Pocs de la major part dels pisos que es van construir en les urbs espanyoles entre els anys 60 i 70 comptaven amb llocs exposats a l’exterior, patis o terrasses. Avui, d’aquest llegat hem heretat domicilis no gaire ventilats i foscos als quals tractem de treure el màxim partit, sobretot ara que passem en ells molt temps del confinament al que estem obligats per frenar el contagi de la COVID-19. Simulem que vivim amb un jardí, quan en realitat és una terrassa de cinc metres quadrats amb gespa artificial. El resultat estètic és òptim, però cal tenir en compte que el seu manteniment també influeix en la nostra salut.
Els materials, plàstics en la seva majoria, amb els quals està realitzat la gespa artificial són resistents al foc, al clor i ofereixen una sensació de suavitat a l’usuari. “Els components de la gespa sintètica són assajats per confirmar la seva no toxicitat d’una forma molt més exhaustiva que, per exemple, qualsevol catifa que poguessis col·locar a la teva casa”, compte Fernando Díaz Pena, director general d’Opsa, empresa especialitzada en instal·lació d’aquest tipus de superfícies.
Demostrat que la seva elaboració està testada i autoritzada, aquest expert sí aconsella vigilar l’origen d’aquest producte: “Sempre recomano que es compri material fabricat a Europa, on hi ha establertes normatives tant sanitàries com de durabilitat; també hi ha material de qualitat fabricat a Àsia, però és difícil per a un profà diferenciar-ho d’aquells altres productes amb aquest origen que no reuneixin la qualitat requerida a Europa. El principal fabricant de fibres per a gespa sintètica a Europa (TENCATE) obliga a tots els fabricants de gespa a incloure el seu logotip en els productes que comercialitzen. Això és una garantia de qualitat per als compradors”.
Quin és la millor gespa per a la meva terrassa?
En el cas de terrasses en pisos, Díaz Pena recomana que s’usi una gespa molt tupido, “amb moltes fibres per metre quadrat”, mentre que en els jardins l’habitual és anar a una gespa amb menor quantitat de fibres i farcit amb sorra pura de sílice, que li dona un aspecte més natural”.
Precisament, de la quantitat de fibra per metre quadrat dependrà també el cost: a major quantitat de fibra, major preu. Altres factors que influeixen en el seu preu de mercat és l’origen de la seva fibra, doncs si són d’origen europeu, encara que de fabricació asiàtica, són més cars.
Com posar i cuidar la gespa artificial
La gespa sintètica no precisa de cap condicions ambientals específiques per a la seva instal·lació, d’aquí el seu gran avantatge. Però sí és recomanable no col·locar-ho en zones on pugui acumular-se matèria orgànica, com a fulles d’arbre que, de no ser recollides, podrien descompondre’s sobre la gespa dificultant la seva neteja. Díaz Pena suggereix, a més, que no s’instal·li “en zones on el sol incideixi durant tot el dia, ja que, sent un plàstic, pot arribar a aconseguir temperatures altes, la qual cosa ho fa incòmode en ser trepitjat amb els peus nus”. Per a la seva adherència no sempre és necessari utilitzar producte, i amb un simple cúter o tijera es pot donar forma a les cantonades per a la seva plantació en la nostra terrassa.
En el manteniment, el director d’Opsa, suggereix tractar-ho “igual que es faria amb una catifa, amb una neteja mitjançant aspirat o raspallat”. Els productors suggereixen regar-ho amb regularitat tant per a la seva neteja com per reduir la seva temperatura en zones d’alta incidència solar. Ah! I gens d’insecticides.
Ull amb les al·lèrgies!
La gespa natural està format per gramíneas, amb el que, a primera vista, aquest tipus de producte en versió sintètica pot ser una solució òptima per a persones al·lèrgiques a aquestes partícules. “És veritat que es poden evitar les urticarias de contacte en persones amb al·lèrgies, però si la gespa artificial està en l’exterior seguirà tenint al·lèrgia, doncs s’inhala des de l’ambient”, comenta el doctor David Baquero, portaveu de la SEAIC (Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica).
Però si no fan una neteja òptima de la gespa, els al·lèrgics poden tenir problemes. “La gespa artificial està fet en una base de plàstic que, a més de no ser molt beneficiós per al medi ambient, també recull el pol·len i fa com un catifa”, explica el doctor. Aquesta acumulació o reservorio de pol·len s’eleva a l’aire quan el pacient està assegut o camina, amb el que “estaria respirant pol·len també”, afegeix. El mateix ocorreria amb els pèls dels animals o la pols: “Si no es netegen una vegada a la setmana poden acumular partícules al·lèrgiques igual de perjudicials per a un pacient que caminar per a l’aire lliure”.
