Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Impacte psicològic de l’infart de miocardi

Moltes persones que han patit un atac al cor tendeixen a sofrir diferents graus d'ansietat o depressió i problemes d'índole sexual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 11deJuliolde2014
img_infarto emocion hd_ Imatge: jDevaun

Sofrir un infart de miocardi marca un abans i un després en la vida de les persones. Una part dels afectats és capaç de sobreposar-se, rehabilitar-se i reprendre la seva vida tal com era abans de l’episodi cardíac, però uns altres viuen amb la por i l’angoixa de forma permanent. En dates recents, especialistes de la Fundació Espanyola del Cor van fer èmfasi en l’impacte que té un esdeveniment d’aquest tipus en l’esfera emocional del pacient. Aquest article recull els seus comentaris i descriu quins són les repercussions psicològiques i emocionals d’un atac al cor.

Img infarto emocion art
Imatge: jDevaun

Impacte psicològic de l’infart de miocardi

En el marc de la recent sessió informativa “Després de l’infart, compromet-te amb la teva salut cardiovascular“, organitzada per la Fundació Espanyola del Cor, especialistes i afectats van departir sobre la responsabilitat que ha d’assumir cada pacient després de sofrir un infart de miocardi en el tractament i control de la malaltia, així com de quines conseqüències té aquest episodi cardíac en l’esfera emocional de l’afectat.

L’infart de miocardi té una repercussió psicològica molt important deguda a la sensació de mort imminent. Aquesta sensació, a més, pot perllongar-se en la fase crònica de la cardiopatia coronària. Encara que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que el 80% de les morts per trastorns cardiovasculars són evitables, si es controlen les causes desencadenants (colesterol, hipertensió, sedentarisme… etc.), no cal oblidar els factors psicosocials. Com apunta la Dra. Julia Vidal Fernández, psicòloga clínica i directora d’Àrea Humana Psicologia (Madrid), un gran percentatge dels elements implicats en l’origen de l’infart agut i en el seu pronòstic són factors psicosocials relacionats amb emocions (com l’angoixa, la tristesa o la por), amb conductes de risc, a com s’afronten les adversitats i amb el suport social.

Un infart provoca canvis en la família, en la llar, amb el cercle d’amistats, en l’entorn laboral i en l’esfera sexual

Després d’un atac, segons l’especialista, es genera un ventall de sensacions, com a incertesa, negació, por a la mort, tristesa, empipament, estrès d’evitació o, per contra, d’enteresa per afrontar la malaltia de manera activa mitjançant la cerca de solucions.

Cal tenir en compte, que de forma paral·lela a la malaltia clínica com a tal, un infart de miocardi provoca canvis en la família, en la llar, amb el cercle d’amistats, en l’entorn laboral i, fins i tot, i no menys important, en l’esfera sexual. Les dades aportades per l’especialista assenyalen que el 20% dels pacients que han sofert un esdeveniment d’aquest tipus manifesta impotència sexual funcional relacionada amb les emocions.

Totes les variacions associades a l’infart afecten, en menor o major mesura, a l’entorn més ampli de l’afectat i, en conseqüència, a la seva qualitat de vida. Un exemple és que per no gestionar de manera adequada les emocions o no tenir les eines apropiades per a això, solament la meitat dels pacients que podrien reincorporar-se al seu lloc de treball ho fa.

Infart i alteracions emocionals

L’infart és un esdeveniment molt estresante que passa factura. La Dra. Vidal assenyala que durant els dos primers mesos posteriors a l’episodi cardíac, entre un 15% i un 85% dels pacients sofreixen trastorns psicològics. Aquest percentatge, després d’un any, es va reduint i pansa d’entre el 13% i el 66%. Sorprenentment, dos anys després de l’infart, ho manifesten entre el 20% al 34% dels afectats. L’experta afirma que més enllà dels anys següents, els problemes emocionals no són deguts a la severitat del problema mèdic, sinó per la preocupació i la percepció de l’estat de salut que té un mateix.

Durant els dos primers mesos posteriors a l’episodi cardíac, entre un 15% i un 85% dels pacients sofreixen trastorns psicològics
L’emocions negatives provoquen alteracions cognitives, fisiològiques i de conducta que, alhora, afavoreixen el desenvolupament de patologies cardiovasculars: l’estrès , la falta de suport psicosocial, l’ansietat , la ira i la depressió són factors de risc en el desenvolupament i la cronificación de les malalties cardiovasculars. L’especialista posa dos exemples. D’una banda, la ira es relaciona amb hipertensió, l’angina de pit i l’infart de miocardi. I, per un altre, la depressió és el major factor de risc de l’atac al cor. Quan ja s’ha superat un episodi, sofrir depressió duplica el risc de morir per infart: les dades apunten que una de cada dues persones amb malaltia cardiovascular sofrirà depressió.

Per evitar o revertir aquestes emocions, els psicòlegs recomanen tècniques cognitives (per canviar pensaments), tècniques fisiològiques (per aprendre a relaxar-se) i tècniques per modificar la conducta i també d’autorrefuerzo i autocontrol (per millorar els hàbits de salut i les relacions personals). Que un, després d’un infart, tingui un paper actiu i que la seva vida continuï i de com ho faci depèn en gran mesura d’ell mateix.

Després d'un atac al cor

Durant el mes següent a l’infart, els especialistes de la Fundació Espanyola del Cor recomanen:

  • Evitar el sedentarisme: caminar cada dia durant una hora i fugir de les activitats brusques.
  • Seguir una dieta sana i equilibrada, baixa en sal si se sofreix hipertensió i baixa en colesterol.
  • Repòs. És un període de temps en el qual el pacient ha de descansar. Cal oblidar-se del treball. Més endavant, l’exigència física o l’estrès que suposi l’activitat laboral establiran si es pot reprendre.
  • Si sorgeixen nous símptomes, cal acudir a un centre d’urgències.
  • En desplaçar-se, cal portar amb si l’informe mèdic de l’alta, ja que seria de gran utilitat davant una emergència.
  • Portar sempre damunt els medicaments vasodilatadores.
  • Seguir rigorosament les recomanacions i la pauta mèdica. Si algun medicament senti malament, el millor, abans d’abandonar-ho, és consultar-ho amb l’especialista.
  • Evitar conduir o realitzar llargs viatges amb avió, perquè la immobilitat mantinguda perjudica la circulació de les cames.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions