Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Infart de miocardi: desigualtats en l’atenció

L'atenció al pacient amb infart agut de miocardi no és igual en totes les comunitats autònomes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 27 de Febrer de 2015

En un infart de miocardi, és vital restaurar al més aviat possible la circulació coronària. És crucial actuar amb urgència, ja que la recuperació de la víctima depèn de la rapidesa amb que rebi assistència mèdica, que és determinant en el pronòstic de l’afectat. No obstant això, aquesta atenció al pacient amb infart agut de miocardi és desigual en les diferents comunitats autònomes, com també ho és la taxa de mortalitat associada. En aquest article s’explica com ha evolucionat l’atenció a l’infart agut de miocardi a Espanya, quines assignatures queden pendents i la importància del protocol d’actuació denominat Codi Infart.

Imatge: Sudok1

Infart a Espanya: situació en 2011

No disposar al nostre país de procediments cardiológicos, com l’angioplastia primària, fa que la taxa de mortalitat per infart de miocardi sigui diferent segons la comunitat autònoma on se sofreixi aquest episodi cardíac. Així ho reconeixen des de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). Les dades del projecte RECALCAR (Recursos i Qualitat en Cardiologia) de la SEC posaven en relleu que, en 2011, la taxa de mortalitat de l’infart de miocardi dins de l’hospital va ser del 7,84%. No obstant això, hi havia moltes diferències segons la zona: a Navarra, la comunitat millor posicionada, va ser del 6,06%, mentre a València, del 9,57%. Fins i tot aquests percentatges varien, si es comparen diferents centres dins de la mateixa comunitat.

Per comprovar la qualitat assistencial s’avalua on es registra una taxa menor d’estada hospitalària, sense que això faci augmentar els reingressos. Així, en 2011, amb 46.994 ingressos per infart, la mitjana espanyola de reingressos a 30 dies va ser del 6,09%; també en aquest aspecte Navarra va tenir el percentatge menor amb un 1,99% i Andalusia la major amb un 8,41%.

El projecte RECALCAR investiga l’atenció al pacient amb cardiopatia en el Sistema Nacional de Salut amb registres periòdics, que provenen de dades cedides pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i d’enquestes als responsables dels serveis i les unitats de cardiologia. L’informe que s’elabora mesura els recursos, l’activitat i la qualitat dels serveis i busca millorar la qualitat assistencial cardiológica a Espanya, a més d’augmentar la seva eficiència.

Millora l’atenció de l’infart

Des que la persona comença a sofrir els símptomes fins que se li reprèn la circulació de la coronària no poden passar més de 90-120 minuts

No obstant això, sembla que la situació en l’atenció de l’infart a Espanya comença a canviar. A la fi de l’any passat, es van fer públics els primers resultats de la tercera edició de RECALCAR corresponents a 2012. Aquests van posar de manifest que gairebé totes les comunitats autònomes han millorat en la mortalitat per infart i que la taxa de mortalitat intrahospitalària ha disminuït, de l’anterior 7,84% al 7,31%. Quant a les comunitats amb millors dades, al capdavant de la llista roman Navarra (6,08%) i li segueixen les Illes Balears, Madrid, Catalunya, Castella i Lleó, La Rioja, Galícia, Aragó, Castella-la Manxa i el País Basc.

Aquestes millores, segons els especialistes de la SEC, estan directament relacionades amb l’augment del nombre d’angioplastias primàries efectuades. Posen com a exemple Astúries i Cantàbria, que han incrementat en més d’un 20% el nombre d’aquests procediments cardiológicos.

Però no és solament el nombre de procediments realitzats. Cal fer-ho dins del temps benvolgut i per a això és imprescindible una adequada coordinació de tot el sistema sanitari. Per aquest motiu és necessari que totes i cadascuna de les comunitats implanti el seu Codi Infart.

Codi Infart

En un infart de miocardi, és vital restaurar al més aviat possible la circulació coronària. Per aquest motiu, és crucial actuar de forma urgent, ja que la recuperació de la víctima depèn de la rapidesa amb que rebi assistència mèdica: el temps que passa des que es manifesten els primers símptomes fins que la víctima és tractada està relacionada directament amb el pronòstic de la malaltia, això és, amb les conseqüències i amb les probabilitats de morir.

L’angioplastia primària pot salvar la vida. Però, per a això, el temps des que la persona comença a tenir els símptomes fins que se li reprèn la circulació de l’artèria coronària afectada no pot excedir els 90-120 minuts. En aquest escenari, la rapidesa i coordinació dels serveis sanitaris es fan indispensables.

D’aquí la importància de comptar amb el Codi Infart o Codi IAM, un protocol d’actuació que comprèn una sèrie de dispositius que s’activen quan un pacient és sospitós de sofrir un infart. Qualsevol metge que considera que un malalt pot beneficiar-se de la repercussió immediata ho deriva de forma automàtica al centre de referència indicat que li correspongui, on ho tractaran i estabilitzaran, per retornar-ho a l’hospital d’origen o al més proper al seu domicili.

El Codi Infart es va començar a engegar fa anys (a Catalunya està actiu des de 2009) de manera desigual i avui solament 10 de les 17 comunitats autònomes disposen d’ell: Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Galícia, Madrid, Murcia i Navarra.

Cor amb antecedents familiars

Es consideren antecedents familiars de malaltia cardiovascular tots els incidents, com l’ictus o l’infart, que sofreixen de manera precoç (abans dels 55 anys els homes i dels 65 anys les dones) els familiars de primer grau, això és, pare, mare o germans. Tenir un historial familiar cardiovascular acreix la propensió de patir i morir per algun trastorn cardiovascular. A més, segons dades de la Fundació Espanyola del Cor, si tots dos progenitors han tingut algun problema cardiovascular abans dels 55 anys, el risc del fill s’incrementa un 50%. D’aquí la importància de disposar de l’historial familiar.

En ser un factor de risc no modificable -com l’edat- s’aconsella a els qui tinguin aquesta predisposició familiar a mantenir a ratlla els factors de risc modificables, com l’obesitat , el tabaquisme, el colesterol elevat, la hipertensió , la diabetis o el sedentarisme. Encara que s’ha demostrat cert component hereditari en la hipertensió i la diabetis, un dels factors hereditaris de major risc cardiovascular és la hipercolesterolemia familiar. Com a molts dels afectats desconeixen que conviuen amb aquesta dolència, de vegades, el primer avís sol ser un infart, un ictus o una trombosi. De fet, la majoria dels infarts en menors de 50 anys està provocada per hipercolesterolemia genètica sense diagnosticar.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions