Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Inclinació natural a l’optimisme

Científics revelen per què el cervell és, gairebé sempre, optimista i per què, a vegades, s'equivoca i crea falses expectatives

Les emocions i els estats d’ànim no són un intangible de l’ànima, sinó una utilíssima habilitat creada per l’evolució per a ajudar-nos a desembolicar-nos millor en el mitjà. Els neurocientífics aprofundeixen cada vegada més en aquesta idea, i no sols estan revelant els substrats biològics de les emocions, sinó que estan descobrint el seu paper essencial en moltes altres tasques que exerceix el cervell com, per exemple, en la d’imaginar esdeveniments futurs.

Imaginar en positiu

/imgs/2007/12/riendoel1.jpg

Un grup de científics ha proposat recentment una explicació a per què les persones sanes tendeixen a ser optimistes i, fent-ho, ha donat amb una possible causa de la depressió. Altres investigadors, per part seva, busquen l’explicació, i sembla que la troben, a per què sovint ens creguem expectatives que resulten falses, ja siguin sobre una pel·lícula o sobre la pròxima trobada amb un amant.

«Els humans esperen esdeveniments positius en el futur fins i tot quan no hi ha evidències que donin suport a aquestes expectatives», escriu Elisabeth Phelps, del departament de Psicologia de la Universitat de Nova York (els EUA), en un article en la revista ‘Nature’. Per exemple, estudis psicològics realitzats fins ara mostren que «la gent espera viure més temps i en millor estat de salut que la mitjana, que subestimen les seves possibilitats de divorciar-se i que sobreestimen les seves probabilitats de tenir èxit en el mercat de treball». Això, afirmen els investigadors, és un fet. La pregunta és, per què el cervell humà mostra aquesta inclinació natural a l’optimisme?

Un optimisme ‘moderat’ s’associa a una bona salut física i mentalUna resposta immediata -i simplificada- és que, de no ser per un mínim d’optimisme, l’ésser humà no s’esforçaria per trobar manteniment i parella amb la qual reproduir-se i tenir èxit evolutiu. L’optimisme vindria a ser, per tant, una estratègia evolutiva. Una estratègia que ha d’estar ben ajustada, com explica Phelps: «un optimisme extrem pot ser perillós, perquè porta a subestimar els riscos i planificar malament. Per contra, una visió pessimista de les coses es correlaciona amb la gravetat dels símptomes de la depressió». De fet, un optimisme ‘moderat’ s’associa a una bona salut física i mental.

La següent pregunta és com s’organitza el cervell sa per a ser optimista? La qüestió està relacionada amb la capacitat d’imaginar esdeveniments futurs, que al seu torn depèn d’una altra funció: recuperar dades de l’arxiu cerebral d’esdeveniments passats -la memòria, sigui aquesta conscient o no- i emprar-los per a recrear, per a generar una simulació, del futur. Això implica l’activació de determinats circuits cerebrals. Així, la hipòtesi de l’equip de Phelps per a explicar l’optimisme és que «en els optimistes, els circuits neurològics per a simular el futur són més actius quan s’imaginen esdeveniments positius que negatius».

Per a analitzar aquesta idea els investigadors van sotmetre a diversos subjectes a proves de ressonància magnètica funcional, en les quals s’observava el funcionament del cervell mentre rememoraven experiències personals passades positives o negatives i, també, imaginaven esdeveniments futurs. Després dels escàners cerebrals els subjectes van respondre a tests en els quals valoraven el positiu o no de les experiències recordades o recreades (una cosa essencial per a correlacionar el que mostraven els escàners amb l’estat d’ànim percebut).

Aquests tests ja van revelar una major facilitat i disposició a simular els esdeveniments futurs positius que negatius, alguna cosa que casa bé amb el ‘biaix’ cerebral cap a l’optimisme. «Els esdeveniments futurs negatius van ser experimentats amb una sensació subjectiva de pre-experimentació més feble [que los positivos], i era més comuna imaginar-los des d’un punt de vista extern», escriuen els investigadors. Aquesta tendència era molt més clara en els participants catalogables -per altres proves psicològiques- com molt optimistes.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions