment de l’apetit i, en conseqüència, increment del pes. Aquesta patologia influeix en els sistemes endocrí, nerviós i immune de l’ésser humà i es dóna, sobretot, en dones de 20 a 30 anys i en països nòrdics, com Finlàndia o Noruega, amb hiverns prolongats. En aquests països les taxes de suïcidis són més elevades.

Psiquiatres i psicòlegs, encarregats del tractament d’aquests pacients, recorren als antidepressius i a la psicoteràpia (teràpia de conversa) per a alleujar i curar la malaltia, però, des de fa poc més de quatre anys, utilitzen també la fototerapia, una tècnica que es basa en l’exposició del pacient a una llum artificial blanca i brillant, que simula la natural i que aconsegueix, segons l’arquitecte gerent de JCC Gabinet de Qualitat Ambiental, Carlos M. Requejo, «una poderosa influència en els neurotransmisores cerebrals que modifica l’atenció, l’humor i el comportament, altera la salut humana i afecta al rendiment laboral». «Habitualment», assegura l’expert, durant l’hivern passem fins al 80% del temps en entorns tancats a causa del fred i a l’escassetat de llum «amb el que ens deprimim i defugim cada vegada més el sortir a l’exterior».

L’objectiu de la fototerapia és fer creure a l’organisme que és de dia i estimular, per tant, la producció de neurotransmisores cerebrals com la serotonina (hormona de l’activitat) i la dopamina (hormona de l’atenció), en detriment de la melatonina (hormona del somni), que a més provoca un descens de la temperatura corporal i la producció de la qual augmenta amb la foscor.

L’objectiu de la fototerapia és fer creure a l’organisme que és de dia i estimular la producció de neurotransmisores cerebrals associats amb els nivells d’atenció i activitat Segons un informe dels experts en luminoterapia Carlos Sierra, Josep Masbernat i Cristina Camps «la llum o la foscor informen el cervell perquè segregui o deixi d’alliberar les hormones responsables del funcionament de l’organisme». Una de les més importants és la melatonina, que s’allibera entre les nou de la nit i les vuit del matí. Per consegüent, l’absència de llum pot prolongar la secreció d’aquesta hormona, la qual cosa disminueix la temperatura corporal i obliga a compensar aquesta situació amb la ingesta de calories, ja siguin dolços o carbohidrats. «En augmentar la melatonina, disminueix la serotonina en el cervell, i amb la reducció del nivell d’aquest neurotransmissor s’arriba a la depressió. En persones predisposades basten dues setmanes d’insuficiència de llum per a aconseguir aquest estat depressiu», afegeix l’informe.

Encara que res substitueix al sol, tal com recorda Requejo, la luminoterapia està difosa i molt popularitzada, sobretot als països nòrdics, on l’absència de llum solar és freqüent i «on està demostrat que els pacients depressius experimenten millora sota l’influx dels llums», assevera el psicòleg clínic i especialista en fototerapia Xavier Conesa, del Centre Psicològic i d’Especialitats de Mollet. Per a aquest, la teràpia lumínica «és eficaç» en el tractament de la depressió estacional, encara que apunta que en l’actualitat també s’investiga la seva utilitat en la malaltia bipolar, la bulímia o el jet lag, trastorns que alteren el rellotge intern del cos. «Es tracta de normalitzar la producció de neurotransmisores sense recórrer a substàncies químiques, amb un tractament que pot iniciar-se a la tardor i hivern i prolongar-se fins a l’arribada de la primavera», quan els dies comencen a ser més llargs. No obstant això, afegeix, «cal recordar que la millor teràpia és gaudir de la llum natural i de passejos a l’aire lliure, i intentar practicar exercici en un entorn obert i en contacte amb la naturalesa».

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Funcionament »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions