És necessari alarmar-se davant el rebuig que el fins ara fill o filla única sent cap al nou membre de la família? Els psicòlegs consideren que és una reacció normal i fins i tot necessària i adverteixen que els nens gelosos poden presentar símptomes molt variats com a regressió a etapes evolutives ja superades (lloros continus), trastorns emocionals o físics (canvis d’humor i certa agressivitat), que no sempre són fàcilment recognoscibles com a gelosia. Tots aquests problemes poden controlar-se en gran manera si els progenitors preparen als petits per a l’arribada del bebè, fomentant sobretot l’autoestima i la confiança del menor i fent-li partícip de tot el relacionat amb l’arribada del nou membre de la família. En definitiva han d’actuar amb molt d’afecte, però amb fermesa i sense perdre de vista els seus criteris educatius.
Causes de la gelosia i pautes per a detectar els símptomes
La gelosia són un estat afectiu caracteritzat per la por de perdre o veure reduït l’afecte d’algú volgut, fonamentalment de la mare, a causa del naixement d’un nou germà, al qual haurà de dedicar molt de temps durant els primers mesos de vida. Aquest sentiment provoca l’enveja cap a la persona a la qual es considera un rival en la cerca d’aquest amor fraternal, la qual cosa genera un estat d’alarma en els nens, que pensen que poden arribar a perdre l’afectivitat dels pares i mares. Així el primogènit de la família se sent com el príncep destronat i no pot evitar sentir un cert rebuig cap al nou membre.
Encara que la gelosia se solen associar a aspectes negatius, molts experts els consideren una cosa absolutament natural pel que no cal alarmar-se en excés, encara que sí que recomanen certes pautes per a intentar que es redueixin i es controlin amb la finalitat que no arribin a extrems més greus. Per exemple, alguns autors opinen que la gelosia faciliten el desenvolupament cognitiu i socioemocional. La doctora en psicologia, Jonquera Yubero, creu que la gelosia formen part d’una etapa normal i necessària en el desenvolupament evolutiu que ajuda els nens a madurar
La gelosia formen part d’una etapa normal i necessària en el desenvolupament evolutiu que ajuda els nens a madurar.
També és habitual que el germà petit senti gelosia d’algun germà major, bé perquè observa que té certs privilegis dels quals ell encara no pot gaudir per ser petit, o bé perquè els progenitors mostren major interès i predilecció per algun germà concret. Aquesta situació no sol donar-se en la primera etapa de la vida dels nens, sinó més endavant. De fet la intensitat de la gelosia sol anar variant d’unes edats a unes altres. La majoria dels experts opina que davant l’arribada d’un nou germà l’edat més conflictiva sol ser entre els tres i sis anys, que és quan sorgeix una major rivalitat. No obstant això, a partir dels sis o set anys els nens solen tenir una actitud de cooperació amb els pares i mares i de major acostament al nounat.
En moltes ocasions els símptomes de la gelosia són més que evidents en els nens, però a vegades es poden confondre amb altres trastorns, la qual cosa provoca que els pares acudeixin abans al pediatre que al psicòleg perquè pensaven que tenien problemes físics. Jonquera Yubero, del Centre d’Orientació Familiar Landu de Vitòria, explica que a vegades els símptomes poden confondre’s amb malalties físiques, impedint als pares i mares distingir si es tracta d’una cosa real o emocional.
Errors més comuns
Malgrat la bona voluntat dels pares pel que fa a l’educació dels fills i filles, sovint cometen importants errors que els perjudiquen. Segons assenyala la pedagoga Susana Niso, del Gabinet Bizia, una de les principals equivocacions davant l’arribada d’un nou germà és no parlar del tema amb el germà major. “És important explicar-li que arribarà un nou nen i que cal cuidar-lo, encara que tampoc és bo carregar-li a ell amb tota la responsabilitat. Es tracta de fer-li partícip de tot el que suposarà el naixement del nou membre de la família i explicar-li quins canvis hi haurà en la rutina familiar”.
Un altre error habitual és la comparació entre germans quan ja són una mica més majors,
Un altre error habitual és la comparació entre germans quan ja són una mica més majorsuna actitud molt perjudicial per als nens, en opinió de la doctora en psicologia Jonquera Yubero. “No és bo crear un tracte diferencial entre els uns i els altres. Els pares i mares han de valorar positivament la diferència de cadascun i ser conscients que no es pot educar a tots de la mateixa manera perquè canvien moltes coses. No poden equiparar-los contínuament”. La pedagoga Niso coincideix en aquesta idea i ressalta la importància de no fer favoritismes segons el sexe, “o perquè un dels fills o filles és l’ullet dret del pare o la mare. Cada nen és un món i cal intentar tractar-los com a iguals, potenciant i destacant les habilitats de cadascun, però no comparant-los entre ells”.
Com han d’actuar els pares i mares davant l’arribada d’un nou germà? És recomanable que comencin a seguir certs consells uns mesos abans que neixi el bebè. Yubero explica que han d’anar adobant el terreny i preparant a l’altre germà o germans per al naixement, encara que tampoc recomana fer-ho molt aviat perquè no se’ls faci massa llarg. “Cap al segon trimestre és bo parlar-los dels canvis que s’aniran produint, però han de fer-ho amb un llenguatge que entenguin i sense saturar-los amb massa informació. Han de fer-los entendre la part positiva de tenir un nou germà o germana. Per exemple, fent-los veure totes les coses boniques que podran fer junts”. En la mateixa línia, Susana Niso aconsella realitzar una cosa similar a un joc de rol. “Abans que neixi el germà poden agafar un ninot com si fos un nounat i anar explicant-li tot el que faran amb el bebè, com donar-li el pit i que sàpiga que ell també ho feia quan era petit”.
Un altre moment clau per al qual cal preparar als petits és l’absència de la mare o el pare després del part, si el naixement és natural o a l’absència de tots dos si han de viatjar a l’estranger per a adoptar. Els experts recomanen tractar-ho amb antelació: que el nen o nena sàpiga amb qui es quedarà i avisar-li de tot el que ocorrerà perquè no li causi inseguretat o sorpresa. A més s’ha de procurar que, sempre que es pugui, un dels progenitors es quedi amb el petit perquè no se senti abandonat durant uns dies. D’altra banda, la primera visita del nen a l’hospital també és un moment important que ha de fer-se amb molt de tacte i afecte cap al germà major.
Quan s’ha de recórrer a un professional per a tractar la gelosia?
La gelosia generen en els nens una gran inseguretat, segons comenta la doctora en psicologia Jonquera Yubero. “Ells se senten malament perquè veuen que han de voler al nou germà o germana, però al mateix temps es veuen incapaços de sentir afecte cap a ell. Això els genera malestar i culpabilitat, per això és fonamental tractar al major amb molt d’afecte i paciència, perquè s’està sentint molt malament”. A vegades aquesta ràbia pot portar a intentar a agredir al nen petit, encara que no sol passar de petits cops o pessics. No obstant això, hi ha alguns casos de gelosia extrema que fan necessària la intervenció d’un professional per a ajudar els pares i al fill a resoldre el problema.
Existeixen alguns factors que poden fer sospitar als pares i mares de la gravetat de la gelosia. Susana Niso opina que es requereix ajuda psicològica quan la gelosia provoquen forta ansietat en el nen i quan aquest intenta fer mal al germà petit. “Si no vol parlar mai del germà o parla sempre malament, si els pares observen que li pega o empeny i no li defensa mai, a més de ser agressiu física o psicològicament, són símptomes que necessita ajuda”.
Per a Jonquera Yubero, s’ha de sospitar que la gelosia traspassen la barrera del considerat ‘normal’ quan el nen es mostri sempre molt agressiu o negatiu, i resulti impossible involucrar-li en res relacionat amb el bebè. No obstant això, insisteix que no cal alarmar-se pel primer símptoma, “perquè el sentiment de gelosia els ajuda a créixer i no és dolent que l’expressin. D’aquesta forma els pares saben el que senten i això els facilita l’ajudar-los. És una etapa més de la vida i han d’entendre el que els està passant però sense deixar que abusin de la situació”.
Respecte a quin és la durada normal de la gelosia, els experts no s’atreveixen a posar terminis concrets perquè depèn molt de l’entorn del menor, de la sensació de seguretat que tingui i del procés evolutiu, entre altres coses. Alguns estudis fins i tot indiquen que la qualitat de la relació de parella dels tutors també influeix en la relació entre els germans. Segons el parer de Yubero, es tracta d’un problema de seguretat afectiva i en la mesura en què aquesta seguretat sigui major, el problema es resoldrà abans. No obstant això, el termini d’un any es considera relativament normal i acceptable per a superar la gelosia.
El termini d’un any es considera relativament normal i acceptable per a superar la gelosia
La gelosia no resolta poden tenir conseqüències negatives a mitjà i llarg termini, com convertir al menor en un adult molt gelós amb problemes en les seves relacions personals per la desconfiança cap a les persones i la por de ser abandonat o perdre l’afecte de la gent. “Això li crearia ansietat i dependència cap a la gent que li envolta, per la qual cosa pot marcar la seva personalitat i fer-li massa possessiu”, indica Niso. Així mateix, podria convertir-se en una persona excessivament competitiva, incapaç de superar la frustració, i marcada per la rivalitat constant.
