Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hereus de Cajal

En el centenari del Premi Nobel a Santiago Ramón Cajal, la ciència és capaç de visualitzar el cervell en funcionament i associar-lo a funcions físiques i emocionals

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dijous, 25deMaigde2006

Sembla clar que el segle XXI serà el de la florida de les neurociències. Que finalment sigui així s’haurà de de el cervell d’un investigador espanyol que, en contra de les idees imperants en la seva època, va establir les bases de la neurociència moderna. Fa cent anys Santiago Ramón y Cajal va rebre el premi Nobel de Medicina pels seus descobriments sobre el sistema nerviós central. Descobriments carregats d’una forta dosi d’intuïció perquè mirant a través d’un senzill microscopi i observant simplement estructures, va elaborar teories sobre el funcionament del cervell que només van poder ser confirmades experimentalment gràcies a l’arribada del microscopi electrònic en els anys 50, quan feia ja vint que el científic havia mort.

El cablejat del comportament

/imgs/2006/10/imagen2.jpgDemència precoç segons Cajal en 1926Beatriz Rico, de l’Institut de Neurociències d’Alacant, també estudia el desenvolupament cerebral, però en el seu laboratori tracten de determinar els mecanismes de cablejat. «Cajal va descobrir que les neurones no estan unides i nosaltres volem veure com s’estableixen les connexions en els espais cel·lulars, com maduren i s’intercanvia la informació», diu.

S’ha vist que quan el cervell es desenvolupa estén moltes més connexions de les que són necessàries posteriorment en l’òrgan adult. En la maduració es produeix una poda dels circuits que sobren i en ella tenen un paper clau una sèrie de proteïnes que s’encarreguen d’orquestrar el procés. No obstant això, el més interessant és que s’està veient que les esmentades proteïnes també actuen en el cervell adult. «Hi ha un codi de proteïnes que dóna funció a la neurona, que participa en la construcció del cervell. Una vegada que ho tinguem podrem determinar les alteracions i començar a resoldre malalties com el Parkinson o l’epilèpsia». En un futur més llunyà «podrem abordar malalties més complexes com les neurodegeneratives», explica Rico.

Alberto Ferrús és un dels més clars hereus de Cajal perquè ocupa un lloc que va inaugurar el mateix Nobel. És director de l’Institut Cajal (Madrid). En el seu laboratori es busquen les connexions entre dos fascinants universos de la biologia, la doble hèlix d’ADN i el comportament. «Bàsicament el que volem saber és fins que punt el que fa un organisme és originat en la seva informació genètica».

El simple acte de percebre el que ocorre en l’entorn altera les connexions neuronals, de manera que en algunes zones del cervell augmenten i en unes altres disminueixenVariant el número de sinapsi es modifica el comportament? L’aprenentatge altera el nombre de connexions? Ferrús i el seu equip busquen aquestes i altres respostes. Els seus treballs amb Drosophila, la mosca més popular dels laboratoris de biologia, ja els permeten afirmar que el simple acte de percebre el que ocorre en l’entorn altera les connexions neuronals, en algunes zones augmenten mentre que en unes altres disminueixen.

I el que Ferrús cerca en Drosophila, Carmen Cavada, catedràtica d’Anatomia de la Universitat Autònoma de Madrid, ho fa en primats. «M’interessen les estructures que són la base de funcions cerebrals superiors com la capacitat de planificació, l’organització de conductes complexes a llarg termini, la relació social o la memòria».

En els últims temps, els treballs de Cavada estan centrats en el tàlem, una estructura que està en el centre del cervell i que permet la comunicació del món exterior (visió, tacte…) amb l’escorça. Recentment la investigadora i el seu equip han fet un important descobriment. «Hi ha un sistema anatòmic nou que sembla molt desenvolupat en primats. Això vol dir que el nostre tàlem té molta dopamina, un neurotransmissor involucrat en moltes patologies neurològiques i psiquiàtriques».

La troballa de Cavada permet abordar malalties com el Parkinson des d’una nova perspectiva que explica símptomes i signes que fins ara eren un enigma. «Nosaltres hem començat a apuntar que aquests pacients no sols tindran afectat el sistema nigro-estriat, sinó també el tàlem».

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions