Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hepatitis C

Tatuatge i el Pírcing, nous canals de transmissió d'una malaltia que afecta 800.000 espanyols
Per miren 20 de març de 2003

Dues de cada deu espanyols són portadors del virus de l’hepatitis C. Dels 800.000 afectats una gran part no ha pres consciència de la situació pel fet que no presenten símptomes en la majoria dels casos. Modes com el tatuatge i el pírcing són una font d’infecció i creen un grup de risc que elevarà en un futur no gaire llunyà el nombre d’afectats per l’hepatitis C.

Símptomes i diagnòstic

El virus de l’Hepatitis C (VHC) es transmet sobretot a través de la sang, ataca al fetge i provoca que aquest s’inflami i que realitzi de manera anòmala les seves funcions. El diagnòstic de la malaltia es realitza a través d’una anàlisi de sang i pot aparèixer a través de revisions rutinàries efectuades pels metges d’atenció primària o amb motiu d’una donació de sang, segons els experts.

Un dels principals problemes que presenta aquesta malaltia és la seva complexitat per a ser detectada. La majoria de les persones amb hepatitis C són asimptomàtiques, és a dir, no presenten cap símptoma de la malaltia encara que la pateixin. En el cas que aquests apareguessin convé saber varien en funció de la persona, encara que els més específics són els següents:

  • Enfosquiment de l’orina
  • Excrements de color clar
  • Coloració groga en ulls i pell
  • Cansament
  • Malestar general
  • Febre

El més recomanable és realitzar-se una anàlisi rutinària de sang i – en cas d’observar un augment de nivell en un marcador hepàtic com les transaminasas – sol·licitar el test específic per a virus C. Una vegada constatat que s’és portador del virus, el pas següent és determinar si ha romàs més de 6 mesos en el nostre organisme.

A través d’aquesta dada es pot saber si la malaltia es presenta de manera crònica, així com el grau de lesió produït en el fetge. El mètode habitual es basa en una biòpsia hepàtica, pràctica en la qual el metge extreu un petit fragment de fetge que s’estudia a la recerca de signes de mal hepàtic.

Després del diagnòstic, el pacient ha de ser informat de manera clara i precisa de l’estat de la seva malaltia i dels possibles tractaments aconsellats per un metge especialista. L’objectiu és evitar l’aparició de possibles problemes psicològics com la depressió o ansietat.

Respecte a l’evolució de la malaltia en pacients infectats pel virus de l’Hepatitis C, les recerques indiquen que l’hepatitis per virus C evoluciona a la forma d’hepatitis crònica en un 80% dels casos. En l’estadi d’hepatitis crònica, caracteritzada per escassa o nul·la simptomatologia, el pacient pot romandre dècades sense problemes. Un 20% d’aquests casos acaben en cirrosis en 15-20 anys, i un 4% desenvolupa càncer de fetge.

Grups de risc

El principal mitjà de transmissió de l’hepatitis C té lloc a través del contacte amb la sang d’una altra persona infectada. En l’actualitat, la possibilitat d’infectar-se amb aquest virus, a través d’una transfusió o pel trasplantament d’un òrgan, és pràcticament impossible gràcies a l’esterilització i a l’ús de materials d’un sol ús en clíniques i hospitals.

Els grups amb major risc a contreure la malaltia són els següents:

  • Els portadors de tatuatges i/o pírcings (fer-se un tatuatge o una perforació en alguna part del cos amb instrumental no esterilitzat).

  • Els addictes a drogues per via intravenosa (compartir agulles per a injectar-se drogues).

  • El personal sanitari que pot contreure l’hepatitis C en manipular material i utensilis mèdics contaminats.

  • Els fills de mares portadores del virus de l’hepatitis C. Es transmet la malaltia en 1 de cada 1.000 casos.

No es pot deixar d’esmentar que segons els experts el virus es pot contreure de manera accidental, “existeix un percentatge de casos en els quals la forma d’adquisició del virus no ha quedat ben definida”, expliquen.

Alguns consells útils per a protegir-se de l’hepatitis C són els següents:

  • Si es tatuarà o perforar el cos, asseguri’s que això es faci amb instrumental esterilitzat.
  • Usar guants en cas d’entrar en contacte amb la sang d’una altra persona.
  • No usar el raspall de dents, fulles d’afaitar o qualsevol altre utensili que pogués contenir restes de sang.
  • No compartir agulles per a injectar-se drogues o medicines.
  • Respecte als hàbits sexuals, la transmissió de virus en parelles heterosexuals estables és molt escassa, en qualsevol cas es recomana l’ús de preservatiu durant la menstruació en dones infectades. En risc en parelles homosexuals masculines tenen major risc d’infecció. La presència del virus de la SIDA augmenta la probabilitat de contagi del virus de l’hepatitis C.

    Tractament

    L’hepatitis C es combat amb un únic tractament anomenat interferó, antivíric que pot combinar-se amb una substància denominada ribavirina i s’aplica en forma d’injecció.

    L’objectiu és fer desaparèixer el virus i evitar així la progressió de la lesió hepàtica. Obté un èxit total en un 20% dels casos i en la resta es produeixen baixades transitòries en el nivell de virus C, o no s’obté cap resultat positiu.

    Es tracta d’un tractament que produeix seriosos efectes secundaris com a dolors musculars, febre o quadres gripals i que requereix controls periòdics per a valorar la seva eficàcia.

    Amb el temps, l’hepatitis C pot causar grans danys al fetge de manera que l’única solució passi pel trasplantament d’un altre fetge mitjançant cirurgia. A Espanya, el 60% dels trasplantaments que es realitzen són de fetge, produïts en la seva majoria per degeneracions hepàtiques que tenen el seu origen en el virus de l’hepatitis C.

    Segons fonts de l’Organisme Nacional del Trasplantament, en 2001 es van realitzar 1.165 trasplantaments hepàtics. El trasplantament de fetge és un procediment consolidat que només es veu frenat per una falta endèmica de donants.

    Conviure amb l’hepatitis C

    L’Associació de Malalts d’Hepatitis C (AEHC), amb seu a València, ha editat el llibre “Aprendre a viure amb l’Hepatitis C,” on es recullen una sèrie de recomanacions per a les persones que pateixin la malaltia o tinguin en el seu entorn pròxim a algú que la pateix.

    Entre els principals consells a tenir en compte figuren els següents:

    • El pacient no ha d’alterar de manera substancial els seus costums ni tipus de vida. Es tracta d’una malaltia que encara sent crònica, en general no presenta signes clars de la seva existència, és molt lenta en la seva progressió i de difícil contagi excepte per via sanguínia.

    • Seguir una dieta normal abstenint-se de beure alcohol, perquè afavoreix la progressió de la lesió.

    • Es pot desenvolupar l’activitat física, laboral i esportiva habitual en la fase crònica de la malaltia. Convé comunicar la seva situació al personal sanitari si s’efectuarà una intervenció quirúrgica de qualsevol tipus.

    • Poden prendre’s la majoria de fàrmacs sense restriccions, prèvia consulta amb el seu metge. Els pacients amb cirrosis han d’evitar el consum de sedants i antiinflamatoris.

    • L’embaràs no suposa un risc afegit per a la dona amb hepatitis crònica tipus C. La transmissió mare-fill és infreqüent però pot donar-se abans i durant el part.

    • Acudir als controls que li indiqui el seu metge especialista.

    • No compartir útils de neteja personal, ni altres objectes que puguin haver-se contaminat amb sang (raspall de dents, fulles o maquinetes d’afaitar, cortauñas, etc).

    Rebuig social

    “El malalt arriba a l’Associació molt angoixat i pensa que té una malaltia ràpida i mortal” segons Ana Montilla, psicòloga de l’Associació de Malalts d’Hepatitis C. En un primer moment, la màxima preocupació per al malalt és conèixer si pot contagiar a la seva família. Després es qüestiona tot el relacionat amb la qualitat de vida que li espera i, finalment, es pregunta si existeix un tractament.

    El treball que es realitza en AEHC consisteix a estudiar cada cas i donar tractament individual, familiar i amb grups d’autoajuda amb la finalitat de desdramatizar la situació. “Rebre informació sobre la malaltia els lleva l’angoixa i els centra en portar controls periòdics i una vida sana, que és l’important” matisa Montilla. El malalt no sols ha d’enfrontar-se a la seva malaltia, sinó a tot un estigma de rebuig social que per desconeixement o por també sofreixen els qui envolten al malalt i la societat en general.

    La consideració de l’hepatitis C com una malaltia infectocontagiosa a nivell mèdic i legal provoca que l’afectat no pugui plantejar-se assumir la patologia i manifestar públicament que pateix la malaltia.

    D’altra banda, la preocupació d’aquells que sofreixen la malaltia està més que justificada perquè té conseqüències com les que s’enumeren a continuació:

  • Problemes per a contractar una hipoteca amb una entitat bancària en cas que tinguin un coneixement explícit que el sol·licitant pateix la malaltia.
  • Impossibilitat de contractar una assegurança mèdica privada.
  • Negativa a la consideració com a possible pare adoptant.
  • Impossibilitat de ser donant per a inseminació artificial.
  • No acceptació de candidatura a certes oposicions públiques.
  • Impossibilitat de realitzar viatges d’oci subvencionats, com a balnearis, etc.

    El gran rebuig social existent fa que aquest arribi amb facilitat a l’àmbit laboral generant multitud de casos de marginació per part de companys i la incomprensió davant les baixes per malaltia o simplement l’acomiadament per part dels empresaris.

    Tatuatges i percings, greus focus de risc

    L’any passat un comitè d’experts en hepatitis C es va reunir a Barcelona per a donar forma al primer macro-estudi sobre els costos i prevenció de l’hepatitis C. El comitè científic reunit va arribar a una sèrie de conclusions entre les quals va proposar denunciar pràctiques com el tatuatge i el pírcing, per ser una font d’infecció en potència. El perill és tal que ha arribat a crear un nou grup de risc que elevarà en un futur no gaire llunyà el nombre d’afectats per l’hepatitis C.

    Davant aquesta problemàtica, diverses institucions públiques han començat a prendre mesures. Una de les pioneres ha estat la Generalitat Catalana, que va promulgar al gener de 2001 un decret en el qual s’obligava als establiments de tatuatge i anellat, entre altres mesures, a esterilitzar en autoclau l’instrumental empleat i rebutjar les tintes sobrants no utilitzades en cada tatuatge, perquè aquestes són també un focus provat d’infecció del virus.Des de l’Associació de Tatuadores i Anilladores Professionals (ATAP) s’assumeix el problema. “Nosaltres intentem que tots els tatuadores compleixin la normativa. El medico de l’Associació visita els estudis de tatuatge i comprova la seva situació higiènica. En un primer moment se l’informa i adverteix que si no compleix la legislació podem prendre mesures contra ell”. L’Associació defensa la idea que la major part del seu públic només aquesta preocupat per dues variables: el preu i el dolor. Mai per la higiene. Ara bé, “tots els nostres associats han fet una forta inversió en higiene i creuen que la millor propaganda és el boca a boca i la informació. Aquesta és la nostra batalla”, explica el portaveu de l’ATAP, Jordi Mateu.

    Un altre dels aspectes que ha generat més polèmica ha estat el crit d’atenció per part dels experts respecte a la detecció del virus de l’Hepatitis C. Els científics consideren que el procés de detecció del virus és senzill: mitjançant una anàlisi de sang específic que laboratoris clínics realitzen de manera privada per 30 euros és possible determinar qui està infectat.

    Els experts consideren que la naturalesa del problema resideix en el desconeixement que existeix en les administracions sanitàries, tant a nivell nacional com autonòmic, sobre la importància i l’impacte real que té actualment l’hepatitis C a Espanya, on s’estima en 800.000 el nombre d’afectats declarats, i en una xifra similar els malalts sense diagnosticar. El grup de científics va declarar que la conclusió a la qual havien arribat era que “els recursos disponibles en aquests moments són insuficients”.