Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Holter per a control de risc cardiovascular

El registre continuat de l'activitat elèctrica del cor que s'obté mitjançant el monitor Holter permet detectar anormalitats i prevenir riscos cardiovasculars

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 26deJunyde2006

El monitoreo Holter s’utilitza habitualment per determinar la resposta del cor a l’activitat normal. No obstant això, existeixen altres situacions en les quals es precisa conèixer la resposta elèctrica del cor, ja sigui per valorar l’efecte de medicaments cardíacs, especialment antiarrítmicos, després d’un infart de miocardi, o per diagnosticar un ritme cardíac perillós o anormal. L’objectiu del seu ús és obtenir una pel·lícula de l’activitat del cor durant un període de temps determinat.


Determinades alteracions cardíaques, com les arrítmies, estan associades a l’activitat elèctrica del cor. Per establir si estan presents o no es recorre a una representació gràfica, l’electrocardiograma (ECG o EKG). Aquest registre és útil per estudiar la conducció cardíaca i per apuntar l’origen de la dificultat quan el cor falla.

Durant el cicle cardíac de bombament i ompliment, un patró conegut d’impulsos elèctrics mostra exactament l’acció del cor. Aquests polsos poden recollir-se mitjançant elèctrodes que s’adhereixen a punts precisos de la superfície del cos. D’aquí sorgeix una imatge gràfica que mostra l’activitat del cor representada per ones característiques. La imatge pot ser avaluada instantàniament en un monitor o ser impresa sobre paper mil·limetrat per al seu posterior estudi per l’especialista.
Monitor cardíac holter

El monitor cardíac Holter és un dispositiu d’enregistrament que registra el ritme cardíac durant l’activitat normal de la persona, de forma contínua durant 12 o 24 hores. Aquesta prova diagnòstica és coneguda també com electrocardiografía ambulatòria.

Per realitzar l’examen es col·loquen uns elèctrodes, que són uns petits pegats conductors, en el tórax i es connecten a un petit monitor per mitjà d’uns cables, entre 5 a 7, denominats derivacions. El monitor de registre cardíac opera amb bateries, i es guarda a prop al cos en una borsa penjada al voltant de l’espatlla o en una butxaca. Les derivacions es connecten a elèctrodes, els quins són sensibles als impulsos elèctrics del cor. El monitor Holter grava els impulsos, realitzant un registre de l’activitat elèctrica del cor durant les 24 hores.

El monitoreo Holter està pensat per obtenir informació en continu de l’activitat elèctrica del corazon
L’activitat elèctrica cardíaca que es registra és molt similar a la qual s’obté amb un electrocardiograma amb la diferència que els resultats s’obtenen mentre la persona desenvolupa un ritme d’activitat més o menys normal durant el període preestablert. Després, s’analitza el registre, es tabula l’informe de l’activitat cardíaca i es correlaciona l’activitat irregular del cor amb l’activitat de la persona. La lectura d’aquestes dades permet determinar la naturalesa del problema cardíac.

L’èxit del monitoratge depèn de la col·laboració del pacient. És important que porti sempre aconsegueixo un dietari per anotar de forma precisa qualsevol tipus d’activitat o símptoma, perquè, més tard, pugui ser correlacionat amb les troballes del registre.

El pacient ha d’anotar l’hora del dia en què experimenti alguna emoció forta, quan pren la medicació (fins i tot aquella que no estava prevista), o bé quan realitza algun tipus d’activitat: menjar, beure (principalment si són begudes alcohòliques o que continguin cafeïna), el moment de defecación, micció, activitat sexual, realització d’exercicis físics o període de descans. També és primordial que s’apunti el moment exacte en què es presenti algun símptoma físic, com a vertigen, cefalea, dolor toràcic o alteració en la respiració. Si el dolor és agut o va acompanyat de sensació d’ofec (dispnea), és imprescindible que s’acudeixi immediatament al servei d’urgències més proper per a la seva valoració.
Preparació per a l’examen

No hi ha una preparació especial per a aquest tipus d’examen i tampoc existeix cap tipus de molèstia associada amb l’examen. L’única precaució és informar si existeix algun tipus d’al·lèrgia als materials de la cinta amb la qual s’adhereix el dispositiu al cos o als quals componen els adhesius. El professional especialitzat engega el monitor de registre i ensenya al pacient com col·locar de nou els elèctrodes en cas que s’afluixin i com registrar l’activitat en el control diari personal. En alguns homes pot donar-se el cas que s’hagi de rasurar el borrissol del tórax per poder col·locar els elèctrodes i evitar que es desenganxin. En qualsevol cas, gens impedeix que es puguin desenvolupar les activitats normals mentre s’està usant el dispositiu.

Els elèctrodes han d’estar adherits fermament al tórax per permetre el registre precís de l’activitat cardíaca. I mentre s’utilitzi el dispositiu, s’ha d’evitar l’exposició a la humitat. Per aquest motiu és convenient banyar-se o prendre una dutxa abans de començar l’examen, ja que no podrà fer-ho mentre estigui usant el monitor Holter. També cal evitar exposar-se als imants, als detectors de metall, a les mantes elèctriques i a les àrees d’alt voltatge.

L'ACTIVITAT ELÈCTRICA DEL COR

Img EKG1 El bombament normal del cor ha de ser continu i constant. Si hi ha alguna alteració en aquestes característiques, el cor és incapaç de portar la sang que requereixen tots els teixits de l’organisme per viure. El cor és un conjunt de dues bombes que consisteixen en sengles càmeres huecas formades per múscul involuntari. La contracció d’aquest múscul fa que la sang sigui bombada. Una de les càmeres, l’aurícula dreta, conté un grup de cèl·lules anomenades el nòdul sinusal, que actua produint impulsos elèctrics que fan que el múscul del cor es contregui i relaxi en cada cicle cardíac (batec cardíac).

Cada batec cardíac depèn d’un procés elèctric que es coneix com a polarització. La primera fase d’aquest procés elèctric, la despolarización, estimula els músculs de la paret del cor. Durant la segona fase, la repolarització, els músculs es relaxen. Aquest procés convertit en un traçat d’ona dona com resultat un electrocardiograma (ECG). Als diferents punts d’aquesta ona se’ls denomina P, Q, R, S i T. L’ona P correspon a la despolarización de les aurícules. Les ones QRS reflecteixen la despolarización ventricular.

La freqüència cardíaca que determinen aquests impulsos elèctrics depèn de l’activitat d’un moment donat, des de 60-80 en repòs fins a més de 200 en exercici, de manera que en cada situació s’asseguri el subministrament de nutrients i oxigeno necessari a tot l’organisme. Quan la conducció d’aquests impulsos és anòmala es produeixen arrítmies, que poden variar des de ritmes lents (bradicàrdia) a ritmes massa ràpids (taquicàrdia). Aquestes arrítmies, que no són més que una alteració del patró de conducció elèctrica del cor poden indicar que aquest no està rebent suficient oxigen i també es poden correlacionar amb dolor toràcic.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions