Els pacients anticoagulados espanyols, gairebé un milió, han celebrat el Dia Nacional de l’Anticoagulado amb la finalitat de donar a conèixer els problemes que els afecten, les dificultats que troben els qui volen optar per l’autocontrol, posar de manifest la importància de l’associacionisme per promoure l’educació sanitària entre els afectats i familiars i instar a les institucions de l’Estat i autonòmiques a obrir un debat amb els afectats abans d’engegar qualsevol mesura, a fi de racionalitzar els recursos a ells destinats.
Així va resumir els seus objectius la Federació Espanyola d’Associacions de Pacients Anticoagulados (FEASAN), que entre les seves reivindicacions va assenyalar la necessitat que els pacients anticoagulados puguin tenir l’opció de realitzar el seu autocontrol, com fa el diabètic. També reclamen la prestació gratuïta del coagulómetro i les tires reactives necessàries per mesurar la coagulació. “Un fet de summa importància, ja que cada pacient degudament entrenat i format podria portar un control més freqüent de la seva malaltia i evitar així situacions de risc”, va apuntar l’organització.
A més, es reclama el dret de ser escoltats pels organismes competents abans de dur a terme qualsevol pla relacionat amb els pacients anticoagulados.
El pacient anticoagulado és una persona a la qual se li altera la coagulació de la sang per efecte d’un medicament, sigui Sintrom o Aldocumar. El metge especialista, generalment el cardiòleg -el 90% del col·lectiu són pacients cardiópatas, segons va indicar FEASAN- decideix alterar la coagulació de la sang d’aquest pacient, bé perquè ja ha sofert una trombosi o una embòlia, o bé perquè el risc de sofrir-les és molt alt i les seves seqüeles suposen un elevat cost tant econòmic com a social.
Entre els problemes més urgents als quals s’enfronta aquest col·lectiu destaquen la manca de criteris homologats per a la realització dels controls, la manca d’atenció domiciliària per als malalts encamados o discapacitats, la deficient formació en aquest tema o la “falta d’equitat en els recurs, no només en les diferents comunitats autònomes, sinó pel que fa a altres col·lectius com els diabètics”.
