Gonorrea

La gonorrea és una de les malalties de transmissió sexual (MTS) que més incidència ha tingut en la història de la humanitat. Malgrat tractar-se d’una patologia considerada en vies de desaparició, les últimes apreciacions aportades per la classe mèdica certifiquen un repunt d’aquesta, sobretot en certs segments de la població, com entre homes majors de trenta anys, generalment homosexuals que, en la meitat dels casos, també estaven infectats de VIH. Així mateix, des de la consulta de Malalties de Transmissió Sexual del bilbaí Hospital de Basurto constaten que els afectats viuen en grans ciutats i pertanyen a extractes socioeconòmics mig-baixos.

Malgrat no existir sobre aquest tema dades oficials en l’Administració sanitària estatal, un recent congrés d’especialistes celebrat a Bilbao va posar de manifest la creixent incidència del que antany es coneixia com a ‘malaltia de la purgació’. Els mateixos analistes abans citats van explicar en aquella cita que aquesta circumstància -la resurrecció d’una patologia gairebé extingida- no és de caràcter local, sinó que respon a un paràmetre que es reprodueix en totes les societats de l’Europa occidental, potser per la disminució en la intensitat de la vigilància cap a contagis veneris. Sembla ser que tot respon a l’increment de pràctiques sexuals de risc entre homosexuals i heterosexuals, com el sexe oral amb ejaculació o l’anal sense preservatiu, a causa de creences errònies com que el tractament retroviral permet la superació de la SIDA. Així ho assenyala Josefina López de Munain, metge del servei d’MTS de l’esmentat centre hospitalari biscaí.

La gonorrea és causada per un bacteri conegut com gonococo o Neisseria gonorrhoeae. La seva infecció pot afectar tant homes com a dones. En funció del gènere del pacient, aquest sofrirà les seves conseqüències en òrgans com el penis, la vagina, l’anus i, fins i tot, la gola. Malgrat ser una malaltia infecciosa, es pot tractar de manera senzilla, amb l’administració d’una sola dosi d’antibiòtics. No obstant això, existeix un problema afegit. I és que, en moltes ocasions aquesta patologia no presenta símptomes i, per tant, no es tracta. Com a resultat d’aquesta situació, el quadre clínic es pot complicar en extrem, ja que la malaltia s’estén a altres òrgans, aguditza els danys al pacient i dificulta el seu tractament.

Des del Ministeri de Sanitat s’explica que és difícil saber amb certesa el número d’infectats per aquesta malaltia, ja que es considerava pràcticament erradicada. En altres societats occidentals similars a aquesta, la incidència de la gonorrea és palpable. De fet, segons reflecteix el Centre per al Control de les Malalties dels Estats Units d’Amèrica, aquesta infecció pot afectar fins a 600.000 nous pacients a l’any en aquell país, amb una mitjana d’un infectat per cada 670 habitants. Sobre aquest tema, les mateixes fonts estimen que la malaltia i les seves complicacions poden ocasionar unes despeses de 1,1 bilions de dòlars anuals en aquella zona.

Malgrat tot, la gonorrea moltes vegades passa desapercebuda. Mari Mar Cámara, una de les responsables del Centre d’MTS de Basurto, explica que en la meitat dels casos de les dones infectades i en el 8% dels homes la malaltia sorgeix sense avisar de la seva aparició. Sigui com sigui, la infecció requereix d’un període d’incubació que oscil·la entre els dos i els deu dies després de la infecció, encara que els primers símptomes poden donar senyals de vida a les dues setmanes.

La simptomatologia, independentment de qui sigui el malalt, és diversa. Per exemple, es poden presentar símptomes en l’anus de l’infectat, en el qual apareixerien picors i un flux, tots dos característics de l’anomenada proctitis. A més, en aquestes situacions, les defecaciones es produeixen amb dolor i en elles es pot trobar sang o mucosa. Malgrat el que s’ha dit, la veritat és que gran part dels casos d’infecció rectal són asimptomàtics.

Altres símptomes són:

En homes:

• Pot aparèixer un fluid groguenc en el penis
• Sorgeix coïssor a l’hora d’orinar

En dones:

• A vegades, apareix un flux en la vagina
• Cou a l’hora d’orinar, motiu de la infecció de la uretra (uretritis)
• És usual el sagnat entre menstruacions i després de la pràctica de sexe
• També sol ser comú el dolor en el baix ventre

Així mateix, el gonococo pot infectar altres parts com la gola, on pot generar úlceres -faringitis gonocócica-. No obstant això, aquest tipus de gonorrea és menor, afecta només a un 20% dels malalts.

Malgrat el seu fàcil tractament, la infecció de gonorrea pot deixar d’estar localitzada i afectar altres parts del cos si no es prenen les mesures correctores oportunes. Si, finalment succeeix el pitjor dels supòsits, el bacteri gonococo pot causar en dones la malaltia inflamatòria pèlvica que, en termes anglosaxons, es coneix com a PID, i, en homes, l’epididimitis. Totes dues patologies són considerades com molt serioses. En altres ocasions, el gonococo pot passar a la sang -gonococemia-, o causar artritis i altres problemes, encara que això succeeix de forma molt estranya, tal com relata Cambra.

Quant a la malaltia inflamatòria pèlvica es dóna aproximadament en el 10% dels casos de gonorrea no tractada entre dones. Succeeix quan la infecció de la gonorrea passa a la matriu i als tubs de Fal·lopi. Aquesta patologia és de caràcter greu, ja que la pacient pot perdre la fertilitat, tenir un embaràs fora de la matriu, si és que està encinta, -anomenat embaràs ectòpic- o sofrir un fort dolor en la pelvis que pot succeir-se al llarg de mesos i, fins i tot, anys. Els símptomes d’aquesta malaltia poden ser el dolor en el baix abdomen o l’esquena, febres, sang en la vagina i entre menstruacions, dolor en les relacions sexuals i un augment del flux vaginal.

Si la infecció passa més enllà de les Trompes de Fal·lopi pot degenerar en una infecció generalitzada en el peritoneu. En altres casos, menys nombrosos encara que els ressenyats, poden donar-se vulvovaginitis. La sofreixen nenes que han contret la malaltia, per exemple, amb el contacte íntim amb objectes contaminats, com una tovallola. A més, les embarassades infectades poden sofrir parts prematurs.

El cas de l’epididimitis succeeix en homes quan el gonococo passa als testicles al no ser combatut amb els primers símptomes. Allí provoca dolor i una inflamació de la zona escrotal. Si la infecció afecta a tots dos testicles, el pacient pot quedar-se estèril. A més, la gonorrea en homes no medicats pot derivar en una estretor de la uretra a causa de la seva cicatrització que, al seu torn, pot provocar la disminució del cabal urinari, el vaciamiento de la bufeta o la insuficiència renal.

Gonococemia

D’altra banda, si el gonococo accedeix a la sang, tant d’homes com de dones, s’apareix l’anomenada infecció disseminada. Aquesta complicació és estranya encara que molt seriosa. Els seus símptomes són dolors i inflació de les articulacions, febre i l’aparició de granellada cutània.

Com ja s’ha explicat amb anterioritat, la gonorrea és una malaltia que es transmet en les relacions sexuals sense protecció. Es dóna en pràctiques com el sexe anal, vaginal o oral, encara que no es contagia a través de petons. Per aquest motiu les àrees infectades en primera instància tinguin molt a veure amb la mena de sexe practicat. També existeixen casos en els quals aquesta patologia es contagia de mare a fill a través del part. Llavors, el bebè, generalment, neix amb l’anomenada conjuntivitis gonocócica en els ulls. Així mateix, és ressenyable que els pacients que sofreixen gonorrea són susceptibles d’infectar-se amb més facilitat del VIH, virus causant de la SIDA.

Per tot això, Cambra certifica que la millor manera d’evitar la gonorrea és circumscriure les relacions sexuals a una parella habitual no infectada, és a dir, a través de la monogàmia mútua. En el cas en el qual les persones siguin sexualment actives, es recomana, com per a evitar la resta d’MTS, l’ús correcte de preservatius.

Els estudis mèdics consideren que la infecció és susceptible de contagiar-se en el 90% dels casos en els quals l’origen patològic part d’un home malalt. Per contra, les mateixes anàlisis xifren en un 20% el percentatge de possibilitats de contreure aquesta patologia si l’origen és una dona. Sigui com sigui, els especialistes recomanen que, en el moment de detectar els primers símptomes han de cessar les relacions sexuals, iniciar la cerca d’atenció mèdica immediatament i avisar a totes les parelles sexuals del malalt.

Prova de gonococo

La gonorrea es detecta de manera senzilla. N’hi ha prou amb una prova de gonococo en aquelles zones susceptibles d’estar infectades per la seva presència -peni, vagina i recte, principalment-. A vegades, fins i tot serveixen anàlisi d’orina. En general són exàmens els resultats dels quals es poden conèixer de manera ràpida -en un dia de manera inicial i en tres de manera definitiva-, encara que per a això cal esperar que hagin passat entre dos i deu dies perquè els resultats per gonorrea siguin positius.

Una vegada detectada, l’important, segons el parer de l’experta, és tractar-la amb celeritat. Per a això s’usen antibiòtics amb la finalitat d’erradicar la infecció. El tractament se sol aplicar mitjançant medicaments ingerits per via oral o mitjançant una injecció. Després de la posada en marxa de la cura, es recomana als pacients que no mantinguin relacions sexuals fins a set dies després de conclòs el tractament. També s’aconsella la medicació a les parelles dels infectats.

Quan la gonorrea degenera en complicacions mediques com les citades amb anterioritat, el tractament haurà d’estendre’s durant almenys una setmana. En aquest sentit, als Estats Units s’ha confirmat el descobriment de ceps de gonorrea que s’han fet resistents a la penicil·lina. Per això, des d’aquells lares es recomana l’ús de medicaments més potents.

Tot el procés ressenyat requereix de seguiment. De fet, els pacients tractats hauran de fer-se una altra prova de gonococo als tres o quatre mesos d’haver conclòs el tractament.