L’augment de la pressió arterial comença a detectar-se en la població infantil, a pesar que és un problema que moltes vegades passa desapercebut i no es diagnostica. No obstant això, després de diversos estudis que relacionen hipertensió i obesitat en l’adolescència amb problemes en la vida adulta, la qual cosa abans es començava a tractar en l’edat adulta, ara pren importància en els més petits.
Imatge: Sarah
La pressió arterial elevada, hipertensió arterial, en la infància podria predir hipertensió en l’edat adulta. Això contrasta amb els resultats d’estudis aïllats que mostren grans variacions en el grau de similitud de la pressió arterial entre la infància i els adults. D’aquesta manera conclou un metaanálisis publicat en la revista “Circulation” i conduït per Xiaoli Chen i Youfa Wang, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, els EUA Per a dur-ho a terme, els seus autors han analitzat les dades de 50 recerques de diferents continents sobre pressió arterial recollits durant quatre dècades.
De la infància a l’edat adulta
El treball revela, comparant la pressió arterial sistòlica -màxima- i diastòlica -mínima-, que la pressió sistòlica en la infància és més ben predictor de la pressió arterial en l’edat adulta respecte a la pressió diastòlica. Els investigadors atribueixen aquesta diferència a la major dificultat per a obtenir valors de pressió mínima de confiança en nens a causa de la variabilitat de mesuraments produïts per edat, talla, pes, si el nen plora o està espantat, a més d’influir la grandària del maniguet de pressió i la tècnica en la presa.
Adolescents obesos o amb sobrepès són fins a quatre vegades més propensos a morir per infart de miocardi en l’edat adultaDesprés dels resultats, els autors remarquen la importància de seguir amb nous estudis que centrin l’atenció en els factors de seguiment de la pressió arterial des de la infantesa i la joventut fins a l’edat adulta. Per a justificar aquesta necessitat remarquen la persistència actual d’altes taxes de malalties cardiovasculars als països desenvolupats, així com l’augment de l’epidèmia d’obesitat , que és un dels principals factors de risc de la hipertensió i de problemes cardiovasculars.
La importància del sobrepès
I és que, encara que l’obesitat no sigui ni molt menys l’únic factor per a la hipertensió, sí que comporta en la majoria de casos una pressió arterial elevada, per la qual cosa és habitual relacionar tots dos conceptes. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi s’assemblen a una altra recerca recent duta a terme en la Universitat de Bergen (Noruega), que afegeix el problema de la possible obesitat en la joventut.
Després d’analitzar les dades de més de 200.000 noruecs, l’estudi conclou que aquells obesos o amb sobrepès en l’adolescència són tres o quatre vegades més propensos a morir per infart de miocardi en l’edat adulta, per la qual cosa coincideix amb la idea que els nivells de pressió arterial en la infància s’assemblen als de l’edat adulta. Encara que els autors no van registrar dades sobre l’estil de vida dels participants, com ara l’exercici, l’alimentació o el tabaquisme, la veritat és que el risc de morir per una cardiopatia, càncer de còlon o malalties respiratòries va resultar major entre els qui tenien més pes en l’adolescència.
Youfa Wang afirma, després de l’estudi estatunidenc, que “la detecció primerenca i la intervenció són importants per a superar la pressió arterial alta”. Afegeix que aquesta actuació ha de dur-se a terme mitjançant “modificacions de l’estil de vida més que amb la medicació”. Una dieta saludable i exercici adequat des de l’edat infantil deurien, per tant, ajudar a reduir el risc de desenvolupar malalties cròniques com a obesitat, diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica, entre altres.
Sembla clar que la lluita contra l’obesitat hauria de ser un dels primers passos per a reduir la hipertensió infantil. I sembla ser que els esforços, almenys als EUA, comencen a donar els seus fruits. El “Center for Health Statistics” acaba de publicar un estudi amb el que podria ser una de les primeres bones notícies en la batalla contra l’epidèmia de l’obesitat infantil. L’epidemiòloga Cynthia Ordre, autora de la recerca, conclou que les dades suggereixen que el nombre de nens amb sobrepès podria estar estabilitzant-se.
A pesar que el nombre de menors amb sobrepès és encara el triple del que era en els anys 60 i 70 (pel que es requereix molt més esforç), Ordre declara que “hi ha raons per a l’optimisme, ja que segons sembla la taxa s’ha anivellat bastant en els últims vuit anys”. David Ludwig, director del programa “Optimal Weight for Life” (pes òptim per a tota la vida) de l’Hospital infantil de Boston (els EUA), prefereix ser prudent després dels resultats d’aquest estudi. Afirma que, a pesar que sembla haver-hi una llum d’esperança, encara és massa aviat per a saber si les taxes s’han anivellat realment. A més, conclou que “la prevalença és tan alta que, si no es redoblen els esforços, a aquesta generació li ofereix una vida més curta i menys saludable que la dels seus pares”.
En aquest sentit, Ludwig emfatitza la necessitat sense interrupcions optimistes d’una estratègia nacional integral: regular els anuncis de menjar escombraries dirigits als nens, millorar el finançament de l’alimentació infantil pública (en menjadors escolars, per exemple) o millorar els fons per a regular l’educació física a les escoles i les activitats extraescolars.
