Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hipoglucèmia

Mantenir la calma i saber per endavant com actuar ajuden a superar les baixades de glucosa
Per EROSKI Consumer 15 de març de 2005

La glucosa és fonamental per al bon desenvolupament de l’activitat humana. El cervell recorre a ella per al seu correcte funcionament i la seva importància és tal que un nivell baix de sucre en la sang pot portar al malalt a patir greus símptomes: des d’una simple sensació de fam o fred, a comportaments agressius i pèrdua de la consciència. Però la hipoglucèmia, o baixada del nivell de glucosa, no és exclusiva de les persones diabètiques. Pot arribar a sofrir-la qualsevol persona en algun moment de la seva vida -és habitual que es desencadeni una crisi per una ingesta insuficient d’aliments- i si no es tracta ràpida i correctament pot provocar, en els casos més greus, l’estat de coma.

Causes

Es considera que, en termes generals, una persona presenta un cas d’hipoglucèmia quan el seu nivell de glucosa (glucèmia) en la sang és baix, és a dir, quan és menor de 60 mg/dl. El més difícil d’acceptar per als afectats és, sovint, la rapidesa amb què la hipoglucèmia fa la seva aparició i que suposa un pas brusc, de tot just uns minuts, des que el pacient es troba bé fins que comencen els primers símptomes de malestar.

La hipoglucèmia afecta generalment a les persones diabètiques, però també pot afectar als qui no tenen diagnosticada la malaltia. En tots dos casos, segons la Fundació per a la Diabetis, l’origen i les causes de la hipoglucèmia responen a les següents situacions: massa insulina, menjar menys de l’habitual i/o canviar l’horari dels menjars i realitzar més exercici de l’acostumat.

Quant a l’increment del nivell d’insulina, aquest pot deure’s a un error en el mesurament de la quantitat que s’ha d’administrar o a la confusió en la mena d’insulina que s’ha d’injectar. A més, si els menjars no coincideixen amb les hores de major acció de la insulina o s’obvien les preses intermediàries d’aliments -mitjana demà i mitjana tard- s’afavoreixen els episodis d’hipoglucèmia.

Respecte a l’exercici, encara sent important i necessari per a mantenir una vida sana i controlar millor la diabetis, cal tenir en compte que un gran esforç físic pot desembocar en una baixada de sucre perquè es produeix un important consum de glucosa.

Quan es tracta de nens, el nivell de glucosa davant una hipoglucèmia també se situa per sota dels 60 mg/dl, si bé les conseqüències poden ser més greus perquè les necessitats de sucre dels menors són majors, i les seves reserves inferiors a les d’una persona adulta. Un excés en la producció d’insulina o un dejuni prolongat, provocat a vegades pel retard en l’hora del desdejuni, pot donar lloc a una hipoglucèmia, sobretot en els nens. Per part seva, les causes que una persona no diabètica pateixi una hipoglucèmia poden haver-se de també a certs tipus de tumors, la ingesta d’alcohol o l’escassetat de menjar ingerit.

Símptomes

Segons el seu grau d’afecció, la hipoglucèmia pot dividir-se en dos tipus: lleu o moderada i greu. Per això, recorden des de la Fundació per a la Diabetis, “és important que cada diabètic aprengui a reconèixer les seves pròpies reaccions davant la hipoglucèmia perquè pugui actuar de la millor manera i el més ràpid possible”.

Així, davant hipoglucèmies lleus o moderades, el diabètic sol ser capaç de solucionar per si mateix el problema sense l’ajuda d’altres persones, una vegada que coneix els símptomes d’aquesta mena de malestar: suor freda, tremolors, nerviosisme, fam, feblesa, palpitacions i formiguejos.

En el cas d’hipoglucèmies greus, el malalt requereix l’ajuda d’uns altres per a superar la baixada de glucosa. Per això és molt important que les persones més pròximes -familiars, amics, companys de treball?- sàpiguen com actuar i que, en tot cas, tinguin a mà el número de telèfon d’urgències. Els símptomes que poden aparèixer són mal de cap, alteració de la paraula amb parla lent o entretallat, canvi de comportament i, fins i tot, agressivitat, trastorns visuals amb visió borrosa o doble, convulsions i, en casos extrems, pèrdua de la consciència i possible estat de coma. “Són situacions en les quals el diabètic no sap bé el que diu ni el que fa”, afirma un portaveu de la Fundació.

Com actuar

Quan una persona s’adona que està sofrint un episodi d’hipoglucèmia, ha de detenir l’activitat que estigui realitzant. Si és algú que està prop de l’afectat qui percep els símptomes de la baixada de glucosa, ha d’actuar amb rapidesa i fer que aquest cessi l’activitat. A continuació és molt important que l’afectat ingereixi algun aliment dolç, com un got de refresc amb sucre, un suc de fruites o dos terrossos de sucre. També es pot prendre un got de llet o menjar algunes galetes.

Passats alguns minuts, de cinc a deu, és convenient repetir la presa anterior i, si encara així el pacient no reacciona i la hipoglucèmia es torna més forta, serà necessari que rebi ajuda d’una altra persona -en cas que es trobi només- ja que probablement es tracta d’un cas d’hipoglucèmia greu.

Si durant la baixada de glucosa el malalt quedés inconscient i no pogués empassar aliments o líquids, no cal forçar-li. El més adequat és avisar immediatament al servei d’urgència i, si aquests el recomanen, injectar-li Glucagó, una hormona que augmenta la quantitat de glucosa en la sang, produint l’efecte contrari que la insulina. Només una vegada que el pacient estigui recuperat, se li podran administrar per la boca aliments o líquids ensucrats, però mai mentre estigui inconscient o amb convulsions.

Resulta adequat, per això, que els malalts de diabetis portin sempre aconsegueixo algun caramel o aliment dolç, com dos terrossos de sucre, per a fer front a una inesperada baixada de sucre o ingerir-los res més detectar que aquesta s’està produint. A més, l’educador sobre la diabetis, un professional encarregat de prestar una atenció més directa i personalitzada al pacient, haurà d’informar a aquest sobre tots els dubtes que tingui respecte a la malaltia i la millor manera de fer-li front.

Com evitar-la

Les regles bàsiques per a evitar episodis d’hipoglucèmia passen per ser regulars en les quantitats i horaris dels menjars, així com en l’administració d’insulina i la pràctica de l’exercici, que preferiblement haurà de ser aeròbic (que permet la presa d’oxigen) i d’intensitat moderada, com caminar o caminar amb bicicleta.

Així mateix, l’Associació de Diabètics de Madrid (ADEMA) recomana seguir sempre el consell del metge o educador en diabetis i preguntar a aquest sobre la necessitat de prendre suplements de sucres o baixar la dosi d’insulina abans de realitzar un exercici físic més fort de l’habitual.

D’altra banda, cal mantenir una correcta administració de la dosi d’insulina, no oblidar mai guardar en la butxaca una mica dolça, disposar de Glucagó ‘a mà’ i aprendre a realitzar una autoanàlisi del nivell de sucre. La prova és una senzilla manera de controlar el nivell de sucre en la sang que permet comprovar si aquest puja o baixa durant els menjars, així com la resposta del pacient al tractament. En concret, és el propi diabètic qui mitjançant un senzill aparell analitza el seu nivell de glucosa en la forma i hores que li hagi aconsellat l’especialista, que solen ser abans del desdejuni, el menjar i el sopar, a més d’unes dues hores després de cadascuna d’aquests menjars.

Quant a l’aparell, es tracta d’un dispositiu que conté una petita agulla amb la qual s’ha de punxar en el tou del dit fins a extreure una gota de sang, sobre la que es col·loca una tira connectada a l’aparell i que és la que analitza el nivell de glucosa. Posteriorment, el propi aparell guarda en la memòria les diferents quantitats perquè, més tard, el malalt les hi traslladi al metge i aquest comprovi l’estat del diabètic.

Suport psicològic

A vegades la nova situació a la qual s’enfronta la persona que sofreix episodis d’hipoglucèmia -generalment diabètica, encara que no sempre- requereix la intervenció de professionals de la psicologia que l’ajudin a comprendre la seva situació. “L’ansietat davant el que pugui passar provoca que quan s’afronta una baixada de glucosa es reaccioni de mala manera a causa de l’estat de nerviosisme, la qual cosa fa augmentar l’ansietat anticipatòria per a la pròxima vegada i, així, el cercle viciós s’autoalimenta”, explica la psicòloga Ana Tejedor.

D’aquesta manera, l’especialista pot influir de manera positiva a l’hora de fer comprendre al pacient que la diabetis i, en aquest cas, la hipoglucèmia, és una malaltia sense majors complicacions si es porta el control adequat, alhora que ha de transmetre la sensació que el benestar psicològic deriva també en el benestar físic.

Aquest extrem és vital quan la hipoglucèmia s’acompanya dels mateixos símptomes que un atac de pànic (ofec, mareig, palpitacions, tremolor o nauseas), perquè el malalt en aquests casos sol ser una persona no diabètica que s’enfronta a una situació totalment desconeguda. “N’hi ha prou amb parar-se a pensar que tenim un problema que pot tenir solució, en lloc de deixar-nos portar i adaptar-nos a situacions incòmodes. És important afrontar els problemes com més aviat millor i saber que hi ha persones que ens poden ajudar a trobar la solució”, precisa Teixidor. “L’important és atallar el problema al més aviat possible”, conclou.