Sovint, l’herpes labial és un molest company de vida. Moltes persones pateixen infeccions recurrents, ja que el virus és capaç d’evadir el sistema immune, quedar-se en estat latent i desenvolupar-se de nou per diverses circumstàncies. Més enllà de la incomoditat i molèsties, alguns estudis plantegen una possible relació del patogen amb malalties importants com l’Alzheimer o l’esquizofrènia.
L’herpes labial és un problema molt comú i molest. Moltes persones ho pateixen al llarg de la seva vida i no és infreqüent que la infecció es pateixi una vegada i una altra. La realitat és que, una vegada diagnosticada la primera infecció, que en general és lleu, el virus roman de forma latent en l’organisme i es reactiva de manera recurrent amb petites butllofes popularment conegudes com a febres. I encara que la febre és una de les causes que ho reactiven, no és l’única.
La radiació solar, els canvis bruscs de temperatura o petites lesions en els llavis són altres factors implicats. Les alteracions hormonals també juguen en ocasions un paper important. Moltes dones pateixen una indiscreta lesió cada vegada que tenen la menstruació o bé durant l’embaràs.
Estrès emocional i herpes
Una creença popular estima que la sensació de fàstic pot provocar la reactivació del microorganisme. No obstant això, pocs estudis ho corroboren. Un treball realitzat per científics de la Universitat de Trier (Alemanya) va intentar comprovar si aquesta suposició era certa. A aquest efecte, van realitzar un estudi amb 20 pacients que sofrien més de cinc brots anuals d’herpes labial i que van manifestar que la infecció, sovint, es desenvolupava de nou quan veien plats bruts que els provocaven repulsió.
L’estrès emocional pot tenir un paper important en la reactivació de l’herpes labial
Es va separar als pacients en dos grups de deu persones. Al primer se li van mostrar cinc imatges de plats i gots bruts, mentre que al segon se’ls van ensenyar imatges d’objectes neutres. Al cap de 48 hores, quatre persones del primer grup van manifestar símptomes, mentre que cap dels participants de l’altre grup va patir la infecció. D’altra banda, els investigadors van mesurar les concentracions en sang de TNF (factor de necrosi tumoral) i van comprovar que era major en el primer grup.
El TNF és un potent agent inflamatorio que usa el sistema immune per coordinar la seva resposta quan s’activa per un agent patogen. Aquests resultats ratifiquen com l’estrès emocional pot tenir un paper important en la reactivació de l’herpes labial.
On s’amaga el virus de l’herpes
El virus de l’herpes no queda latent a la zona on es desenvolupa la infecció. Una vegada que s’ha registrat el primer episodi, sovint en la infància, el virus migra a través de les terminacions nervioses sensitives de la pell o la mucosa al gangli, on roman acantonat. S’amaga en el gangli trigémino i pot reactivar-se a qualsevol moment durant la vida de l’hoste. La majoria dels afectats ho sofreixen de forma recurrent durant tota la seva vida.
Diferents estímuls, com els estats d’immunosupressió i els citats amb anterioritat, reactiven al virus, que transporten de nou els axons sensitius. Quan aconsegueix la zona diana, infecta les cèl·lules epitelials i provoca una nova infecció.
Herpes, més important del pensat?
En els últims anys, s’ha constatat que els episodis recurrents pel virus de l’herpes labial podrien ser menys innocents del suposat. Es planteja una hipotètica relació amb l’Alzheimer. Aquesta malaltia es caracteritza per la formació de dipòsits anormals o plaques amiloideas en el cervell, que condueix a una pèrdua progressiva de la memòria i de les habilitats cognitives.
En un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Manchester, Regne Unit, els investigadors van analitzar les plaques amiloides de diversos pacients amb Alzheimer i van comprovar que en el 90% d’elles trobaven ADN del virus HSV1, responsable de l’herpes. Estudis previs amb ratolins havien demostrat que la infecció de neurones amb el patogen provocava la formació del principal component de les plaques, la proteïna beta-amiloide.
La hipòtesi és que el microorganisme entra en el cervell de l’ancià quan el sistema immune s’afebleix. Els científics van descobrir també que l’HSV1 està present en els cervells de molts ancians i que aquells amb cert factor genètic específic tenen un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. L’activació de la infecció vírica pot causar danys irreversibles en les neurones, ja que provoca l’alliberament de proteïnes amiloides que formaran plaques amb altres components de les neurones mortes.
La principal causa de l’Alzheimer és encara un misteri i està lluny la disposició d’una cura o tractament efectiu. No obstant això, descobriments com aquests obren línies de recerca prometedores que demostren la complexitat d’algunes de les malalties a les quals s’enfronta la medicina actual. La bona notícia és que si aquestes línies de recerca avancen i es demostra un paper rellevant de l’herpes en determinades patologies, cabria la possibilitat de tractaments antivirals específics o, fins i tot, una vacuna.
Una altra recerca ho relaciona amb algunes anomalies que s’evidencien en l’esquizofrènia. L’exposició al virus podria estar implicada en la disminució de les regions del cervell i la pèrdua de capacitats cognitives (concentració, memòria, coordinació de moviments) que es detecta en aquests pacients; no com a causa de la malaltia, sinó d’un paper potenciador de determinades alteracions.
