Poques vegades es té l’oportunitat d’entrevistar a qui ha donat nom a una malaltia. La síndrome de Lynch va ser encunyat per aquest patólogo nord-americà com un càncer colorrectal hereditari no polipósico. Representa fins a un 5 % de tots els casos de càncer colorrectal i, el passat 27 d’octubre, va protagonitzar un simposi a Barcelona que va comptar amb la presència del seu descobridor. Lynch va ser ovacionat per especialistes oncólogos nacionals i estrangers al tancament d’una conferència magistral que va titular: 40 anys de recerca bàsica i clínica entorn de la síndrome de Lynch
Jo estava treballant en 1961 com a metge resident i em van demanar que visités a un pacient alcohòlic amb delirium tremens. Li vaig preguntar per què motiu bevia tant, i em va contestar «perquè sé que aviat vaig a morir de càncer». Va afegir que tots els membres de la seva família havien mort per càncer i que ell anava a ser el següent a caure. Vaig preguntar què tipus de càncer era el que havia delmat a la seva família, i em va respondre que es tractava en la majoria dels casos de càncer de còlon. Immediatament vaig sol·licitar unes proves per buscar pòlips en el còlon d’aquest pacient, però no vaig donar amb cap i, tot seguit, em vaig posar a investigar concienzudamente a tota la seva família. Molts anys abans, un metge de Michigan anomenat Aldred Warthin ja va apuntar el cas d’una família els membres de la qual tenien una predisposició especial a patir càncers de còlon. Vaig prendre a la família del meu pacient alcohòlic i una altra família més amb una situació similar per publicar en 1966 una història natural dels càncers identificats i concretar la definició d’una síndrome cancerosa caracteritzada per una mutació heretada en un gen que normalment repara l’ADN.
Existeixen almenys cinc gens implicats, anomenats gens reparadores d’apareamiento. Si una part de l’ADN no s’acobla correctament, el càncer troba la seva ocasió per irrompre. Com la mutació del gen en el càncer colorrectal hereditari es troba en totes les cèl·lules de l’organisme, són varis els òrgans que també poden desenvolupar càncer: endometri, estómac, intestí prim, pàncrees, ronyó, urèter o ovari.
Sabem que fumar provoca càncer, a més d’altres malalties; però sabem també que no fumar no és una garantia inequívoca per no contreure la malaltia. Amb el temps hem descobert moltes coses sobre el condicionament genètic familiar, fins al punt de poder intervenir precoçment enfront de càncers de còlon o de mama. No obstant això, encara tenim molt que aprendre sobre altres possibles desencadenants que avui desconeixem. El càncer és una malaltia natural pròpia de l’envelliment, intervinguda per ADN, però també intervenen més coses; algunes s’han identificat i unes altres queden encara per identificar.
Abans de sospitar que un individu pertanyi a una família amb síndrome de Lynch convindria repassar tota la història familiar. La definició més estricta d’una família afectada ve contemplada pels Criteris d’Ámsterdam, que inclouen tres familiars amb càncer colorrectal (un familiar de primer grau en relació amb els altres dos), morbiditat al llarg de dues generacions successives, un càncer colorrectal que afecti a un familiar de menys de 50 anys i càncers de còlon allotjats preferentment en el còlon dret.
Una de les característiques d’aquesta síndrome és que pot desembocar en un càncer de còlon com a tal, però en 1981 el nostre equip va observar que els malalts de Lynch es caracteritzaven per la presència de múltiples adenomes sebáceos en la pell, queratocantomas, carcinomes sebáceos i afectació en múltiples vísceres (no només el còlon). Al llarg dels anys hem après a rebaixar l’edat per a proves colonoscópicas en individus de risc. Si abans es feien a partir dels 45, ara hem passat als 25. D’aquesta manera, hem demostrat que es pot començar a intervenir abans i disminuir la mortalitat de la síndrome fins a en un 65%. Quan es detecta la malaltia en un pacient de més de 60 anys és pràcticament inevitable que vagi a desenvolupar un càncer de còlon.
S’està treballant en això. Experts en genètica molecular i inmunohistoquímica calculen que en un grup molt selecte de pacients cabria aquesta possibilitat; no obstant això, la seva detecció seria difícil i molt costosa. En Bethesda, Maryland, s’estan duent a terme assajos dirigits a modular les proteïnes associades als gens defectuosos i, d’aquesta manera, controlar les possibles mutacions.
Josep Baselga i Judith Balmaña, de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, van anar els organitzadors de l’I Simposi sobre Càncer Hereditari celebrat a la ciutat Comtal i al que van assistir importants líders mundials d’opinió en el camp de l’oftalmologia. Al costat dels especialistes esmentats, van fer acte de presència a Barcelona Alan Ashworth, Judy Garber o Sagna Singay.
La coincidència d’aquest primer certamen amb la posada en funcionament d’una unitat específica de càncer de mama i un servei d’assessorament genètic al mateix hospital no són cap casualitat. Balmaña va significar la importància dels avanços experimentats fins avui en el coneixement de càncers com els de mama i còlon i la possibilitat de reduir dràsticament la seva mortalitat per mitjà d’una identificació i una prevenció precoces. «Han passat 40 anys des que la síndrome de Lynch va ser descrit per primera vegada, i ara tenim l’oportunitat de calibrar amb gran precisió el risc de desenvolupar càncer i no ja actuar en l’inici d’aquesta malaltia, sinó abans que ocorri».
