Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gimnàstica a partir dels 60 anys

Una vellesa activa combat malalties com l'osteoporosi i redueix el nivell de dependència dels majors
Per miren 21 de març de 2006

La maduresa és tan bon moment per a cuidar la forma física, com qualsevol altre i tal vegada millor. Així ho asseguren els especialistes en medicina esportiva, els qui expliquen que un envelliment actiu ajuda a millorar el to muscular i malalties com l’osteoporosi o la insuficiència cardíaca. No és necessari ‘deixar-se la pell’ cada dia en un gimnàs, sinó que n’hi ha prou amb passejar durant 30 minuts, pujar i baixar les escales de casa o evitar prendre l’autobús sempre que es pugui arribar caminant. Precisament amb el desig de conscienciar als majors de la importància de fer exercici, han començat a proliferar en els últims mesos els denominats ‘parcs geriàtrics’, espais verds situats a les ciutats i compostos per gronxadors que ajuden les persones majors a millorar la mobilitat, augmentar la flexibilitat i tonificar la musculación. L’objectiu és posar la pràctica esportiva a l’abast de tots, sempre que s’acudeixi abans al metge perquè prescrigui el tipus, la freqüència i la intensitat adequada de l’exercici.

Avantatges

L’exercici regular és bo per a qualsevol persona. Els seus beneficis sobre la salut són patents i, en el cas dels majors, adquireix una importància especial perquè ajuda a millorar el funcionament de pràcticament tots els sistemes i aparells orgànics. A més, redueix els nivells de colesterol, controla el pes corporal i exerceix un efecte positiu sobre l’aparell cardiovascular.

Redueix els nivells de colesterol, controla el pes corporal i exerceix un efecte positiu sobre l’aparell cardiovascular

L’esport és, en definitiva, una manera efectiva d’envellir amb qualitat de vida.

Per al secretari de la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport, Pedro Manonelles, a més dels beneficis esmentats, “l’activitat física pot reduir la tensió arterial, permet a les persones fer activitats de major durada sense presentar fatiga i, a nivell respiratori, millora el funcionament dels pulmons”. Però els beneficis continuen: “augmenta la funció muscular, prevé alguns problemes com a caigudes, inestabilitat o situacions de falta d’autonomia, millora determinats tumors, com el càncer de còlon, i s’ha demostrat que l’activitat regular és capaç d’ajudar als tractaments de fixació de calci en els ossos d’una forma molt notable”.

“És molt senzill, si un cotxe no es mou, acaba espatllant-se i si un cos no es mou, acaba morint-se”, explica el secretari general de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG), Javier Gómez Pavón. Al seu judici, l’esport és necessari no sols per a mantenir un bon estat de salut, sinó que ajuda també a dissociar els termes envelliment i dependència perquè la persona que practica esport se sent més activa i “és capaç de viure lliure de dependència fins a gairebé el final de la seva vida”.

Per part seva, Antonio Martínez, llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport de l’Escola de Formació Apta Vital Sport, corrobora la necessitat de practicar exercici i constata que “últimament el volum de persones entre 65 i 85 anys en centres esportius està augmentant considerablement perquè en les consultes es comença a recomanar acudir a aquests centres”. A més, apunta que l’activitat física és també un bon fàrmac contra els problemes psicològics, ja que millora l’autoestima i disminueix la tendència a l’ansietat. “A vegades és més important que el monitor parli i mostri el seu afecte a les persones majors, que ensenyar a realitzar un simple exercici”, adverteix.

Els exercicis més recomanats

Quan es vol utilitzar l’exercici en el context d’una malaltia, segons Pedro Manonelles, “la prescripció ha de recaure sempre en el metge”, que pot ser un metge de l’esport o bé un especialista com el cardiòleg, en el cas de pacients cardíacs. “Si es realitza exercici en el gimnàs -continua el doctor- poden col·laborar professionals en l’educació física, però el treball en el gimnàs no és el més beneficiós o el més important per als grups de major edat (majors de 65) sinó que els exercicis més recomanables per a aquestes persones són els que poden fer ells solos amb el manteniment d’una vida activa”. Per això, recomana:

  • Caminar sempre que es pugui.
  • Col·laborar en les tasques de neteja de la casa.
  • Col·laborar en les labors de jardineria.
  • Acudir a peu a la compra.
  • Pujar i baixar escales.

“L’exercici en la persona major ha d’adaptar-se a les seves pròpies característiques,

L’exercici en la persona major ha d’adaptar-se a les seves pròpies característiques

és a dir, ha de practicar-se d’acord amb les malalties i possibilitats de cadascun”, subratlla Gómez Pavón. Segons indica, l’esport més beneficiós per als majors de 65 anys és la gimnàstica de manteniment, que facilita a més el contacte social, així com caminar amb amics i superar-se una miqueta cada dia, és a dir caminar uns metres més fins a aconseguir la distància que el propi cos aguanti, sense fatigar-li ni esgotar-li en excés.

Des de la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport, el seu secretari aposta també pels programes d’activitat física aeròbica de llarga durada i insisteix que el patró model és el caminar. “Això és el fonamental i s’ha de realitzar sempre. A partir d’aquí, es pot fer carrera contínua, bicicleta, natació? Aquests són els exercicis més adequats per a persones majors, activitats que no tinguin impacte sobre l’aparell cardiovascular”, recalca.

Cal anar amb compte, no obstant això, amb les possibles contraindicacions de l’activitat física, per la qual cosa proposa que els pacients hipertensos no facin exercicis de força, “com agafar pesos d’una càrrega considerable”, ni que una persona que tingui un pes excessiu corri molts quilòmetres, perquè és evident que en cada gambada suportarà un gran pes en cada genoll. En aquest sentit, Antonio Martínez recomana analitzar cada cas de manera individual i realitzar un examen mèdic previ, encara que subratlla que malgrat les contraindicacions que pugui presentar una persona major, es pot elaborar un programa específic adaptat per a ella.

“Hi ha moltíssimes contraindicacions, per això no es pot parlar de classes aplicades a la tercera edat, sinó d’un programa ben estructurat i adaptat als alumnes, els qui després de passar un exhaustiu control mèdic, se sotmeten a una bateria de test per a valorar la seva condició física i, segons el resultat, se’ls recomanarà la pràctica d’uns exercicis o uns altres”, agrega Martínez.

Un últim aspecte a tenir en compte és que el programa d’exercicis en gimnàs ha de treballar-se, sempre que es pugui, en grups de dos a tres persones. A més, ha de cuidar-se especialment l’escalfament , ja que les sessions duren entre 50 i 60 minuts, practicar estiraments adaptats a la tercera edat, treballar la mobilitat articular i no esperar resultats la primera setmana, ja que és necessari acudir al gimnàs dues o tres vegades per setmana. Els resultats es començaran a apreciar a partir dels tres mesos.

Auge dels parcs geriàtrics

L’augment de la població madura és evident. En la major part del món, l’esperança de vida s’ha incrementat de manera notable i s’ha vist la necessitat d’impulsar els serveis socials dirigits a grup de persones. En aquest context, sorgeix fa una mica més d’un any la creació de parcs geriàtrics, espais verds, com qualsevol altre parc, en els quals s’habiliten una sèrie de gronxadors per a les persones majors. En realitat, aquesta pràctica està copiada de la Xina, on abunden aquest tipus d’artefactes similars a les màquines d’un gimnàs i que milloren la mobilitat, augmenten la flexibilitat i tonifiquen la musculación dels majors.

El passat estiu, es va instal·lar en la localitat madrilenya de Leganés “el primer gimnàs a l’aire lliure per a majors d’Espanya“, segons fonts de la Conselleria de Presidència de la Comunitat de Madrid. Encara que des de llavors també altres localitats com Portugalete, a Biscaia, han imitat el model i ofereixen aquesta alternativa per a majors de 60 anys que, en molts casos abillats amb xandall i sabatilles d’esport, acudeixen a aquesta mena de parcs. “Qualsevol activitat és bona, l’única cosa important és moure’s i si a més es practica en un context agradable, pot resultar més divertida”, confirma Pedro Manonelles.

Des d’Ibercolmex, l’empresa encarregada de la distribució d’aquests originals gronxadors a Espanya expliquen que els diferents aparells que es peden trobar en aquests parcs serveixen per a:

  • Reforçar els músculs dels braços.
  • Millorar la mobilitat de colze, espatlla, genoll i maluc.
  • Exercitar la cintura i relaxar els músculs de la cintura i l’esquena.
  • Estirar els músculs de cintura i esquena.
  • Exercitar els músculs de l’abdomen, la cintura i l’esquena.
  • Millorar la mobilitat de les extremitats inferiors, la coordinació del cos, l’equilibri i la capacitat aeròbica.
  • Realitzar estiraments de les cames i disminuir la sobrecàrrega.
  • Masajear les mans, l’esquena o les cames per a millorar la circulació de la sang.

“Tal vegada el més important que cal transmetre a la persona major és que ha d’utilitzar totes les hores que pugui per a realitzar alguna activitat, del tipus que sigui. És important que no sols dediqui unes hores a fer activitat física o esportiva, sinó que la seva forma de vida sigui el més activa possible: que pugi escales, que es mogui per la casa, que faci excursions, que acudeixi a aquests parcs. El mínim que es recomana és mitja hora al dia i, si es pot fer esport durant més temps, millor”, conclou Manonelles.