Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fòrums femenins de salut: de què es parla?

Cada tres segons es realitza una consulta de salut femenina en Internet i el 93% d'elles es contesta en fòrums, portals o blogs sense control ni rigor científic
Per Montse Arboix 5 de febrer de 2016
Img mujeres salud internet hd
Imagen: choreograph

Milions de cerques que es fan en Internet són sobre temes de salut. No obstant això, aquesta eina, molt útil si s’usa de manera adequada, té també el seu costat fosc. No tota la informació -sigui de salut o no- que circula per la Xarxa és de fiar ni té el rigor científic que seria d’esperar. La majoria de les respostes a qüestions de salut de la dona s’obtenen de fòrums femenins de la mà d’altres usuàries o de persones desconegudes. En aquest article s’explica la importància de buscar llocs acreditats per obtenir contingut veraç, quins són els temes més habituals que busquen les dones espanyoles i què pot suposar quedar-se amb la informació errònia.

Quan es busca informació sobre salut en Internet no cal oblidar algunes consideracions: quin és la font i qui està al càrrec del lloc (organismes oficials, universitats i associacions sanitàries, entre unes altres, són considerades fonts de garantia i amb independència) o d’on surt el seu finançament -com en el cas de les companyies farmacèutiques-.

Informació de salut per Internet: no tot val

I és que, davant el primer símptoma, la meitat dels espanyols acudeix a un cercador. Segons informa Óscar López Moreno, CEO i fundador de la plataforma privada dudasdemujer.com, una de cada vint consultes en Google són sobre salut i sis de cada deu les fan dones. No obstant això, solament un dubte de cada deu es realitza en una web mèdica especialitzada. “Al llarg de 15 anys, hem recollit dades que han posat de manifest l’alt grau de desconeixement en salut, malalties i situacions vitals femenines que existeixen en totes les franges d’edat, la qual cosa ha permès elaborar un baròmetre que mostra el nivell de formació en temes de salut dels espanyols”, exposa López.

En Internet, l’afirmació errònia pot mitificar opinions incorrectes i resultar un risc per a la salut

Els més consultats per resoldre dubtes de salut, sobretot de la dona, són els fòrums femenins. Fòrums, portals o blogs sense acreditació mèdica s’han convertit en un filó, tant pels dubtes que sorgeixen com per les respostes i dades que es manegen. I això és de coneixement general: des de persones que s’autodenominen psicòlegs, metges i altres professionals, fins a venedors de marca, representants de productes naturals o clíniques, entre uns altres, que de manera anònima desvien o manipulen les respostes en el seu interès. En realitat, el món de la publicitat coneix el paper que juga la dona en Internet -sobre elles recau fins al 80% de la decisió de compres a la Xarxa- i que la salut i el benestar són elements que li preocupen molt.

És curiós però, en Internet, pocs es plantegen què és bo i què és dolent. Moltes persones no es fien del professional de la salut però, per contra, li donen tota la legitimitat a una resposta, de vegades absurda o perillosa, als ulls dels especialistes. Però el problema no es queda aquí: a la Web, una afirmació errònia pot mitificar idees incorrectes i resultar un risc per a la salut. Així, com en tot, hi ha pàgines rigoroses i unes altres que no ho són; la qüestió és saber identificar-les.

Educació en salut i en cerca d’informació veraç

Óscar López posa com a exemple que, a la franja d’edat dels 16 als 20 anys (el pas d’atenció pediàtrica al metge de família per a adults), les visites al centre de salut de referència baixen en picat i que les noies, en aquest cas, consulten els seus dubtes directament a la Xarxa. “Hi ha molt desconeixement. Cada tres segons es fa una consulta sobre salut femenina i el 93% de les respostes s’obtenen des de llocs en els quals ningú coneix qui està darrere de la resposta ni quins objectius persegueix”, adverteix.

Davant aquest escenari, es planteja la necessitat que les dones tinguin un espai amb totes les condicions de seguretat on puguin resoldre els seus dubtes. Però, què succeeix amb els portals de societats científiques i d’organismes oficials? Aquest expert assegura que aquestes plataformes no infonen confiança en les usuàries per la serietat i poca proximitat que transmeten i, a més, gran part del públic no arriba a elles perquè les desconeix.

Dubtes de salut femenina en Internet

Les preguntes més habituals que es realitzen en Internet són com saber si s’està embarassada, què és un úter hipertrófico i si l’absència de la regla és un símptoma de la menopausa. A cada franja d’edat li preocupen diferents tòpics que, segons dades del baròmetre, són:

  • Dels 16 als 25 anys: anticoncepción, sexualitat i menstruació.
  • Dels 26 als 44 anys: infeccions, pediatria, salut general, úter hipertrófico, anticoncepción i virus del papil·loma humà.
  • A partir dels 44 anys: menopausa, osteoporosis, ovari, úter i patologia de mama.

López adverteix que, en alguns d’aquests fòrums, el dilluns és el dia en què les més joves, en general des del seu telèfon mòbil, expliquen les activitats dutes a terme durant el cap de setmana i els seus dubtes sobre les drogues, l’alcohol, les activitats sexuals sense protecció… Els més joves també consulten molt sobre les seves relacions personals i les seves pors o temors, i són fàcilment manipulables per persones sense escrúpols.

Dubtes en anticoncepción: millor consultar un especialista

Resoldre dubtes en pàgines web sense rigor ni control suposa un risc per a la dona amb repercussions, no solament en la seva salut i benestar, sinó en l’àmbit social i econòmic. Per aquest motiu sempre sigui millor consultar a un especialista.

En relació amb aquest tema, l’últim “Estudi poblacional sobre l’ús i l’opinió dels mètodes anticonceptius a Espanya“, dut a terme per la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) i la Fundació Espanyola de Contracepció (FEC), assenyala algunes dades preocupants, com el percentatge de dones que mantenen relacions sense protecció alguna (15,9%), la prevalença del preservatiu (31,3%) o les diferències entre la poca ocupació de la píndola (16,2%) en comparació d’altres països, com Portugal, França o Itàlia.

Aquest treball també es fa ressò de la desinformació entre els més joves, l’avançament en l’inici de les relacions -que ha passat, en pocs anys, dels 19,6 als 16 anys- i el gran nombre de dones que encara mantenen relacions amb evident risc d’embaràs o de sofrir malalties de transmissió sexual. De la mateixa manera, sorprèn que el descens en l’ús dels anticonceptius sigui entre els 20 als 24 anys (84,9%) i el grup de les més joves (76,6%). La utilització de mètodes anticonceptius en la primera relació és menys freqüent entre les dones amb estudis primaris i nivell d’ingressos baix.

A més, el 60,1% de les dones espanyoles de 15 a 49 anys mai ha acudit a un metge d’atenció primària, ginecòleg, matrona o centre de planificació perquè la indiquessin el mètode anticonceptiu més idoni per a ella. Amb aquest escenari, no és d’estranyar que hagi augmentat la incidència de malalties de transmissió sexual. A més, moltes no acudeixen al centre de salut fins que el símptoma o la preocupació no s’han convertit en un problema, de vegades, molt seriós.