Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Àfrica sofreix el major rebrot de la malaltia del somni des de 1950

L'OMS calcula que hi ha 400.000 contagis a l'any, encara que només 40.000 afectats reben tractament
Per mediatrader 2 de gener de 2009

La major pandèmia provocada per la picada de la mosca “tsé-tsé” des de 1950 copeja amb duresa al continent africà, segons ha alertat l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest organisme calcula que hi ha més de 400.000 contagis a l’any, encara que només 40.000 afectats reben els fàrmacs necessaris per evitar que morin. Existeixen uns 250 focus (en 35 països) on la tripanosomiasis humana africana (malaltia del somni) és ja una epidèmia.

Un dels brots més virulents es troba en Batangafo, localitat situada al nord de la República Centreafricana (RCA). Així mateix, la malaltia del somni afecta també als veïns del Txad, República Democràtica del Congo (RDC), Sudan, Congo i Angola, països en els quals ja es creia controlada aquesta incidència (un cas per cada 10.000 habitants).

El Govern de la RCA encara manté en el seu protocol el tractament amb melarsoprol, fàrmac desenvolupat en 1940 a força d’arsènic. Aquest medicament resulta letal en un 5% dels casos. Tant l’eflornithina, l’altre fàrmac que s’usa per combatre la malaltia, com el melarsoprol els distribueix de forma gratuïta l’OMS. “Per administrar eflornithina necessitaríem llits d’hospital, infermers, agulles i sèrums, alguna cosa que pot ser normal a Europa però que és impensable per a un país amb les necessitats del nostre”, explica el doctor Sylvestre Mbadingai, alt càrrec del Ministeri de Sanitat de la República Centreafricana. L’agència sanitària confia que un nou fàrmac, el nifurtimox (més fàcil d’administrar), ajudi a frenar la tripanosomiasis.

A l’àrea de Batangafo Mèdics Sense Fronteres (MSF) té un hospital que aquest any ha salvat la vida d’1.100 persones afectades per la malaltia del somni. El principal problema són els no diagnosticats, el nombre dels quals és difícil de calcular.

Aquesta ONG busca barri per barri als afectats. Els realitza un test Catt (reactiu d’anticossos). Si el resultat és positiu, se sotmet al malalt a una punción glangionar que corrobori el diagnòstic. L’última prova es fa a l’hospital: una punción lumbar que determinarà el tipus de tractament.