No és el mateix engolir que el plaer que se sent en menjar, com tampoc és igual menjar de picoteo que realitzar un repartiment adequat de les ingestes. Per prevenir i combatre l’obesitat i l’excés de pes, els científics adverteixen de la necessitat d’aprendre a diferenciar la gana de l’apetit. Alguns aliments, com la xocolata, estimulen zones cerebrals relacionades amb la recompensa i el plaer. Moltes persones els ingereixen, per tant, per sentir aquest gaudi i no perquè el seu organisme necessita els nutrients que aporten.
La gana i l’apetit són qüestions diferents, a pesar que en el llenguatge popular moltes vegades es confonguin. L’investigador Miguel López, del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), assenyala que “tenir gana és una necessitat fisiològica vital, indispensable no només per sadollar la gana, sinó per nodrir el nostre cos amb micronutrientes (com algunes vitamines), minerals i macronutrientes (com a proteïnes, grasses i carbohidrats) que estan en qualsevol aliment.
En canvi, “tenir apetit significa el desig de menjar per plaure, en el qual intervenen factors com les olors, els sabors, l’aspecte i presentació dels aliments o certs costums alimentosos que estimulen la ment per fomentar una necessitat, la de menjar, que, en realitat, ja estaria satisfeta”. Per tant, la gana és l’instint que impulsa a nodrir-se quan l’organisme ho necessita per a la seva supervivència i l’apetit és la sensació de voler menjar que ve determinada per la forma de presentació dels aliments o el context social en el qual es trobi la persona.
D’aquesta manera, una persona pot sentir apetitito malgrat haver sadollat la seva gana (picar havent dinat de forma copiosa). Com assenyala Jaume Serra, mèdic assistent de la unitat de trastorns alimentaris Centre ABB, “l’apetit és una sensació que indueix a menjar alguna cosa que ve de gust guiada més pel desig gratificant que no per un veritable requeriment biològic i amb independència de les característiques nutricionals i energètiques de l’aliment vingut de gust”.
Gana, satisfacció i sacietat
La presentació dels aliments o el context en el qual es troba una persona pot despertar l’apetit
Quan tenim apetit s’ingereixen més calories de les necessàries, ja que la ingesta no respon a una necessitat de nutrients per part del nostre organisme. Com és sabut, a més calories de les quals l’organisme va a gastar, més acumulació de greix. És fonamental reconèixer sensacions com la satisfacció i la sacietat.Si la gana és la sensació fisiològica que indueix a menjar, la satisfacció és l’estat de plenitud que convida a deixar de menjar, i la sacietat és el període durant el qual la sensació de satisfacció es manté fins que apareix de nou la gana.
Com gestionar l’apetit?
El control de l’apetit és fonamental per prevenir l’excés de pes i l’obesitat. I, per a això, és bàsic acostumar-se als senyals que envia l’organisme, abans, durant i després de l’acte de menjar. Serra afirma que “tant la satisfacció que indueix a deixar de menjar i la sacietat que inhibeix la sensació de gana entre les ingestes són respostes intervingudes per diferents factors Es poden gestionar per aconseguir una satisfacció i una sacietat més efectives des del punt de vista d’optimitzar i ajustar les ingestes.
No és el mateix engolir que el plaure de menjar. No és el mateix el picoteo que un adequat repartiment de les ingestes amb un patró de consum que permeti ajustar els senyals de gana i sacietat i menjar per viure i gaudir en lloc de viure per menjar”.
L’addicció al menjar
No obstant això, en ocasions, no és tan senzill distingir la gana de l’apetit. L’hipotàlem és la part del cervell que s’encarrega d’analitzar la informació que envia l’organisme quan s’ingereixen aliments. La seva missió és avisar quan s’ha menjat suficient. Però hi ha factors, com el plaer que produeixen certs aliments, que poden enganyar a aquesta glàndula per fer creure que encara es necessita ingerir més. Per norma general, els aliments que aconsegueixen despistar a l’hipotàlem són els carbohidrats (com la xocolata) o els greixos.
Aquest tipus d’aliments aconsegueixen estimular zones cerebrals relacionades amb la recompensa i l’addicció . Activen els mateixos mecanismes que substàncies addictives com el tabac. Per això, moltes persones tiren mà d’aquests aliments quan necessiten aixecar el seu estat d’ànim. És la gana hedonista, relacionada només amb el plaer. Aquest és un dels motius pel que s’hauria de controlar de forma activa l’apetit ja que, a més dels seus efectes sobre la massa i salut corporal, els excessos típics de societats desenvolupades acabarien provocant una addicció, igual que succeeix amb les drogues o els jocs d’atzar.
Un dels trastorns en els quals es manifesta de forma més evident el descontrol excessiu en la ingesta d’aliments és el trastorn per atracón. “L’atracón és un símptoma i té un valor emocional. De forma inconscient, el pacient calma el dolor o la tensió emocional amb la sobreingesta”, explica Enrique Armengou, psiquiatra director mèdic del Centre ABB i responsable del programa de Trastorn per Atracones.
Armengou explica que l’atracón consisteix a menjar de forma ansiosa una quantitat de menjar excessiu. I se sol acompanyar de sensacions de culpa i malestar. Si bé a l’inici és ocasional o davant situacions de tensió emocional importants, a poc a poc les persones es donen els atracones amb més freqüència o davant situacions quotidianes d’estrès. Fins i tot davant situacions d’alegria, per celebrar-les. Aquestes persones senten a poc a poc que la seva vida està controlada pel menjar.
El tractament per superar el trastorn està dirigit a trencar els cercles viciosos que es generen: la persona ha d’intentar no calmar l’ansietat a través del menjar, perquè això li provoca, al seu torn, culpa i més ansietat. Per a això, s’aprenen tècniques de control de l’ansietat, es realitza teràpia grupal i, en alguns casos, es prescriu medicació.
Aquest psiquiatre emfatitza la importància de treballar aspectes psicològics com conrear l’autoestima, aprendre a retardar la satisfacció dels impulsos, detectar els factors que desencadenen l’atracón i modificar-los i optimitzar les habilitats personals mitjançant el treball des de la psicologia positiva i el creixement personal. Si s’entén que l’atracón és una forma de tapar una necessitat, si s’aprèn a desenvolupar aquesta necessitat no es requerirà aquesta ingesta excessiva.
