Un mosquit no classificat amb anterioritat, genèticament diferent dels subgrups coneguts i també molt susceptible als paràsits de malària, podria tenir implicacions per a la transmissió i control d’aquesta malaltia, segons un descobriment del Centre Nacional de França de Recerca Científica a París que es publica ara en la revista “Science”.
Aquest equip d’investigadors va recopilar mosquits d’estanys propers a les viles de Burkina Faso durant quatre anys i va identificar un subtipo de mosquit “Anopheles gambiae” que és improbable que s’inclogués en recopilacions anteriors. Els científics suggereixen que això es deu al fet que gairebé tots els mosquits recollits per a la recerca en el passat s’han pres a l’interior d’assentaments humans, on els insectes es poden capturar amb facilitat.
Aquests mosquits, que es troben a l’interior dels habitatges, mostren certes conductes i susceptibilitat als paràsits de la malària que els situen al marge dels mosquits que habiten l’exterior. Els investigadors creuen que la gran majoria de la transmissió de la malària es produeix a través de la varietat domèstica. No obstant això, esforços previs per controlar la malària van fracassar perquè els mosquits de l’exterior han permès que la transmissió de la malària persisteixi malgrat l’ús estès d’insecticides en les llars.
Els científics francesos van reproduir generacions del subtipo únic de A. “Gambiae” en el laboratori i van descobrir que era més susceptible al paràsit “Plasmodium falciparum” que els tipus registrats de mosquits d’interior. Els autors suggereixen que aquest nou subgrup de mosquit podria ser bastant jove en termes evolutius i assenyalen que hauria de capturar-se a adults d’aquest tipus procedents del mitjà natural i revisar les mesures de recopilació i control.
