L’herpes genital és una malaltia de transmissió sexual la incidència de la qual està estimada en una de cada 1.000 persones. Encara que no hi ha dades fefaents a Espanya, els especialistes sostenen que un 15% de la població sofrirà algun episodi d’aquesta infecció durant la seva vida. A nivell físic l’herpes genital no suposa massa risc, però en certes persones la seva aparició pot afectar emocionalment de manera considerable. Les dones adultes són les víctimes més freqüents, encara que el virus també ataca als homes. Aquesta malaltia no es cura mai.
El virus pot reaparèixer
La família dels herpes és molt nombrosa. Existeixen diferents tipus de virus, uns més coneguts que uns altres (com l’herpes soster, la varicel·la, l’herpes labial) per als quals abans no existia cap tècnica de diferenciació. En el cas de l’herpes genital els estudis assenyalen que es produeix per dos tipus de virus. L’herpes simple tipus 1 (HSV- 1) i l’herpes simple tipus 2 (HSV- 2). “Si bé el virus es transmet sovint a través de la via sexual, el contacte amb material infectat, com a compreses o altres materials, pot facilitar la seva transmissió”, explica el doctor José Antonio Clavero, Cap del Departament de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Gregorio Marañón, de Madrid.
Una vegada s’ha adquirit el virus, aquest sol aparèixer entre 3 i 14 dies després d’haver mantingut relacions amb una parella sexual que presenta lesions actives, assegura la doctora Emilia de Déu, especialista de l’Hospital de Móstoles. En els homes l’herpes genital es pot manifestar en el gland, el prepuci, la base del penis o la uretra i en les dones, tant en la vulva com en la vagina
En els homes l’herpes genital es pot manifestar en el gland, el prepuci, la base del penis o la uretra i en les dones, tant en la vulva com en la vagina
Els episodis van acompanyats de dolors en la zona afectada (vulvar, en les dones) i de l’aparició d’unes vesícules semblants a les quals es produeixen amb l’herpes labial. Aquesta molesta i desagradable presència pot durar diverses setmanes, fins i tot mesos, segons el doctor Clavero. A més, una vegada que s’ha adquirit és bastant probable que es torni a repetir.
La raó, segons explica Juan Ballesteros, especialista del Centre Sanitari Sandoval, és que des de la relació sexual en la qual la persona és infectada pel virus Herpes Simple, aquest roman en el cos de manera silent, és a dir, sense produir lesions. Diferents factors desencadenen la seva aparició cada cert temps. “Igual que en el cas de l’herpes labial, el virus s’instal·la en els ganglis raquidis i des d’aquí viatja cap a la vulva. Però a vegades poden passar fins a 20 anys i malgrat ser portadors hi ha persones que no ho arriben a desenvolupar”, afegeix el doctor Clavero.
“No obstant això, com més temps passa des que la persona és contagiada, el sistema immune, les defenses, es van capacitant millor per a controlar el virus, distanciant-se cada vegada més l’aparició de lesions fins que deixen d’aparèixer episodis d’herpes genital. De fet, calculem en aproximadament un 20% les persones que encara estant infectades pel VHS a la regió anogenital no arriben a tenir mai un episodi. La infecció pot passar absolutament inadvertida”, assenyala el metge Ballesteros.
Fàrmacs i teràpia de supressió
No existeix cap tractament per a bandejar l’herpes genital. En general aquesta malaltia, segons el doctor Ballesteros, es tracta mitjançant fàrmacs “antiherpéticos” a través de dues estratègies. Una d’elles consisteix a afrontar cada episodi de la malaltia quan apareguin els símptomes i les lesions, l’altra a aplicar una teràpia de supressió, “la qual cosa suposa la ingesta diària d’antiherpéticos amb la finalitat d’impedir o almenys disminuir l’aparició de nous brots”.
L’herpes genital, segons el doctor Clavero, ha perdut incidència i tendeix a desaparèixer. “Nosaltres ho veiem poquíssim”, afirma aquest especialista, que assegura que fa uns 15 o 20 anys aquest virus era un autèntic assot per a les dones perquè moltes vegades estava associat a la menstruació i perquè a més de ser dolorós i recurrent no existia tractament. No obstant això, un estudi de la Unitat d’Infeccions de Transmissió sexual de Barcelona (UITS), donava compte del ressorgiment l’any passat de certes malalties de transmissió sexual, entre elles l’herpes. En el mostreig s’indicava que en un 8% dels casos es tractava d’herpes genital.
Les complicacions més serioses de l’herpes genital, assenyala la doctora Emilia de Déu, tenen a veure amb el moment del part, perquè es pot produir un herpes neonatal com a conseqüència de l’exposició del bebè a les secrecions vaginals infectades de la mare. El recomanable és que en cas d’embaràs la dona informe al seu metge si han estat exposats al virus o si l’han patit.
Escàs risc
Des del punt de vista físic el risc de l’herpes genital és “escàs”. En opinió del doctor Ballesteros, només en el cas dels pacients que sofreixen diversos episodis a l’any i en els qui intenten establir una nova relació de parella pot haver-hi alguna lesió psíquica considerable.
Quant a les relacions de parella, el doctor Clavero assenyala que aquesta malaltia pot suposar “un seriós problema”. Si es té sexe durant un llarg termini tots dos membres solen estar infectats. En aquests casos, explica el doctor Ballesteros, “ja no afecta en absolut”, perquè l’aparició de nous brots passa a dependre únicament de la capacitat immune de l’individu per a frenar el virus i no de la freqüència amb la qual mantingui relacions sexuals. El més comú sol ser que el pacient es deprimeixi perquè no pot tenir sexe mentre el virus no desaparegui i que estigui latent sempre la possibilitat que es repeteixin els episodis.
La prevenció enfront del virus de l’herpes genital és difícil. És molt important saber que la infecció pel virus Herpes Simple permet el contagi encara que no hi hagi lesions visibles. “Però l’ús del preservatiu sempre disminueix les possibilitats de transmissió sexual d’aquest virus, encara que hi ha zones que s’exposen durant la relació sexual i que el condó no cobreix”, assenyala Juan Ballesteros. De fet, diu, s’estan donant casos atribuïbles a la pràctica de sexe oral sense protecció.
