Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ictus i estatinas, què hi ha de nou?

El tractament utilitzat per a reduir els nivells elevats de colesterol podria ser una bona opció terapèutica per als ictus
Per Clara Bassi 26 de desembre de 2007

Les estatinas, fàrmacs que redueixen el nivell de colesterol prevenint així malalties cardiovasculars, també podrien servir per a tractar la fase aguda dels accidents vasculars cerebrals. Cada vegada amb més evidències científiques que apunten en aquesta direcció i ja superada la fase experimental, es comencen a aplicar en molts centres hospitalaris. No obstant això, encara no estan incorporades com a indicació formal en les guies de pràctica clínica i, per tant, no és una teràpia habitual. Serà el futur en l’ictus?

El colesterol, un temible enemic

El colesterol, un temible enemic

El colesterol, temut per bona part de la població adulta, és un conegut enemic del cor. Però també pot ser-ho del cervell. En aquesta segona faceta és menys conegut i important que altres factors de risc responsables dels infarts cerebrals, però la veritat és que també pot conduir a un ictus o accident cerebrovascular (ACV). Així, la hipertensió arterial és un factor de risc més potent que el colesterol per a provocar un ictus, mentre que el colesterol ho és per a originar un infart agut de miocardi.

No obstant això, aquesta realitat no pot fer oblidar que el colesterol també pot afavorir un ictus, segons ha explicat Joan Montaner, director del Laboratori de Recerca Neurovascular del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. «L’impacte del colesterol sobre els ictus és rellevant, però no tan important com en el cor. El cervell sofreix més per la hipertensió arterial, mentre que el colesterol té un impacte molt menor», explica Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Mar de Barcelona.

Al cor li succeeix a l’inrevés: el colesterol és més lesiu i la hipertensió arterial no tant. «Però cal dir que l’impacte del colesterol està molt discutit en patologia cerebrovascular», ha matisat Roquer. Dins dels diferents tipus d’ictus, el colesterol està més relacionat amb els ictus ateromatosos, que són aquells que ocorren per oclusions de diferents artèries, bé perquè es produeix una estenosi (o estrenyiment) de l’artèria caròtide (els gots del coll) o de les intracraneales (en el cervell). En total, és el responsable del 25% dels ictus. «Aquest no és un percentatge menyspreable, encara que en altres societats encara és més important», comenta Montaner.

Paper de les estatinas

El paper principal de les estatinas ha consistit en la prevenció primària dels infarts de cor

Fins ara, les estatinas s’han utilitzat per a reduir els nivells elevats de colesterol, ja que, en excés, aquest és un important factor de risc cardiovascular. La primera estatina, simvastatina, va aparèixer en el mercat en 1984 i, des de llavors, els seus beneficis per a prevenir la malaltia coronària han quedat ben demostrats. S’empren, sobretot, en les persones que tenen un excés de colesterol i plaques d’ateroesclerosis que comporten risc de cardiopaties.

El seu paper principal ha consistit en la prevenció primària dels infarts de cor (evitar-los quan encara no s’han produït). Segons Montaner, de moment cap estudi ha demostrat que les estatinas siguin útils en la prevenció primària de l’ictus, és a dir, per a evitar un primer ictus. En canvi, estudis realitzats pel seu grup comencen a demostrar que l’administració d’estatinas pot ser útil després d’un d’aquests episodis, com a prevenció secundària, així com per a millorar l’evolució i complicacions dels infarts cerebrals.

En concret, les estatinas s’apliquen en la fase aguda de l’ictus, és a dir, durant les primeres hores que segueixen a l’accident cerebrovascular. A més, l’administració d’estatinas no tindria com a objectiu disminuir el colesterol, sinó estabilitzar la placa d’ateroma i així afavorir la recuperació de les neurones que moren durant la fase aguda d’aquests episodis. Per què? Perquè les estatinas inhibeixen una via que també és responsable d’altres efectes, anomenats pleiotrópicos, la majoria dels quals estan relacionats amb fenòmens d’inflamació.

Les estatinas són antiinflamatoris molt potents que eviten que progressi l’ateromatosis en la fase aguda de l’ictus, on hi ha una inflamació molt important. «En els infarts cerebrals hi ha unes cèl·lules de la sèrie blanca, neutròfils o morfonucleares, que poden causar molt de mal. Mentre que les estatinas, administrades en aquesta fase aguda, actuarien com a antiinflamatoris i neuroprotectors», precisa Montaner sobre el paper d’aquests fàrmacs.

Situació actual

Situació actual

L’única evidència científica clara disponible en l’actualitat sobre l’eficàcia de les estatinas en ictus aguts deriva d’estudis d’experimentació animal. Les estatinas han demostrat ser útils en el tractament, també en fase aguda, en rates a les quals abans s’ha provocat un infart cerebral. Ara, aquests estudis s’estan duent a terme, en fase pilot, en pacients humans. El grup d’investigadors liderat per Joan Montaner, de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona), ha publicat enguany un treball en la revista científica ‘Stroke’ (ictus) que demostra que les estatinas milloren la recuperació i pronòstic de les persones que han sofert un ictus.

La hipòtesi sobre els beneficis de la inclusió d’estatinas a altes dosis en el tractament agut de l’ictus va cobrant força

La recerca es va realitzar en 155 pacients que havien sofert un ictus entre els anys 2002 i 2005 i que, segons el protocol establert per a tractar aquests episodis, van rebre teràpia trombolítica de la família t-PA (activador del plasminogen tissular) en el servei d’urgències. Una vegada que els pacients van rebre aquest tractament, els investigadors van dividir la mostra en dos grups. En un primer grup es va incloure als que, a més de t-PA, havien pres estatinas perquè tenien excés de colesterol i, en un segon grup, es va incloure als pacients que només havien rebut t-PA.

Després de comparar tots dos grups, els resultats van ser contundents. Es van observar millores significatives en els pacients del primer grup en comparació amb els del segon i es va arribar a la conclusió que les persones que prenien estatinas tenen una millor evolució després d’un ictus. D’aquesta forma, va sorgir la hipòtesi sobre els beneficis de la inclusió d’estatinas a altes dosis en el tractament agut de l’ictus. L’únic fàrmac autoritzat en ictus és el t-PA. Aquest fàrmac només es pot aplicar dins de les tres primeres hores posteriors a l’inici de l’infart cerebral.

Aquestes tres hores són la ‘finestra terapèutica’, dins de la qual els estudis han demostrat que l’administració de trombolíticos és eficaç. Això implica que, en la pràctica real, només el 10% dels malalts estiguin rebent el tractament, ja que arriben tard als serveis d’urgències. Una dels avantatges que suposaria l’administració d’estatinas és que es podrien aplicar dins d’una finestra terapèutica una mica més àmplia, en concret, fins a dotze hores després de l’aparició dels primers símptomes. Això significa que es podrien beneficiar d’aquest tractament el 80% dels afectats durant la fase aguda de l’ictus, ha informat Montaner.