Gimnasos: com ser constant

L’estètica i la salut són el motor que empeny a moltes persones cada any als gimnasos, els ‘nous temples’ de la salut. No obstant això, un estudi dels experts en psicologia esportiva, R.Weinberg i D.Gold, afirma que el 50% de les persones que s’acosten a un centre esportiu per primera vegada no aconsegueixen prolongar aquesta benintencionada decisió més enllà dels sis mesos, encara que totes elles arriben amb els seus millors propòsits.

Les raons que provoquen aquesta falta de constància són diverses i de diversa naturalesa. “El que una persona espera de l’esport pot no coincidir amb la realitat d’acudir a un gimnàs, fer una taula determinada, córrer etc..”, assegura Ainara Duke, professora d’Entrenament Psicològic en l’Institut Basc d’Educació Física.

Els primers esforços es veuen recompensats ràpidament en forma de major to físic; els primers quilos es perden amb facilitat però el problema sorgeix més tard perquè el cos triga més temps a mostrar aquests resultats tan desitjats. Aquesta és una de les raons més comunes que condueixen a l’abandó.

L’experta aconsella plantejar-se objectius a curt termini i metes que es puguin complir. “Ningú millor que nosaltres mateixos per a conèixer els nostres límits. A mesura que se superen els primers exercicis, els estímuls creixen també” assegura Ainara Duke.

El suport de l’entorn és molt important. Es tracta de fer-li notar a la persona que ha començat a acudir al gimnàs, amb l’esforç conegut que això li suposa, que ha de continuar acudint al gimnàs perquè se li veu molt bé.

Aquesta professora assegura també que l’exercici en grup és una pràctica molt recomanable per a aconseguir mantenir l’hàbit. “D’aquesta manera es fa més suportable; d’una banda es reforcen vincles socials, i per l’altra el deure de justificar-se davant els altres, a causa de les faltes d’assistència, comporta una major responsabilitat”, assegura.

Els motius per a freqüentar el gimnàs són variats. Alguns nous esportistes ho són per prescripció mèdica, uns altres – més dones que homes- perquè pretenen baixar uns quilos o millorar el seu aspecte físic en general, i també hi ha qui fuig del sedentarisme al qual condueix la manera de vida actual. De fet, l’experiència com a monitor de musculación i fitness ha ensenyat a Fran Villasol que, en general, les persones que acudeixen als gimnasos no tenen més pretensions que sentir-se bé i portar una vida més sana. “Els treballs actuals són sedentaris i en el gimnàs es pot trencar amb això”, afirma Villasol.

El personal que treballa en els gimnasos sap que hi ha tres períodes clau en la tasca de captar nous clients; no obstant això, no encerten amb la fórmula de permanència. Són els següents:

• Després de l’estiu: en un intent per tornar a la vida rutinària després de les vacances.
• Després dels excessos: passada el Nadal sobretot i pels mateixos motius, seguint els dictats dels bons propòsits del nou any.
• Després de la Setmana Santa: aquest és el moment de major captació. La temporada estival està pròxima i els nous matriculats no necessiten cap mena de motivació per a acudir. No obstant això, a les poques setmanes després d’aquestes festes la majoria dels nous esportistes acaben per abandonar.

Les seves optimistes intencions inicials s’enfronten a vegades amb variats obstacles. La falta de temps i l’avorriment figuren com les excuses més comunes que s’escolten en els vestuaris, segons Villasol.

Raons per a no acudir de manera continuada al gimnàs:

• Malestar pel treball: la pressió laboral, els nervis, l’estrès… es converteixen en excuses per a no fer esport. La jornada laboral es prolonga cada dia més i les ganes d’acudir al gimnàs disminueixen. No obstant això, aquestes mateixes raons són les que han de servir d’impuls per a romandre en aquests centres. “L’esport ajuda al fet que ens sentim més relaxats”, afirma Ainara Duke.

• Falta d’objectius específics: És fonamental tenir les idees clares des d’un principi, saber amb quins objectius s’ha decidit iniciar l’entrenament. “Quan no estem del tot segurs de per què acudim al gimnàs no ens importa tant deixar-lo de costat, al principi esporàdicament, i després de manera definitiva”, segons la professora. També és important prioritzar aquesta pràctica esportiva en la particular escala de valors de cada persona.

• Falta de programació específica i atenció especialitzada: els antecedents de cada persona, els seus gustos i el seu nivell de constància determinen quins són els exercicis més adequats per a cada cas. D’aquesta manera es treballa de manera progressiva, i sobretot, concorde als objectius inicials. “El monitor de sala no ha d’estar assegut sense fer massa cas als clients. Ha d’assessorar-los i mostrar-los interès”. Al cap i a la fi, “fa falta sentir-se més en un club que en un gimnàs”, explica Fran Villasol.

En l’elecció d’un gimnàs ha de prevaler l’actitud dels professionals que treballen en ell. Mancant una estricta regulació de la professió del monitor de gimnàs, gran part del seu quefer queda en mans de la seva bona voluntat. “La imatge del monitor de sala que està assegut al fons sense fer massa cas als clients no és l’adequada- afirma Fran Villasol- però l’actitud que adopti respecte als clients depèn de cadascú”.

La seva funció hauria de centrar-se en motivar, assessorar i atendre en tot moment als esportistes així com a tractar de guanyar-se la seva confiança perquè els clients es mostrin més receptius. “La persona que arriba per primera vegada al gimnàs està ple, en general, de complexos i pors. Els avergonyeix fins a sortir del vestuari en samarreta i pantalons curts”, comenta Villasol. “En aquests casos és fonamental guanyar-se la seva confiança des del primer moment”, afegeix.

Però la realitat és una altra ben diferent: cues per a fer exercici en un determinat aparell, poques dutxes en relació al nombre d’usuaris, poc personal en hores punta i constant pujada de preus. L’expert aclareix que no es pot exigir el mateix a un monitor de sala que a un entrenador personal, a l’abast de molt pocs . “És impossible oferir un servei de qualitat a 50 persones alhora”, defensa. D’aquí la conveniència d’evitar les ‘hores punta’ per a aconseguir que l’entrenador conegui les preferències, ritmes i objectius de cada usuari.

Consells per a triar un bon gimnàs

• Preguntar a l’encarregat o amo del gimnàs el grau de qualificació dels monitors. Existeix un Títol Nacional d’Entrenador homologat, si bé hi ha centres en els quals no tots els instructors compten amb ell i està permès per la llei.

• Abans de pagar convé passejar-se per la sala de màquines i comprovar la seva diversitat; que permetin desenvolupar exercicis aeròbics i de força. El client ha d’exigir que es trobin en un perfecte estat i que el seu moviment sigui uniforme.

• Les primeres taules d’exercicis s’han de realitzar sota la supervisió del monitor. Entre la feina de casa es troba la d’ensenyar-li al client com funciona cada aparell i comprovar que ha comprès a la perfecció el circuit que ha de realitzar.

• Els clients nous han de sotmetre’s a exàmens mèdics: presa de pressió arterial, freqüència cardíaca, talla, pes i mesures de la massa òssia, magra i grassa. Si el client presenta lesions o patologies, els exercicis hauran de ser dissenyats en conseqüència. És convenient la presència d’un gabinet de medicina esportiva.

• L’equipament ha d’estar en perfecte estat de condícia i manteniment. Les dutxes, vestuaris i altres instal·lacions han d’estar netes i ventilades.