Un estudi internacional, en el qual han participat investigadors nord-americans i europeus, entre ells l’Hospital del Mar de Barcelona i l’Hospital Josep Trueta de Girona, ha identificat tres noves variants genètiques associades al risc d’infart de miocardi i ha confirmat altres sis descobertes en recerques anteriors.
Aquesta recerca “identifica vies que no pensàvem que estaven relacionades amb l’infart de miocardi i això ens permetrà obrir també nous fronts farmacològics”, va assenyalar Roberto Elosua, coordinador del grup de recerca de l’Hospital del Mar. A Espanya, aquesta malaltia causa entre 80.000 i 85.000 morts a l’any.
El treball, que va començar a realitzar-se fa tres anys, es basa en l’anàlisi d’una mostra de 26.000 persones d’Estats Units, Suècia, Finlàndia, Itàlia i Espanya. En una primera fase, els investigadors van analitzar l’ADN de 6.000 persones -3.000 que havien sofert un atac de miocardi abans dels 60 anys i altres 3.000 sanes- i, contrastant ambdues mostres, van localitzar un total 1.400 variants genètiques.
Posteriorment, es va comparar l’existència o no d’aquests marcadors genètics en una mostra d’altres 20.000 pacients (10.000 que havien sofert un infart i altres 10.000 sans). Sobre la base d’això, els científics van identificar un grup de marcadors localitzats en nou gens, que augmenten, cadascun d’ells, en un 10%-15% el risc de patir infart de miocardi.
Dos d’aquests gens -LDLR i PCSK9- intervenen en el control del colesterol i un tercer -el CXCL12- ho fa en els mecanismes d’inflamació, determinants en el desenvolupament de les plaques d’arterioesclerosis. Falta per determinar la implicació concreta dels altres sis gens en el desenvolupament de l’infart.
A més d’obrir la porta a nous tractaments i teràpies, aquesta troballa ajudarà en el futur als especialistes a identificar persones amb un risc especial de patir la malaltia.
En qualsevol cas, Elosua precisa que el fet que una persona porti aquests gens no significa que necessàriament vagi a sofrir un infart. En aquest sentit, els autors de la recerca apunten que segueixen sent claus els factors ambientals i portar un tipus d’alimentació i vida saludables.
L’Hospital Regna Sofia de Còrdova ha iniciat l’assaig d’una nova tècnica per guarir a pacients infartados. Consisteix a implantar-los cèl·lules mare pròpies amb l’objectiu d’afavorir la contractilidad del cor, és a dir, el seu funcionament.
A la fi de 2007, aquest centre ja va dur a terme un experiment amb pacients que havien patit un infart sever de miocardi. Un primer grup de malalts va rebre el tractament habitual en aquests casos, mentre que un segon va ser tractat amb cèl·lules mare implantades directament en la coronària afectada mitjançant un cateterismo.
Els pacients del segon grup van experimentar una major millorança de la funció ventricular, la qual cosa es va traduir en una reducció molt important dels signes i símptomes d’insuficiència cardíaca com a dolor, fatiga o ofec després de realitzar petits esforços.
A més, aquesta tècnica permet prevenir algunes arrítmies agudes, que en molts casos poden resultar mortals. No obstant això, no evita futurs infarts, van advertir els especialistes del centre andalús.
Les cèl·lules mare trasplantades de la medul·la òssia al cor realitzen una doble funció. D’una banda, regeneren els cardiomiocitos, les cèl·lules del múscul cardíac; i per una altra, segreguen una sèrie de factors proangiogénicos que produeixen gots sanguinis, i també poden produir el reclutament de cèl·lules mare residents en el mateix miocardi.
