Un estudi recent derroca el mite que els distingia. Un fort i opresivo dolor en el pit és el símptoma principal de l’atac al cor i es presenta per igual en tots dos sexes. Saber identificar els senyals i no assumir com a veritat absoluta que l’infart és solament cosa d’homes ajudaran a evitar que segueixin morint el doble de dones per insuficiència cardíaca. I és que la raó d’aquesta alta mortalitat no és biològica sinó social. Les dones han estat excloses dels grans estudis cardiológicos durant dècades i, a dia d’avui, encara persisteix la idea que gairebé no sofreixen infarts. Els símptomes, de fet, es confonen amb freqüència amb els de l’atac d’ansietat. En les següents línies aprofundim en les raons d’aquesta creença errònia i, a la llum de l’última recerca sobre aquest tema, coneix els signes d’un infart femení i com es diagnostica.
La cardiòloga nord-americana Sharonne Hayes, fundadora de la Clínica Maig de Malalties Cardíaques en Dones (Maig Clinic Women’s Heart Clinic), assegurava recentment en una entrevista en la revista Estafi que, a la fi dels vuitanta, quan estudiava l’especialitat a la universitat, li van ensenyar que les malalties cardíaques eren molt poc comuns en les dones.
Era alguna cosa assumit: la cardiòloga Antonia Sambola, coordinadora del grup de treball Dones en Cardiologia de la Societat Espanyola de Cardiologia i especialista a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), confirma que, efectivament, durant anys s’ha transmès la idea que “l’infart era cosa d’homes”. Per això, aquesta doctora espanyola, que en més d’una ocasió s’ha trobat amb dones que havien sofert un infart i els havien receptat ansiolíticos en acudir al seu centre de salut amb molèsties en el pit, demana conscienciació per part de tots: “Des de la mateixa facultat de Medicina i passant pels serveis d’atenció primària, de medicina interna i cardiologia”.
Infart de dones: per què és tan letal
Aquesta creença errònia ha portat a excloure dels grans estudis durant dècades a les dones en les seves mostres. Encara que aquestes directrius van canviar en els noranta, i ara mateix s’exigeix que els investigadors justifiquin de manera específica qualsevol estudi que es faci sobre un sol sexe, la qual cosa és clar és que la llarga història de recerca científica centrada en ells ha avantatjat notablement a la salut cardíaca masculina. Però, sobretot, ha transmès un missatge en la societat tan equivocat com a perjudicial: que demanéssim ajuda quan veiéssim a un home portant-se la mà al pit, però que recomanéssim calma i repòs quan ho feia una dona, a la qual, per molèsties semblants, gairebé sempre se li diagnosticava (sense proves) el recurrent atac d’ansietat.
Avui sabem, amb l’estadística a la mà, que l’infart no és cosa d’homes. Ho sofreixen més, és cert, però les dones moren gairebé el doble que ells per aquest motiu (12.201 dones, enfront de 6.964 homes en 2017, segons l’Institut Nacional d’Estadística). Per què és tan letal per a la dona? “No es deu a motius biològics, sinó socials”, explica Antonia Sambola. Segons dades de la cardiòloga, les dones triguen més a demanar ajuda (60 minuts enfront dels 44 dels homes) per aquesta idea errònia que elles no poden sofrir-ho. Al principi, no solen donar importància als símptomes de l’infart, els minimitzen i aguanten més el dolor (o ho defineixen d’una manera menys intensa que els homes).
“Moltes vegades, quan arriben a urgències, l’infart ha evolucionat a insuficiència cardíaca, per la qual cosa ja no dol. A més, aquest retard a demanar ajuda té conseqüències. Moltes vegades sol resultar massa tarda per realitzar el tractament de reperfusión (una angioplastia, tècnica importantíssima per a la supervivència després de l’atac, que consisteix a obrir l’artèria que està tancada i poder restaurar el flux sanguini obstruït que ha provocat l’infart) o per a l’ús de fàrmacs com betabloqueantes, que s’han demostrat molt efectius si s’usen durant les primeres 24 hores”, explica Sambola.
Símptomes de l’infart en les dones
Llavors, les dones no tenen símptomes diferents als dels homes? “És un mite. Les diferències estan en la interpretació que es fan d’aquests símptomes”, contesta Antonia Sambola. Les dones comparteixen amb els homes el símptoma principal, que és un fort dolor en el pit, que pot irradiar a un o als dos braços, al coll i a l’esquena. El que sí presenten diferent és una sèrie de símptomes complementaris més intensos: sudoració, nàusees, marejos, fatiga o vòmits.
Imatge: Getty Images
La idea que s’ha transmès que homes i dones tenim símptomes diferents procedeix de la interpretació que es va fer d’un estudi publicat en Journal of the American Heart Association (JAHA) en 2012. Però, amb el temps, es van observar dades que podien haver portat a la confusió, com, per exemple, el fet que molts dels pacients van explicar quins eren els seus símptomes una vegada havia passat l’infart (les dones aguanten més el dolor i la seva forma de descriure-ho; una vegada estaven estables, era més suau) i que en la mostra hi havia bastants pacients diabètiques (que, per característiques de la seva malaltia, gairebé no presenten dolor toràcic).
“Assumir incorrectament que les dones que sofreixen un atac cardíac presenten símptomes diferents als dels homes a l’única cosa al que condueix és a un diagnòstic erroni, a un retard en el tractament i al fet que s’ofereixin intervencions mèdiques menys intensives”. És la conclusió de l’equip de cardiòlogues de la Universitat d’Edimburg (Escòcia), liderat per la doctora Amy V. Ferri, en un nou estudi més extens i precís que s’acaba de publicar en JAHA.
Aquestes investigadores van decidir, després d’observar els biaixos dels anteriors estudis, registrar els símptomes d’1.941 persones que van acudir a emergències d’un hospital escocès (des de juny de 2013 a març de 2017), abans que es conegués el diagnòstic. De tots ells, 274 (90 dones i 184 homes) van ser diagnosticats amb infart agut de miocardi. En preguntar-los quin era el símptoma més comú, el 93 % de tots dos sexes va contestar que era un fort dolor en el pit, mentre que un 48 % d’homes i un 49 % de dones van apuntar, a més, un dolor que s’irradiava al seu braç esquerre. Així mateix, un percentatge major de dones tenien dolor que s’irradiava a la mandíbula o a l’esquena i també es va observar que les dones eren més propenses a experimentar nàusees (33 % enfront de 19 % dels homes).
Com es diagnostica un infart
Sambola és taxatiu en afirmar que la clau per a la supervivència després d’un infart és el diagnòstic precoç (a partir de la segona hora rares vegades es produeixen recuperacions completes), ja que, com més temps passa, més probabilitats hi ha que el pacient acabi tenint complicacions greus i fins i tot mori. “Quan arriba una persona a urgències o al seu centre de salut amb sospita d’infart, s’ha de fer sempre un diagnòstic basat en l’evidència. És a dir, no es pot suposar que una persona pateix un atac d’ansietat, cal confirmar-ho amb proves”, sosté la cardiòloga.
El primer que cal fer és un electrocardiograma, que ajuda a determinar quin és la zona del cor afectada. A partir d’aquí pot començar a establir-se el tractament més eficaç. També és preceptiu realitzar una analítica de sang, que mesura els nivells de les triponinas, unes proteïnes que se segreguen quan el múscul cardíac resulta danyat, i en ocasions es mana una ergometría o prova d’esforç. Una vegada confirmat que el pacient està sofrint un infart, cal procedir urgentment a realitzar una angioplastia.
Al mínim dolor en el pit, concedim-li la importància que es mereix. No ho oblidem.
